Adelayida De Suisa: Margrâva (marquisa) de Suisa et de Turin et pués comtèssa et règenta de Savouè

Adelayida De Suisa: Biografia, Famelye, Mèmouère Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan

Pâge d’éde sus l’homonimia Por los articllos homonimos, vêde Adelayida.
Adelayida De Suisa: Biografia, Famelye, Mèmouère
Ritratto di Adelaide di Susa moglie di Oddone, pintro a l’ôlyo du XVIIIémo siècllo (Venaria Reale).

Adelayida de Suisa [a.dla.ˈiː.da də ˈswi.za], des côps mencionâye desot la fôrma Adelayida de Turin, surnomâye « la Grant-Comtèssa »,, nèssua vers 1020 a Turin et môrta lo a Canischio, est na princèssa du Moyen Âjo, felye d’Oldèric-Manfrèd II d'Oriata (aprés 991-1036), margrâvo (marquis) de Suisa, et de Bèrta d’Ivrèa (vers 976 - aprés 1029), margravena de Suisa et comtèssa de Turin. El est yona de les femèles les més importantes et ben cognues de l’histouère de la Savouè.

Biografia

Origina et premiér mariâjo

Adelayida de Suisa est n’héretiére des Ardouinidos, qu’ant de biens en Piemont,. El est la felye de Oldèric-Manfrèd II, marquis d’Étalia, et de sa fèna Bèrta d’Ivrèa (vers 976 - aprés 1029), que vint de la mêson d’Ivrèa. Cela dèrriére est margravena de Suisa et comtèssa de Turin. La mârche de Turin contint les principâles veles de Suisa, Turin, Ivrèa ou ben Pignerol. La vela de Suisa contrôle notament lo passâjo de la pèninsula a la France, per lo col du Mont-Cenis.

Los historiens s’acôrdont por la fâre nêtre vers 1020, a Turin.

Mârie Hèrman IV (1014-1038), duc de Souabe, avouéc qui el at doux enfants, pués lo marquis de Montfèrrat Hanri (môrt vers 1045), fely de Guilyômo III de Montfèrrat — cela cobla réste sen postèritât.

Comtèssa et règenta de Savouè

U més târd vers 1045, ou ben 1046,, mârie Odon, fely d’Humbèrt, comto en Môrièna.

A la môrt d’Odon Iér en 1060, tint la règence por sos jouenos felys. Mêtrèssa-fèna, consèrve grant-temps la tutèla. Semble étot avêr na sé-quinta grant-mange dessus l’emperor du Sant-Empiro romen gèrmanico Hanri IV, que sa felye Bèrta mârie en 1066.

Règenta, Adelayida ôtorise lo passâjo de les Ârpes per lo Mont-Cenis a son biô-fely per aliance, l’emperor Hanri IV, por que sè pouésse rendre a Canossa en 1077,. La comtèssa l’acompagne d’alyor uprés du pape Grègouèro VII. En èchanjo du passâjo, la comtèssa et son fely ariant nègociyê l’obtencion de cinq èvèchiês étaliens. L’emperor los rècompense, d’aprés Guichenon, per la cèssion du Bugê a Amèdê II et pués en recognessent los drêts et l’enfèodacion du marquisât d’Ivrèa a Adelayida de Suisa.

Quand son petiôt-fely, Humbèrt, vint aprés son pâre, los historiens supôsont que mantint sa grant-mange dessus la politica de la comtât.

La granta comtèssa môrt en 1091, probâblament a Canischio, a coutâ de la vela de Cornèx, en Piemont.

Portant los Humbèrtiens consèrvont ren que la vela de Suisa de la dota qu’Adelayida avéve aportâye.

Famelye

Adelayida De Suisa: Biografia, Famelye, Mèmouère 
Adelayida de Suisa.

Adelayida de Suisa mârie en premiéres noces Hèrman IV de Souabe (1014-1038) qu’el at doux enfants :

  • Gèbârd Iér, comto de Sulzbach (1035 - 1071) ;
  • Hèrman de Souabe (1034 - v.1056).

Mârie en secondes noces lo marquis de Montfèrrat Hanri, que môrt dês 1044/1045, sen postèritât,.

