Mont Saint-Michel: Illa situada a Normandia

Està localitzada a aproximadament un quilòmetre de la costa nord del país, a la boca del riu Couesnon a prop d'Avranches.

Mont Saint-Michel
Dades
Tipus	Illa de marea i atracció turística
Part de	Mont Saint Michel i la seva badia i Camins de Sant Jaume a França
Característiques
Superfície	4 km²
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Mont Saint-Michel (França)
48° 38′ 10″ N, 1° 30′ 41″ O / 48.63611°N,1.51143°O / 48.63611; -1.51143
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data	1998 (22a Sessió)

Declarat monument històric el 1862, el Mont Saint-Michel forma part del Patrimoni Mundial de la Humanitat declarat per la UNESCO. A la declaració de la UNESCO també s'hi inclouen la badia i l'antic molí de Moidrey, a uns quatre quilòmetres terra endins.

Amb més de 1,355 milions de visitants l'any 2010, l'abadia és un dels primers llocs culturals visitats a França.

El Mont Saint-Michel està situat a 48° 38′ 10″ de latitud Nord i a 1° 30′ 40″ de longitud Oest, banyant la seva badia a l'oceà Atlàntic. L'illot té gairebé 960 metres de circumferència i té una superfície d'aproximadament 280 hectàrees, mentre que el penyal s'enlaira a 92 metres d'alçada.

Les marees

 

 

Les marees de la badia (fins a 14,50 m d'alçada, 2 cops al dia) van contribuir molt a fer del mont una fortalesa inexpugnable. Durant segles únicament era accessible per via terrestre en els moments de marea baixa, i per via marítima quan la marea era alta. Actualment es pot accedir a la badia en tot moment gràcies a la carretera que porta als peus de la roca.

 

El Mont-Tombe en l'antiguitat

La Muntanya era, des del principi, un lloc on els homes estimaven escoltar o projectar les històries que els van construir i els tranquil·litzaven. Per tant, la suposició que en l'antiguitat era un lloc de cultes druïdics dels abrincats que habitaven la regió al voltant del Mont i Avranchin, es basa únicament en induccions. D'acord amb el canonge de la catedral de Dol i historiador Gilles Deric (1726-1800), la roca era un temple pagà dedicat al déu gal del sol sota el nom de Mons vel Tumba Beleni: «Muntanya o cau de Belenos», hipòtesis ara abandonada, ja que no s'ha descobert cap nivell d'ocupació antiga i "Tumba Beneni" és, sens dubte, una cacografia per Tumbellana, Tombelaine. El « Mont-Tombe » (Mons Tomba), nom original del Mont Saint-Michel, ha estat cridat, ja que va sorgir de les sorres "en la forma d'una tomba." És més probable que l'arrel de la paraula tomba és en realitat indoeuropea ("tum", "monticle") i ve d'un nom anterior de la llatinització de la regió. El terme es refereix a la realitat geogràfica del lloc per designar un "monticle", una "elevació".

Els romans

Els romans en van dir Port Hèrcules. Amb la seva arribada van provocar la construcció de vies romanes que solquen l'Armorique, i una d'elles, que unia Dolo amb Fanarfmers, passava a l'oest de Mons Belonus; no obstant això, va haver de ser desplaçada cap a l'Est amb la invasió del mar, que va acabar per fer-la desaparèixer, unint-se amb la via que passa per Avranches.

Segle XIII

El 1204, guerrers bretons dirigits per Guy de Thouars van cremar el Mont Saint-Michel. El rei Felip II va donar una bona quantitat de diners per a la reconstrucció del monestir. El nou monestir va ser acabat en estil normand.

En aquest segle, les lluites entre bretons, normands i anglesos van provocar la destrucció dels albergs, i llavors es va fortificar l'enclavament perquè no torni a passar.

Guerra dels Cent Anys

Es va mantenir inexpugnable, ja que els anglesos no la van poder conquerir malgrat dels seus atacs continus. L'estil gòtic flamíger prolifera a les construccions d'aquesta època. Hi ha una crisi econòmica i la badia entra en ruïna.

Les presons de la badia

El 1791, els últims benedictins deixen la badia a conseqüència de la revolució francesa. S'hi fa una presó on són engarjolats, des del 1793, més de 300 sacerdots que neguen la nova constitució civil del clero.

Eugène Viollet-le-Duc va visitar el mont el 1835.

Després de la detenció dels socialistes al mont, denuncien la badia-presó.

La presó va ser tancada el 1863 en resposta a un decret imperial.

 

Llista d'abats

 

 

991-1009: Maynard II
1009-1017: Hildebert I
1017-1023: Hildebert II
1025-1051: Almod
1051-1055: Théodoric
1055-1048: Suppo
1048-1058/60 : Radulphe o Raoul de Beaumont
1060/65-1084: Ranulphe o Renaut de Bayeux
1085-1102: Roger I
1106-1122: Roger II
1125-1131: Richard de Mère
1131-1149: Bernard du Bec
1149-1150: Geoffroy
1151-1153: Richard de la Mouche, Robert Hardy
1154-1186: Robert de Torigni
1186-1191: Martin de Furmendi
1191-1212: Jourdain
1212-1218: Radulphe o Raoul des Îles
1218-1223: Thomas des Chambres
1225-1236: Raoul de Villedieu
1236-1264: Richard Turstin
1264-1271: Nicolas Alexandre
1271-1279: Nicolas Famigot
1279-1298: Jean Le Faë
1299-1314: Guillaume du Château
1314-1334: Jean de la Porte
1334-1362: Nicolas le Vitrier
1363-1386: Geoffroy de Servon
1386-1410: Pierre le Roy
1410-1444: Robert Jolivet
1444-1483: Guillaume d'Estouteville
1483-1499: André Laure
1499-1510: Guillaume de Lamps
1510-1513: Guérin Laure
1515-1523: Jean de Lamps
1524-1543: Jean le Veneur
1543-1558: Jacques d'Annebault
1558-1570: François Le Roux d'Anort
1570-1587: Arthur de Cossé-Brissac
1588-1615: François de Joyeuse
1615-1641: Henri de Lorraine, duca di Guise
1641-1643: Ruzé d'Effiat
1644-1670: Jacques de Souvré
1670-1703: Étienne Texier d'Hautefeuille
1703-1718: Karq de Bebambourg
1721-1799: Charles Maurice de Broglie
1766-1769: Étienne-Charles de Loménie de Brienne
1788: Louis-Joseph de Montmorency-Laval

Desenvolupament del Mont Saint-Michel

•  
  Segle X
•  
  Del segle xi al XII
•  
  Del segle xvii al XVIII
•  
  Segle XX

•  
  Interior de l'abadia
•  
  L'ombra de la fortalesa sobre el mar
•  
  Una altra vista de la fortalesa
•  
  Vista aèria d'Avranches i el Mont Saint-Michel
•  
  Carrer del Mont Saint-Michel