Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. |
Adelayida de Suisa [a.dla.ˈiː.da də ˈswi.za], des côps mencionâye desot la fôrma Adelayida de Turin, surnomâye « la Grant-Comtèssa »,, nèssua vers 1020 a Turin et môrta lo a Canischio, est na princèssa du Moyen Âjo, felye d’Oldèric-Manfrèd II d'Oriata (aprés 991-1036), margrâvo (marquis) de Suisa, et de Bèrta d’Ivrèa (vers 976 - aprés 1029), margravena de Suisa et comtèssa de Turin. El est yona de les femèles les més importantes et ben cognues de l’histouère de la Savouè.
Adelayida de Suisa est n’héretiére des Ardouinidos, qu’ant de biens en Piemont,. El est la felye de Oldèric-Manfrèd II, marquis d’Étalia, et de sa fèna Bèrta d’Ivrèa (vers 976 - aprés 1029), que vint de la mêson d’Ivrèa. Cela dèrriére est margravena de Suisa et comtèssa de Turin. La mârche de Turin contint les principâles veles de Suisa, Turin, Ivrèa ou ben Pignerol. La vela de Suisa contrôle notament lo passâjo de la pèninsula a la France, per lo col du Mont-Cenis.
Los historiens s’acôrdont por la fâre nêtre vers 1020, a Turin.
Mârie Hèrman IV (1014-1038), duc de Souabe, avouéc qui el at doux enfants, pués lo marquis de Montfèrrat Hanri (môrt vers 1045), fely de Guilyômo III de Montfèrrat — cela cobla réste sen postèritât.
U més târd vers 1045, ou ben 1046,, mârie Odon, fely d’Humbèrt, comto en Môrièna.
A la môrt d’Odon Iér en 1060, tint la règence por sos jouenos felys. Mêtrèssa-fèna, consèrve grant-temps la tutèla. Semble étot avêr na sé-quinta grant-mange dessus l’emperor du Sant-Empiro romen gèrmanico Hanri IV, que sa felye Bèrta mârie en 1066.
Règenta, Adelayida ôtorise lo passâjo de les Ârpes per lo Mont-Cenis a son biô-fely per aliance, l’emperor Hanri IV, por que sè pouésse rendre a Canossa en 1077,. La comtèssa l’acompagne d’alyor uprés du pape Grègouèro VII. En èchanjo du passâjo, la comtèssa et son fely ariant nègociyê l’obtencion de cinq èvèchiês étaliens. L’emperor los rècompense, d’aprés Guichenon, per la cèssion du Bugê a Amèdê II et pués en recognessent los drêts et l’enfèodacion du marquisât d’Ivrèa a Adelayida de Suisa.
Quand son petiôt-fely, Humbèrt, vint aprés son pâre, los historiens supôsont que mantint sa grant-mange dessus la politica de la comtât.
La granta comtèssa môrt en 1091, probâblament a Canischio, a coutâ de la vela de Cornèx, en Piemont.
Portant los Humbèrtiens consèrvont ren que la vela de Suisa de la dota qu’Adelayida avéve aportâye.
Adelayida de Suisa mârie en premiéres noces Hèrman IV de Souabe (1014-1038) qu’el at doux enfants :
Mârie en secondes noces lo marquis de Montfèrrat Hanri, que môrt dês 1044/1045, sen postèritât,.
Veva oncor un côp, mârie lo fely d’Humbèrt, comto en Môrièna, Odon (1023-1060), comto de Savouè a vegnir (1051) et pués en Môrièna, qu’el ut :
La premiére de les felyes pôrte lo petiôt nom de la « grant-mâre matèrnâla », tandis que la seconda « [reléve celi] de sa mâre ». Lo petiôt nom d’Adelayida sè mantint dens los usâjos de la mêson de Savouè puésqu’entre-mié los « XIémo et XIIémo siècllos, quatro de les huét premiéres princèsses savoyârdes [...] portâvont adés cél nom », pués « ressortét u XVIIémo siècllo, aprés que lo duc Victor-Amèdê Iér l’ut balyê, en 1636, a la dèrriére de ses felyes ».
Adelayida de Suisa est yona de les femèles reprèsentâyes dedens l’ôvra monumentâla The Dinner Party per l’artista Judy Chicago.
This article uses material from the Wikipedia Arpetan article Adelayida de Suisa, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). Lo contegnu est disponiblo desot licence CC BY-SA 4.0 betâ a pârt mencion contrèra. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Arpetan (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.