Porto-Novo (23.819 habitants), també coneguda com Hogbonou i Adjacé és la capital de Benín.
La ciutat és un port sobre la badia de Porto-Novo, part del golf de Guinea. Porto-Novo és la segona ciutat més gran de Benín, després de Cotonou, la principal ciutat del país, tant políticament com culturalment. La ciutat és el centre d'una zona agrícola que produeix principalment oli de palma, cotó i capoc. A la dècada del 1990 es va trobar petroli a la costa de davant la ciutat, per la qual cosa s'ha convertit en un important centre d'exportació d'aquest hidrocarbur.
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Estat | Benín | |||
Departament | Ouémé | |||
Capital de | ||||
Població humana | ||||
Població | 264.320 (2013) (5.083,08 hab./km²) | |||
Geografia | ||||
Superfície | 52 km² | |||
Altitud | 38 m | |||
Dades històriques | ||||
Anterior | ||||
Organització política | ||||
Membre de | Xarxa de ciutats creatives (2017–) | |||
Altres | ||||
Agermanament amb | ||||
Candidat a Patrimoni de la Humanitat | ||||
Data | 31 octubre 1996 | |||
Identificador | 871 | |||
Lloc web | villedeportonovo.com |
Porto-Novo està situat al sud de Benín, a 13 quilòmetres de l'Oceà Atlàntic, del qual està separat per una llacuna, la llacuna de Porto-Novo o Lac Nokoué. La seva altitud és d'uns 245 metres i cobreix 52 km².
Està a 30 quilòmetres de Cotonú a l'oest, la capital econòmica, i a 12 kilòmetres de la frontera nigeriana a l'est. Els municipis limítrofs són Akpro-Missérété, Avrankou i Adjarra al nord, Sèmè-Kpodji al sud, Adjarra a l'est i Aguégués a l'oest.
La ciutat té un particular clima tropical humit anomenat clima subequatorial, amb quatre estacions, dues seques (de novembre a mitjan març, i de mitjans de juliol a mitjan setembre) i dues humides (de mitjans de març a mitjan juliol, i de mitjans de setembre a mitjan novembre). La humitat és alta (75%), les temperatures varien entre 21,9 °C i 32,8 °C, les precipitacions tenen una mitjana de 1.200 mm a l'any. El harmattan bufa de desembre a gener un vent fred i sec.
El municipi de Porto-Novo està dividit en cinc districtes: Houèzoumè, Attakê, Djassin, Houinmè i Ouando. Aquests districtes es subdivideixen en barris.
Porto-Novo fou fundada probablement a la segona meitat del segle xvi pel llegendari rei Te-Agdanlin d'Allada. El seu nom deriva de "port nou" en portuguès, perquè en aquesta zona es desenvolupava una gran activitat de comerç i de tràfic d'esclaus cap a Amèrica.
El Regne de Porto-Novo es va acollir a la protecció de França l'any 1863 per defensar-se del setge britànic; no obstant això, el veí regne d'Abomey no va tolerar aquest acostament cap a França i es va iniciar una guerra entre els dos estats africans. L'any 1883, amb l'arribada de l'armada francesa a Porto Novo i Cotonú, la regió va ser incorporada a la "colònia de Dahomey i les seves dependències". Amb la victòria francesa a la primera guerra de Dahomey Dahomey reconeix el Regne de Porto-Novo com a protectorat francès i renuncia als drets duaners a Cotonou a canvi d'un pagament anual. Porto-Novo es va convertir en la capital de la colònia en 1900.
Els reis de Porto-Novo van continuar governant la ciutat fins a la mort de l'últim rei, Alohinto Gbeffa l'any 1976. Des de 1908, van ser coneguts com Chef supérieur (Cap superior en francès)
Molts afrobrasilers es van assentar a Porto Novo en el seu retorn a Àfrica després de l'abolició de l'esclavitud a Brasil. Això va provocar que l'arquitectura i la gastronomia brasileres formessin una part important de la cultura de Porto Novo.
