Lliga Alemanya De Futbol: Lliga de futbol professional de màxim nivell d'aquest país

Bundesliga, o, simplement, Bundesliga (en català Lliga Federal) és la màxima competició futbolística que es disputa a Alemanya.

Lliga alemanya de futbol

Nom en la llengua original	(de) Bundesliga
Tipus	lliga de futbol
Organitzador	Associació Alemanya de Futbol
Part de	Sistema de lliga alemanya de futbol
Lliga inferior	2. Bundesliga, 2. Fußball-Bundesliga Süd (en) , 2. Bundesliga Nord (en) i 2. Bundesliga Süd (en)
Nombre de participants	18 20 1991–92 Fußball-Bundesliga (en) 16 Lliga alemanya de futbol 1963-64, 1964–65 Fußball-Bundesliga (en)
Localització  i  Dates
Estat	Alemanya
Vigència	1963 –
Calendari de la temporada	agost – maig
Freqüència	anual
Competició
Primer lloc	Bayer Leverkusen (2024)
Altres
Lloc web	bundesliga.com
← 2. Bundesliga

 

A diferència de la majoria de països europeus, la lliga alemanya pròpiament dita trigà força anys a crear-se. L'actual Bundesliga no nasqué fins a l'any 1963. La 2. Bundesliga (segona divisió) va ser creada l'any 1974. Aquestes dues competicions són actualment professionals, mentre que les categories inferiors són semiprofessionals o amateurs. Les categories immediatament inferiors són la Regionalliga (tercera divisió) i la Oberliga (quarta divisió). L'Hamburger SV és l'únic equip que fins a la temporada 2017-18 va aconseguir mantenir-se a la Bundesliga.

Amb anterioritat a la creació de la Bundesliga, el futbol amateur alemany estava dividit en moltes lligues regionals. Els campions de les diverses lligues regionals competien entre ells fins a la final per tal de decidir el campionat nacional. L'any 1900 es creà la Deutscher Fussball Bund (DFB, l'Associació Alemanya de Futbol) a Leipzig amb 86 membres. El primer campionat alemany reconegut es disputà a Hamburg el 31 de maig de 1903 i el VfB Leipzig derrotà el Deutscher FC Prag per 7 a 2. L'associació alemanya permetia a diversos clubs formats per alemanys de fora del país competir al campionat. Aquest fou el cas del DFC Prag, de la ciutat de Praga a Txèquia. Un cop la DFB s'uní a la FIFA el 1904, aquests clubs ja no foren admesos.

L'any 1930 el president de la DFB, Felix Linnemann, intentà la creació d'un campionat professional entre els millors clubs del país anomenada Reichsliga. L'intent fou, però rebutjat per les diverses federacions regionals. Sota el tercer reich, però es reorganitzaren els diversos campionats regionals, creant-se setze lligues regionals anomenades Gauliga. Aquesta nova estructuració es mantingué entre 1933 i 1945. L'any 1935 es creà la copa alemanya de futbol. Durant la guerra, amb motiu de les conquestes alemanyes diversos clubs dels territoris conquerits es van incorporar al campionat alemany, com ara equips del Saarland (que des de la Primera Guerra Mundial pertanyia a França), Àustria, Polònia, Txecoslovàquia, Alsàcia, Lorena i Luxemburg. Entre ells, destacà el Rapid de Viena que guanyà el campionat alemany el 1941.

Després de la guerra, els campionats regionals es reprengueren amb el nom d'Oberliga. El primer campió alemany de la postguerra fou el 1. FC Nürnberg el 1948. Paral·lelament, a causa de la divisió política que patí el país, es crearen la lliga de la RDA de futbol el 1947 i la Lliga de futbol de Saarland (entre 1949 i 1951).

El 28 de juliol de 1962, sota la presidència de la DFB de Hermann Neuberger es creà a Dortmund la Bundesliga. En aquells moments existien cinc lligues regionals (Oberliga): Nord, Sud, Oest, Sud-est i Berlín. 46 equips demanaren entrar a la nova lliga i setze en foren escollits:

• De l'Oberliga Nord: Eintracht Braunschweig, Werder Bremen, Hamburger SV
• De l'Oberliga Oest: Borussia Dortmund, 1. FC Köln, Meidericher SV, Preußen Münster, FC Schalke 04
• De l'Oberliga Sud-est: 1. FC Kaiserslautern, 1. FC Saarbrücken
• De l'Oberliga Sud: Eintracht Frankfurt, Karlsruher SC, 1. FC Nürnberg, TSV 1860 München, VfB Stuttgart
• De l'Oberliga Berlín: Hertha BSC Berlin

L'any 1991, després de la reunificació alemanya, la Deutscher Fußball-Verband der DDR (federació de la RDA) es fusionà amb la DFB (federació de la RFA). La Bundesliga s'amplià a vint equips en ser admesos el Dynamo Dresden i el Hansa Rostock de la desapareguda lliga de la RDA. En finalitzar la temporada la competició es reduí de nou a 18 clubs.

