Kate Greenaway: Artista britànica

Des de la seua infantesa, Greenaway va ésser encoratjada pels seus pares a explorar els seus interessos artístics i va començar la seua formació artística als 12 anys quan es va inscriure a l'Escola d'Art de Finsbury. En arribar als 17 anys ja era molt hàbil en l'ús de l'aquarel·la guanyant diversos premis. Als 19 anys va començar estudis a la Female School of Art de South Kensington i alguns anys més tard es va matricular a la Slade School of Fine Art.

Les seues primeres il·lustracions van ésser publicades el 1867 (quan tenia 21 anys) en el llibre Diversions infantils de William Kingston. Posteriorment, va il·lustrar amb èxit no menys de 30 llibres entre aquell any i el 1879. El 1874, quan tenia 28 anys, Greenaway va il·lustrar un llibre escrit per Kathleen Knox i titulat Fairy Gift. Aquesta va ésser la primera vegada que el nom de Kate Greenaway va aparèixer a la portada d'un llibre il·lustrat per ella.

El 1879 va debutar en la literatura amb el seu llibre Sota la finestra (Under the Window), el qual va esdevindre a l'instant un supervendes (100.000 còpies venudes en el decurs de la seua vida, de les quals 30.000 a França i Alemanya). Va fer-se molt famosa amb la publicació d'aquest llibre i animada per això, va començar a escriure i il·lustrar diversos llibres més pel seu compte, ja que tenia una particular estima per la rima i els seus càlids i amistosos versos atreien enormement els nens (com ara, The Birthday Book el 1880, Mother Goose el 1881, etc.). Els seus llibres posteriors es van vendre molt per tot Europa i Amèrica i els dibuixos de Greenaway apareixien en mocadors, safates, gerros i estoigs. Malgrat això, ella defugia la publicitat i quan li parlaven d'escriure la seua biografia deia "Heu d'esperar que em mori, fins aleshores vull viure la meua vida en privat".

El 1889 fou escollida com a membre del Royal Institute of Painters in Water Colours.

Encara que Greenaway va mantindre la seua reputació fins a finals del segle xix, en començar el xx la seua popularitat va començar a minvar. Tot i la pèrdua dels seus pares i del seu amic John Ruskin, mai no va perdre la dedicació i empenta que la caracteritzaven des dels seus inicis professionals.

Va morir de càncer de mama el 1901 als 55 anys.

Les seues històries eren, en general, idíl·liques, agradables i enfocades en la natura: nens feliços amb flors, ocells, animals i altres elements naturals. Els seus admiradors opinen que el fet d'haver estat educada a la llar i en un indret solitari (passava molt de temps sola al camp) li ajudava a comprendre i imaginar el que els xiquets necessitaven i estimaven. Els nens del món de Kate Greenaway semblen transportats de records de la seua infantesa: la col·lecció de nines, les teles i els capells amb què jugava a la barreteria de la seua mare, i les visites que feia a l'estiu a un poblet a prop de Londres. Els jardins, tan bonics a les seues aquarel·les, estan inspirats en el pati interior de la seva casa d'infantesa. Amb la imaginació, Kate Greenaway idealitzava el seu entorn, però també expressava una tristesa i una solitud que va restar amb ella tota la vida. En canvi, els nens que vivien a les històries i il·lustracions de Kate eren feliços, ben estimats i cuidats. Va ésser, en part, aquest idealitzat i pacífic sentit de la innocència el que va atreure la seua audiència, la qual es va estendre molt més enllà de les illes Britàniques, ja que fou molt popular també a la resta d'Europa i Nord-amèrica.

Filla d'una costurera (Elizabeth Catherine Jones) que també era propietària d'una botiga de roba, Kate Greenaway va prestar una especial atenció a la moda de l'època i la xicalla representada a les seues il·lustracions vestien amb exquisit detall, amb estils i accessoris inventats. La roba dels seus dibuixos es va fer molt famosa i va cridar l'atenció del món de la moda de l'època, tant que el nom de Kate Greenaway es va fer tan familiar en el cercle de la moda com en el literari. Les bates, gorres, davantals i adorns delicats eren antiquats i tenien reminiscències de l'època de la Regència (1811-1820), però van captar la imaginació dels lectors nostàlgics i aquests estils van tornar a emprar-se una altra vegada més. Fou tan popular que les originals peces de roba de les seues il·lustracions influenciaren el vestuari infantil fins al punt que, fins i tot, Liberty of London (una coneguda botiga britànica) va adaptar les robes de les il·lustracions de Greenaway per a una línia de roba infantil.

Molts dels llibres de Greenaway foren publicats per l'editorial George Routledge & Co. (molt coneguda en aquella època pels seus llibres de butxaca econòmics), l'objectiu de la qual era fer que la lectura i els llibres fossin accessibles a qualsevol persona. Edmund Evans (un gravador de fusta i impressor molt conegut) va reproduir les pintures i dibuixos de Greenaway per als seus llibres emprant un mètode anomenat cromoxilografia (gravats en blocs de fusta i després impresos en les pàgines dels llibres). Kate Greenaway també feia altres tipus de treballs a més dels llibres (com ara, targetes de felicitació i ex-libris) i sovint il·lustrava els seus propis textos: un exemple en són les edicions de les sèries dels Kate Greenaway's Almanacs.

Reuní diversos admiradors pel seu estil sovint imitat (si bé mai igualat) i d'una delicada habilitat i sentimentalisme: entre aquests destaquen John Ruskin i Paul Gauguin (potser per la predilecció de Greenway pels models plans).

La Medalla Kate Greenaway (un premi anual atorgat al Regne Unit des del 1955 a l'excel·lència en el camp de la il·lustració infantil) és oferta en honor seu.

•  
  Una nena vestida per Nadal (vers 1901)
•  
  Noia amb un barret i un vestit verd pàl·lid amb guants, sabatilles i cintes (1875)
•  
  Les rates d'Hamelin
•  
  La petita model (cap al 1890)
•  
  Tres nenes anomenades abril, maig i juny (1900)
•  
  Una dona jove esperant en un jardí al costat de la porta
•  
  L'anell de l'elf (abans del 1905)
•  
  El flautista d'Hamelín
•  
  Polly
•  
  Under the Window: Pictures & Rhymes for Children (1879)
•  
  La bombolla de sabó (1887)
•  
  Targeta de felicitació (cap a la dècada del 1880)
•  
  La noia del paó
•  
  La faula de la nena i la seua galleda de llet