Jocs Mediterranis

Es van disputar per primer cop l'any 1951. L'emblema dels Jocs són tres anells que simbolitzen els tres continents que hi prenen part: Europa, Àsia i Àfrica.

Jocs Mediterranis

Tipus	esdeveniment esportiu recurrent
Esport	bàdminton, basquetbol, voleibol platja, tir amb arc, esport de boles, boxa, esgrima, futbol, halterofília, handbol, judo, canotatge, karate, atletisme, ciclisme de competició, esports eqüestres, gimnàstica rítmica, lluita, rem, natació, vela, tir esportiu, taekwondo, tennis de taula, gimnàstica, voleibol i waterpolo
Organitzador	Comitè International dels Jocs Mediterranis
Localització  i  Dates
Vigència	1951 –
Altres
Lloc web	cijm.org.gr

Andorra i Líbia són els únics dos estats participants que no han guanyat mai cap medalla. Per contra, Itàlia continua liderant en nombre de medalles; 2.147, comptant fins a les dels Jocs Mediterranis de 2013.

Jocs regionals anteriors

Abans de la idea de jocs Mediterranis van ser diverses projectes de jocs regionals, com a suplement dels Jocs Olímpics. Van incloure uns «Jocs Olímpics Americans» (planificats a la ciutat de Chicago però mai aconseguits), Jocs Sud-americans (1922, a Rio de Janeiro), Jocs Africans (amb Alger el 1925 i Alexandria 1927 segons un pla mai aconseguit) Jocs hindús i els Jocs d'Extrem Orient. Aquests finals van ser iniciats el febrer de 1913 al Manila (Filipines) i després organitzats regularment fins al 1927, amb les dues edicions finals el 1930 i 1934.

També es va organitzar uns Jocs de l'Amèrica Central (Ciutat de Mèxic el 1926 i l'Havana el 1930). Començant el 1929 es van celebrar els Jocs Balcànics – 1929 a Atenes, 1931 a Sofia, la cinquena edició a Zagreb celebrats anualment durant uns anys. També es van celebrar el 1930 la primera edició dels British Empire Games, ara coneguts com els Jocs de la Commonwealth, i vuit anys més tard els Jocs Bolivarians (a Bogotà, amb sis països competint).

Les primeres edicions

La idea de Jocs Mediterranis fou proposada el 1948 als Jocs Olímpics de Londres per Muhammed Taher Pasha, cap del Comitè Olímpic d'Egipte. El 1949 es disputà una edició no oficial a Atenes. Finalment, foren inaugurats l'octubre de 1951, a Alexandria, Egipte, en honor de Muhammed Taher Pasha, l'ideòleg.

La segona edició fou el 1955 a Barcelona. En aquesta edició es creà l'òrgan de govern dels jocs, que es materialitzà el 16 de juny de 1961 amb el nom de Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis. La seu del Comitè és a Atenes.

Edicions següents

Les 10 primeres edicions es diputaren l'any anterior als Jocs Olímpics. Des del 1993 es disputen l'any posterior a aquests; aquest canvi es van realitzar després de peticions de diversos comitès olímpics nacionals i amb relació del calendari més complet a l'any abans d'uns jocs Olímpics.

Des de 1967, quan els jocs es van celebrar a Tunis, els Jocs Mediterranis també inclouen competicions per a les atletes femenines. Fins a l'edició de 2001, l'organització es van alternar més estrictament entre els països al nord i al sud del mar Mediterrani. Andorra i Líbia són els únics dos estats participants que no han guanyat mai cap medalla.

Jocs Mediterranis de Platja

El 2015 es van celebrar els primers Jocs Mediterranis de Platja (anglès: Mediterranean Beach Games) a la ciutat italiana de Pescara. Competicions d'11 disciplines amb relació de la platja o l'aigua van ser disputades.

 

Actualment hi prenen part 26 estats. Aquests són:

• Àfrica: Algèria, Egipte, Líbia, Marroc i Tunísia.
• Àsia: Líban i Síria
• Europa: Albània, Andorra, Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Eslovènia, Espanya, França, Grècia, Itàlia, Kosovo, Macedònia del Nord, Malta, Mònaco, Montenegro, Portugal, San Marino, Sèrbia, Turquia i Xipre.

Fins al moment no hi prenen part Israel ni Palestina.

Font:

 

Ed.	Any	Seu	Continent	Països	Atletes	Líder Medaller
I	1951 Detalls	Alexandria	Àfrica	10	734	Itàlia
II	1955 Detalls	Barcelona	Europa	10	1.135	França
III	1959 Detalls	Beirut	Àsia	11	792	França
IV	1963 Detalls	Nàpols	Europa	13	1.057	Itàlia
V	1967 Detalls	Tunis	Àfrica	12	1.249	Itàlia
VI	1971 Detalls	Esmirna	Àsia	14	1.362	Itàlia
VII	1975 Detalls	Alger	Àfrica	15	2.444	Itàlia
VIII	1979 Detalls	Split	Europa	14	2.408	Iugoslàvia
IX	1983 Detalls	Casablanca	Àfrica	16	2.192	Itàlia
X	1987 Detalls	Latakia	Àsia	18	1.996	Itàlia
XI	1991 Detalls	Atenes	Europa	18	2.762	Itàlia
XII	1993 Detalls	Llenguadoc-Rosselló	Europa	19	2.598	França
XIII	1997 Detalls	Bari	Europa	21	2.956	Itàlia
XIV	2001 Detalls	Tunis	Àfrica	23	2.991	França
XV	2005 Detalls	Almeria	Europa	21	3.203	Itàlia
XVI	2009 Detalls	Pescara	Europa	23	3.368	Itàlia
XVII	2013 Detalls	Mersin	Àsia	24	3.064	Itàlia
XVIII	2018 Detalls	Tarragona	Europa	26	3.648	Itàlia
XIX	2022 Detalls	Orà	Àfrica	26	3.390	Itàlia
XX	2026 Detalls	Taranto	Europa
XXI	2030 Detalls	Pristina	Europa

Medaller de 1951 a 2022.

Posició	País				Total
1	Itàlia	924	791	747	2.462
2	França	652	600	569	1.821
3	Turquia	386	269	315	970
4	Espanya	345	474	569	1.388
5	Grècia	200	257	349	806
-	Iugoslàvia	199	177	182	558
6	Egipte	156	209	255	620
7	Tunísia	89	101	159	349
8	Algèria	86	76	131	293
9	Marroc	72	90	116	278
10	Croàcia	57	69	79	205
11	Eslovènia	55	64	99	218
12	Sèrbia	54	51	58	163
13	Síria	32	42	76	150
-	República Àrab Unida	23	21	30	74
14	Xipre	19	21	25	65
15	Albània	11	19	18	48
16	Líban	10	23	42	75
17	Portugal	10	18	21	49
18	Bòsnia i Hercegovina	6	8	25	39
19	Kosovo	6	1	3	10
20	San Marino	5	10	8	23
21	Mònaco	4	8	10	22
22	Macedònia del Nord	3	2	9	14
-	Sèrbia i Montenegro	2	2	7	11
23	Líban	2	1	14	17
24	Malàisia	1	4	4	9
25	Mònaco	1	3	1	5
26	Andorra	0	0	0	0
	Jordània	0	0	0	0
Total		3.408	3.409	3.914	10.731