A la temporada 1995-96 s'adoptà la puntuació de tres punts per victòria de més de dos gols.

Fins a l'any 2001 la Bundesliga estava, directament, sota el control de la DFB. Això canvià amb la creació de la Deutsche Fußball-Liga (DFL, lliga de futbol alemanya)

Entre 1903 i 1944, els equips competien per la Viktoria Meisterschaftstrophäe (Trofeu del Campionat de la Victòria). Al final de la Segona Guerra Mundial aquest trofeu va desaparèixer. La DFB creà un nou trofeu, el Meisterschale (bol del campionat). Posteriorment, el trofeu original fou retrobat a la ciutat de Dresden.

Campionat d'Alemanya (1903 - 1963)

Bundesliga (1963 - actualitat)

Campions Zonals després de la II Guerra Mundial

Acabada la Segona Guerra Mundial, Alemanya fou dividida en quatre zones d'ocupació. Durant els primers tres anys els campionats alemanys es disputaren segons aquestes zones divisòries. El tercer any, temporada 1947/48, es disputà per primer cop el Campionat alemany entre els millors de cada zona (als clubs de la zona soviètica no se'ls va permetre de participar).

Màxims golejadors de la competició

Pos. Jugador Gols Partits Mitjana Temp. Clubs 1   Gerd Müller 365 427 0.85 1965-79 F. C. Bayern (365) 2   Robert Lewandowski 312 382 0.82 2010- B.V. Borussia Dortmund (74), F. C. Bayern (238) 3   Klaus Fischer 268 535 0.50 1968-88 TSV 1860 (28), F. C. Gelsenkirchen-Schalke (182), 1. Fußball-Club Köln (31), VfL Bochum (27) 4   Jupp Heynckes 220 369 0.60 1965-78 Borussia Mönchengladbach (195), Hannover 96 (25) 5   Manfred Burgsmüller 213 447 0.48 1969-90 Rot-Weiss Essen (32), B.V. Borussia Dortmund (135), F. C. Nürnberg (12), S.V. Werder Bremen (34) 6   Claudio Pizarro 197 490 0.40 1999-20 S.V. Werder Bremen (109), F.C. Bayern (87), 1. Fußball-Club Köln (1) 7   Ulf Kirsten 181 350 0.52 1990-03 Bayer Leverkusen (181) 8   Stefan Kuntz 179 449 0.40 1983-99 VfL Bochum (47), F. C. Uerdingen (32), F. C. Kaiserslautern (75), Arminia Bielefeld (25) 9   Dieter Müller 177 303 0.58 1973-86 Kickers Offenbach (0), 1. Fußball-Club Köln (159), VfB Stuttgart (14), F.C. Saarbrücken (4) =   Klaus Allofs 177 424 0.42 1975-93 Fortuna Düsseldorf (71), 1. Fußball-Club Köln (88), S.V. Werder Bremen (18) 11   Mario Gómez García 170 328 0.52 2004-19 VfB Stuttgart (78), F. C. Bayern (75), VfL Wolfsburg (17) 12   Hannes Löhr 166 381 0.44 1964-77 1. Fußball-Club Köln (166) 13   Karl-Heinz Rummenigge 162 310 0.52 1974-84 F. C. Bayern (162) 14   Bernd Hölzenbein 160 420 0.38 1967-81 Eintracht Frankfurt (160) 15   Fritz Walter 157 348 0.45 1983-96 VfB Stuttgart (102), Waldhof Mannheim (55)   Actualitzat a l'últim partit jugat el 22 de maig de 2022.

Jugadors amb més partits

Pos Jugador Ap Anys Club(s) 1   Karl-Heinz Körbel 602 1972–1991 Eintracht Frankfurt 602 2   Manfred Kaltz 581 1971–1991 Hamburger SV 581 3   Oliver Kahn 557 1987–2008 Karlsruher SC 128, Bayern de Múnic 429 4   Klaus Fichtel 552 1965–1988 FC Schalke 04 477, Werder Bremen 75 5   Miroslav Votava 546 1976–1996 Borussia Dortmund 189, Werder Bremen 357 6   Klaus Fischer 535 1968–1988 1860 Munich 60, FC Schalke 04 295, 1. FC Köln 96, VfL Bochum 84 7   Eike Immel 534 1978–1995 Borussia Dortmund 247, VfB Stuttgart 287 8   Willi Neuberger 520 1966–1983 Borussia Dortmund 148, Werder Bremen 63, Wuppertaler SV 42, Eintracht Frankfurt 267 9   Michael Lameck 518 1972–1988 VfL Bochum 518 10   Uli Stein 512 1978–1997 Arminia Bielefeld 60, Hamburger SV 228, Eintracht Frankfurt 224 11   Stefan Reuter 502 1984 - 2004 1. Fußball-Club Nürnberg VfL 100, Bayern de Múnic 95, Borussia Dortmund 307   Actualitzat a l'últim partit jugat el 22 de maig de 2022.