Porcellana: Producte ceràmic

Bàsicament la matèria primera de la porcellana és l'argila, el quars, el caolí (silicats hidratats d'alumini) i el feldespat. La impressió en la porcellana s'anomena litofania.

A la Xina, a partir de la dinastia Tang cap a l'any 618, o potser ja en la dinastia Sui (581-617), ja se'n feien obres de gran qualitat amb introducció de nous vernissos.

Al segle xvi, la porcellana va tenir un gran desenvolupament a Corea i Japó.

La dinastia Ming (1368 - 1644), establí la fàbrica imperial de porcellana a prop de Nanking.

Des del mateix segle xvi, es va importar en gran escala a Europa per les Companyies d'Índies i a més es va imitar a Europa toscament. Al segle xviii, l'alemany Johann Bòttger va trobar la fórmula per fabricar l'autèntica porcellana. A partir d'aquell moment, se'n van desenvolupar fàbriques com les de Meissen, Capodimonte, Buen Retiro, L'Alcora, Vista Alegre, Llemotges o Sèvres.

Les tècniques en van millorar a Anglaterra, Portugal, Espanya i especialment Alemanya, fins a equiparar-se amb la producció d'Orient.

A Anglaterra sobresurten les fàbriques de porcellana de Derby, PInxton, Chelsea o Wedgwood.

Als Països Catalans, la primera fàbrica de porcellana va ser la de l'Alcora, el 1751.

En totes les porcellanes, la temperatura de cocció és entre 1.200 i 1.600 °C.

Composició mitjana de la massa:

• Argila - 10%
• Caolí - 40%
• Feldespat - 25%
• Quars - 25%

• Porcellana tendra: feta afegint a la massa vidre triturat i coent-la dues vegades.
• Porcellana d'ossos calcinats i pedra de Cornualla, especialitat anglesa i nord-americana i que cou també dues vegades.
• Porcellana dura: producte d'afegir als components inicials silicat sòdic i aigua, que la converteixen en una emulsió anomenada barbotina, aquesta preparació cou una vegada o, si és vitrificada, dues.

Fins principis del segle xix, el blau (del cobalt) i el porpra (del manganès) eren els únics colors que resistien les altes temperatures del forn.

• Bescuit