El pèl púbic o pèl pubià és el que creix a la zona genital, l'entrecuix i de vegades l'extrem superior de les cuixes.
Encara que des de la infantesa hi ha borrissol en aquesta zona, el terme de pèl púbic es reserva per al que es desenvolupa en la pubertat, que és més llarg i gruixut, com resposta a l'augment d'andrògens a la pell de la zona genital.
El dimorfisme sexual en la distribució del pèl púbic està motivat principalment per diferències en els nivells d'andrògens assolits en la maduresa sexual.
A la majoria de les dones, el pèl púbic apareix primer sobre la vora dels llavis majors, i després s'estén al pubis en els dos anys següents. Aproximadament quan es produeix la menarquia o primera regla el triangle púbic està densament cobert i després pot créixer cap a la cuixa prop del pubis, cobrint l'engonal, o cap al melic.
En els homes, el pèl creix primer a la part superior de la base del penis. L'any següent s'estén al voltant, en tres o quatre anys cobreix tot el pubis i en cinc arriba a la cuixa superior i al melic.
Pentenill o pentinill era la denominació clàssica catalana de pubis i pèl púbic.
La funció del pèl púbic és principalment de protecció d'una àrea sensible. En el seu llibre The naked woman l'etòleg Desmond Morris assenyala tres altres possibles utilitats: en èpoques primitives de nuesa indicava, com a senyal visual, la maduresa sexual de la dona i de l'home, la segona és actuar com trampa d'olors i la tercera és que en el coit el pèl pot fer que els moviments siguin més suaus i confortables. A més també s'ha dit que assenyala la possibilitat de disseminar feromones i protegeix el sistema reproductiu.
Algunes de les funcions del pèl púbic assenyalades en diferents obres, doncs, inclouen:
Altres funcions encara estan per investigar.
En l'art occidental és tradicional evitar la representació del pèl púbic. A més la depilació d'aquesta zona, especialment en la dona, és una tradició molt antiga.
Segons una enquesta feta pel fabricant d'aparells de depilació Philips, el 31% de les dones es depilen la zona del biquini per a sentir-se més còmodes mentre la resta ho fan per a seduir o vestir-se amb roba més provocadora. Entre els mètodes per eliminar el pèl púbic hi ha les tisores, les ceres, les navalles o les cremes depilatòries.
Alguns arguments per a la depilació del borrissol púbic inclouen:
En general, el borrissol púbic s'elimina o es reduïx afaitant-lo, encara que altres mètodes molt utilitzats i els efectes dels quals són de major durada són la depilació amb cera i l'ús d'eines mecàniques (depiladores) per a treure'l d'arrel. També sol recórrer-se a la depilació amb làser, les cremes i les locions (afaitadores, de vegades amb inhibidors del creixement de pèl), l'electrologia, la depilació manual per mitjà de pinces, etcètera.
A Wiki Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pèl púbic |
This article uses material from the Wikipedia Català article Pèl púbic, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.