Noms | Regnat |
---|---|
Hufon | 1794 - 1807 |
Ajohan | 1807 - 1816 |
Tofa I | 1816 - 1818 |
Hweze | 1818 - 1828 |
Toyon | 1828 - 1836 |
Meyi | 1836 - 8 sept. 1848 |
Soji | 8 sept. 1848 - 3 feb. 1864 |
Mikpon | 11 feb. 1864 - 23 mai 1872 |
Mesi II | 4 juny 1872 - 26 juny 1874 |
Tofa II | 16 sept. 1874 - 7 feb. 1908 |
Caps superiors | |
Gbedisin Tof | 10 feb. 1908 - 22 oct. 1913 |
Huji | 1913 - 1929 |
Toli | 1929 - 1930 |
Gbehinto | 1930 - 1940 |
Gbeso Toyi | 1941 - 194. |
Alohinto Gbeffa | 194. - 16 juliol 1976 |
Kpotozoumè Dèh Hakpon III | - 7 febrer 2020 |
La ciutat de Porto-Novo, dins dels seus límits administratius, tenia 223.552 habitants en el cens de 2002. La seva densitat és de 1985 hab./km². Els menors de 19 anys constitueixen més de la meitat de la seva població. El 2010, hi havia 314.500 habitants.
Porto Novo, com en general Benín, es caracteritza per una gran diversitat ètnica. Els Gouns representen prop de 80% de la població, la resta es reparteix entre els yoruba, Adjas, Toffinus, Mines, Sèto, Tori, Baribas, Dendis, Yoms, Lokpas, Batammaribas i Peuls. Per a la majoria dels Gouns de Benín i Nigèria, aquesta ciutat és sovint anomenada la Ciutat Mare, la de la seva civilització moderna, encara que no podem oblidar certs orígens d'Allada.
Alguns dels seus habitants tenen un cognom d'origen portuguès, herència de la colonització portuguesa. Aquesta població és difícil d'estimar, perquè molts habitants de la regió, al llarg de la història, s'han instal·lat a altres regions i ciutats de Benín, així com a altres regions del Golf de Guinea (inclosa Nigèria). Els descendents d'aquest grup no són necessàriament descendents de mestissos africans i portuguesos, sinó que són majoritàriament descendents d'africans convertits al cristianisme pels portuguesos, i són majoritàriament catòlics. Porto-Novo és un dels pocs llocs del Golf de Guinea (encara que hi ha excepcions: Sant Pere a Costa d'Ivori o a les antigues colònies portugueses) de la regió que han conservat els seus noms portuguesos.
Alguns grups ètnics estan més especialitzats en determinades activitats econòmiques, els gouns en el transport o l'agricultura, els yorubes en el comerç.
La regió de Porto-Novo produeix oli de palma, cotó i ceiba pentandra (capoc). Es va descobrir petroli a les costes de la ciutat l'any 1968 i s'ha convertit en una important exportació des dels anys noranta. La ciutat també és coneguda pel mercat d'Ouando, un dels més grans del país i de l'Àfrica Occidental.
Porto-Novo compta amb diversos llocs i edificis destacables:
Porto-Novo es troba prop de la ciutat Ouidah, de la ciutat de Cotonú i de la veïna Nigèria, així com del parc nacional Pendjari, un hàbitat natural per a moltes espècies africanes.
L'Adjogan és la música endèmica de Porto-Novo. Aquest estil musical es toca amb un alounloun, un pal amb anells metàl·lics molt junts que fan un dringar amb el redoblament del pal. Es diu que l'alounloun era un instrument de la cort del rei Te-Agdanlin. Aquesta música era tocada en honor del rei i els seus ministres, i és tocada en les esglésies catòliques de la ciutat.
A Wiki Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Porto-Novo |
This article uses material from the Wikipedia Català article Porto-Novo, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.