Llengua Planificada: Llengua artificial creada per una persona o més

Hi ha diverses raons possibles per construir una llengua: per facilitar la comunicació humana internacional (vegeu llengua auxiliar i codi), per donar a la ficció o a un món construït associat una capa addicional de realisme, per a l'experimentació lingüística, per a la creació artística o per als jocs lingüístics.

Aquest article tracta de les llengües "planificades" o "construïdes", dissenyades per a la comunicació humana. El terme llengua artificial també pot referir-se a les llengües que sorgeixen naturalment fora dels estudis experimentals en el marc de l'evolució del llenguatge artificial, implicant màquines, dins de la intel·ligència artificial.

 

Els termes "planificada", "construïda" i "artificial" s'utilitzen de manera diferent en algunes tradicions. Per exemple, pocs parlants d'interlingua consideren artificial la seva llengua, ja que afirmen que el seu contingut no és inventat: el vocabulari d'interlingua s'agafa d'un petit conjunt de llengües naturals, i la seva gramàtica està basada estretament en aquests idiomes d'origen, fins i tot incloent-hi un petit grau d'irregularitat; els seus proponents prefereixen descriure el seu vocabulari i gramàtica com a estandarditzats en lloc d'artificials o construïts. De la mateixa manera, latino sine flexione és una simplificació del llatí de la qual s'han eliminat les flexions.

Igual que amb interlingua, alguns prefereixen descriure el seu desenvolupament com "planificat" en lloc de "construït". Alguns parlants d'esperanto i ido també eviten el terme "llengua artificial", ja que neguen que hi hagi res d'"antinatural" quant a l'ús de la seva llengua en la comunicació humana.

Per contra, alguns filòsofs han argumentat que tots els llenguatges humans són convencionals o artificials. François Rabelais, per exemple, va declarar: "És impropi dir que tenim una llengua natural; les llengües són per institució arbitràries, i convencions dels pobles".

 

Les llengües construïdes poden ser creades per a un tipus de comunicació especial, com els llenguatges d'enginyeria o formalismes com la lògica (logillengües o llengües lògiques), o per tal de simplificar la comunicació entre éssers humans (llengües auxiliars) com l'esperanto, la llengua construïda més difosa. Aquests tipus de llengües acostumen a tenir com a base un o diversos llenguatges naturals; tot i que no pertanyen a cap comunitat concreta. Això permet una major igualtat entre els parlants, ja que en contrast amb les llengües franques (com l'anglès) d'entrada no tenen parlants nadius.

D'altra banda, també existeixen llenguatges artístics (artillengües), molt freqüents en la literatura fantàstica i la ciència-ficció. En aquests idiomes el que es pretén és crear un plaer estètic en el sentit de reflectir amb la llengua artificial un tret particular dels presumptes parlants. Alguns aficionats a les obres en què apareixen acaben aprenent aquestes llengües.

Les llengües artificials es poden classificar en llengües a priori si són creades de zero en tots els seus components o a posteriori si parteixen d'una llengua ja existent: no les confongueu amb el pidgin.

Llengües planificades experimentals

 

Creades amb una voluntat d'un lògic i sovint seguint una visió filosòfica concreta:

• Ars magna, la llengua creada per Ramon Llull, primera llengua auxiliar com a formalisme de la lògica.
• Lingua ignota, idioma místic que apareix en els escrits d'Hildegarda von Bingen al segle xii: intenta imitar el llenguatge dels àngels.
• Solresol, creada per Jean François Sudre a la primera meitat del segle xix. Aquesta llengua també es pot classificar entre les llengües auxiliars internacionals.
• Toki pona, creada per la traductora Sonja Elen Kisa, va ser publicada a la xarxa l'any 2001. La idea inicial era crear la llengua més fàcil del món, més senzilla encara que les llengües inventades existents.

Llengües auxiliars planificades

 

• La llengua creada per Johannes Tritemius, primer intent de reduir totes les llengües a una de sola que servís de comunicació internacional.
• Volapük, primera llengua auxiliar d'ús estès.
• Esperanto: és la llengua planificada amb més parlants, creada per L. L. Zamenhof a la darreria del segle xix.
• Ido, creat com una versió reformada de l'esperanto pel matemàtic francès Louis Couturat.
• Interlingue, anomenada "llengua occidental" als seus inicis, va ser creada per Edgar von Wahl en el si del moviment esperantista.
• Interlingua, creada per un equip de lingüistes professionals amb l'objectiu de ser comprensible a primera vista, sense necessitat d'estudi previ, pels parlants de les llengües romàniques.
• Kotava, creada per Staren Fetcey el 1978, una llengua a priori.
• Latino moderne, creada per David Stark el 1996 i basada en la interlingua.
• Lingua franca nova, creada per C. George Boeree i publicada el 1998. S'inspira en el pidgin com a lingua franca i es basa en llengües romàniques, incloent-hi el català.
• Intereslau, una llengua auxiliar zonal pels parlants de les diverses llengües eslaves.

Llengües planificades artístiques

 

Les llengües planificades no són rares en el món artístic, sigui per escrit o orals, en àmbits que inclouen la performance, les arts escèniques, les audiovisuals, les sonores, els videojocs, el còmic o la literatura. Alguns dels exemples més coneguts són les llengües de la Terra Mitjana creades per J. R. R. Tolkien com a part d'Arda, un món fictici de la literatura moderna i de les quals destaquen les llengües èlfiques, i el quenya n'és la més utilitzada; i el klingon, llengua creada per Marc Okrand per a la sèrie Star Trek; més modernament, han guanyat popularitat l'alt valiri i el dothraki, creades per George R. R. Martin per a la seva saga Cançó de gel i foc.