Veva oncor un côp, mârie lo fely d’Humbèrt, comto en Môrièna, Odon (1023-1060), comto de Savouè a vegnir (1051) et pués en Môrièna, qu’el ut :

  • Pierro, comto de Savouè a vegnir (1048-1078) ;
  • Amèdê, comto de Savouè a vegnir (1050-1094) ;
  • Bèrta de Turin (ou ben Bèrta de Savouè, Bèrta de Môrièna) (1051-1087) mariat en 1066 Hanri IV de Franconia, emperor des Romens, èlu en 1084 ;
  • Adelayida (1052-1079), premiére fèna de Guigo III d’Arbon (de la legnâ qu’engendrerat los dârfins du Viènês).

La premiére de les felyes pôrte lo petiôt nom de la « grant-mâre matèrnâla », tandis que la seconda « [reléve celi] de sa mâre ». Lo petiôt nom d’Adelayida sè mantint dens los usâjos de la mêson de Savouè puésqu’entre-mié los « XIémo et XIIémo siècllos, quatro de les huét premiéres princèsses savoyârdes [...] portâvont adés cél nom », pués « ressortét u XVIIémo siècllo, aprés que lo duc Victor-Amèdê Iér l’ut balyê, en 1636, a la dèrriére de ses felyes ».

Mèmouère

Adelayida de Suisa est yona de les femèles reprèsentâyes dedens l’ôvra monumentâla The Dinner Party per l’artista Judy Chicago.

Vêre avouéc

Wiki Commons propôse de documents multimèdiâ sus Adelayida de Suisa.

Bibliografia

  • (fr) Bernard Demotz, Le comté de Savoie du XIe au XVe siècle : Pouvoir, château et État au Moyen Âge, Geneva, Slatkine, , 496 p. (ISBN 2-05101-676-3) Adelayida De Suisa: Biografia, Famelye, Mèmouère .
  • (en) Charles William Previté-Orton, The Early History of the House of Savoy: 1000-1233, Cambridge, Cambridge University Press, 512 p. (en legne). Adelayida De Suisa: Biografia, Famelye, Mèmouère 
  • (fr) Laurent Ripart, « La tradition d’Adélaïde dans la maison de Savoie », dedens Patrick Corbet, Monique Goullet, Dominique Iogna-Prat, Adélaïde de Bourgogne. Genèse et représentations d’une sainteté impériale, Comité des travaux historiques et scientifiques / Éditions universitaires de Dijon, col. « CTHS Histoire », , 230 p. (ISBN 2-7355-0497-2, en legne). Adelayida De Suisa: Biografia, Famelye, Mèmouère 
  • (it) Francesco Cognasso, « Adelaide », dedens Dizionario Biografico degli Italiani, vol. 1, 1960, p. 249–251.
  • (it) V. Fumagalli, « Adelaide e Matilde, due protagoniste del potere medievale », dedens La contessa Adelaide e la società del secolo XI, 1992, p. 243-257.

Articllos liyês

Lims de defôr

  • Dossiérs sus lo seto de les arch·ives dèpartamentâles de la Savouè-d’Avâl et de la Savouè-d’Amont - Sabaudia.org :

Notes et rèferences

Notes

Vocabulèro

Rèferences

Tags:

Adelayida De Suisa BiografiaAdelayida De Suisa FamelyeAdelayida De Suisa MèmouèreAdelayida De Suisa Vêre avouécAdelayida De Suisa Notes et rèferencesAdelayida De Suisa

🔥 Trending searches on Wiki Arpetan:

1789Téâtro BolschoiChalendes12 novembroRoumaniaSomalie1850NebraskaSlovaquiaFrançois HollandeVènèçuèlaItalienSant-Cretôflle-et-NievèsBotanica187716 de novembroDili1794Planta17 de novembroPiemontêsAns 191030 de septembroEndaOsloMacèdonien19281926Toponimia12 de septembroVendranges1907Lendâs27 de mârs1887ArsengesTitan (satèlite)19721872Lengoues romanesMorta-et-MosèlaChantiér navâlLengoues endo-eropèènesMorzenaCortelyâjo18651965DublinCatolicismo1989FôlyeDj·iboti1768Mayene (dèpartement)199118 de janviérCorsoMârs (planèta)193112 de jouin19371650Africa du SudJuès olimpicos de chôd-temps de 20201912FlloridaAlaskaTwitter185518881968Kènia🡆 More