Jardí: Espai del paisatge planificat on es conreen i mantenen plantes

Els jardins poden incorporar materials naturals o artificials.

Els jardins solen tenir característiques de disseny que inclouen estàtues, capritxos, pèrgoles, gelosies, rabassuts, llits de rierols secs i aigua característiques com ara fonts, estanys (amb peixos o sense), cascades o rieres. Alguns jardins només tenen finalitats ornamentals, mentre que d'altres també produeixen cultius alimentaris, de vegades en àrees separades, o de vegades barrejats amb les plantes ornamentals. Els horts productors d'aliments es distingeixen de les granges per la seva escala més petita, els mètodes més intensius de mà d'obra i el seu propòsit (una afició o autoconsum en lloc de produir per a la venda, com en un hort). Els jardins de flors combinen plantes de diferents altures, colors, textures i fragàncies per crear interès i delectar els sentits.

 

Tots els jardins consten d’uns elements bàsics:

• terreny
  • ubicació
  • característiques del sòl
  • climatologia
  • superfície
  • topografia
  • límits
• flora
• fauna
• elements naturals
• serveis
• accessoris

El jardí pot ser d'ordre privat o públic.

 

• Quan es tracta d'un lloc públic es parla més aviat d'un jardí públic o d'un parc quan es tracta d'un jardí extens contigu a un palau o un castell com el jardí a la italiana de les vil·les toscanes.
• Un jardí és més sovint un tancat contigu a un habitatge, utilitzat per al lleure, es diu aleshores «jardí de lleure», si utilitzat per la producció de llegums o de fruites, se'n diu «jardí d'hort» o «hort».
• Quan aquest tancat és situat a l'habitatge (a una galeria o un balcó), es tracta d'un jardí d'interior (o jardí d'hivern).
• Si reuneix col·leccions de plantes amb finalitats científiques o de lleure, es parlarà de «jardí botànic».
• Quan es tracta de conreus realitzats amb finalitats comercials es parlarà més aviat de conreu intensiu. Aquestes plantacions es fan sovint en hivernacles.
• Si el manteniment és escàs, del jardí se'n diu «erm».
• el jardí francès, és un jardí de lleure simètric, amb línies rectes.
• el jardí a l'anglesa, és un estil de jardí que fa la il·lusió de la natura salvatge, amb línies corbes.
• jardí comunitari
• jardí italià
• jardí medieval
• jardí persa
• jardí japonès
• jardí penjant
• jardí zen
• jardí en quadrats
• jardí històric
• jardí d'aigua
• jardí de rocall

•  
  Jardí medieval
•  
  Jardí a la italiana
•  
  Jardí francès
•  
  Jardí anglès amb belvedere
•  
  Jardí de rector
•  
  Jardí japonès
•  
  jardí de lleure d'una casa als Països Baixos.
•  
  Jardí xinès

• bassa
• tanca
• laberint
• nan de jardí
• parterre
• gespa
• viver
• hort
• rocall
• sender
• munt de compost

• Barraca
• capritx o folly
• templet o glorieta
• celobert
• pavelló
• pèrgola
• orangerie
• hivernacle
• veranda
• sobre una terrassa o un senzill balcó
• sobre un mur: mur vegetalitzat
• sobre una teulada: jardí penjant

Els coneixements actuals sobre els jardins d’altres temps s’han preservat en fonts escrites. Entre les obres més importants cal classificar els tractats especialitzats. La seva consulta permet aproximar-se a alguns aspectes, teòrics i pràctics, de la jardineria. La que segueix és una llista aleatòria (obligadament incompleta) sobre el tema, ordenada cronològicament.

• 605-562 aC. Jardins penjants de Babilònia.

• c. 300 aC. De historia plantarum. Teofrast.

• c. 27aC. Vitruvi. De Architectura Libri X.

• c. 810. Capitular de Villis.

• 827. Liber de cultura hortorum. Walafrid Estrabó.

• 1288-1289. Llibre de meravelles. Ramon Llull.
  • Llull esmenta, de forma natural, un jardí. Significant un ús normal del terme."...havia en son hostal un bell jardí, en lo qual havia molts arbres de diverses maneres, e aquells arbres eren tots fullats e florits..."

• 1625. Francis Bacon escrigué un curt assaig sobre els jardins: Of Gardens.

• 1768. An Essay on Design in Gardening. Georges Mason.

• 1798. Voyage au Jardin des Plantes. L.F. J auffret.

• 1801. Teoria Dell'arte De' Giardini.

• 1823. Essai sur la composition et l'ornement des jardins. Pierre Boitard.

• 1847. Elementos de higiene pública. Pere Felip Monlau i Roca

• 1855. Essais historiques sur les jardins. P. de Wint .

• 1872. Manuale del giardiniere fioricoltore e decoratore di giardini contenente una breve descrizione dei giardini antichi e moderni... Marcellino Roda.

• 1885. Principios de botánica funeraria. Celestí Barallat i Falguera.

• 1894. Los jardines botánicos, su número, organización è importancia en las naciones, más cultas é ilustradas. Miguel Colmeiro.

• 1895. L'horticulture Dans Les Cinq Parties Du Monde .

• 1907. Càntic dels càntics precedit de Els jardins de Salomó: (obra pòstuma). Jacint Verdaguer.

• 1922. Practical Landscape Gardening. Robert B. Cridland.

• 1981. Del paraíso al jardín latino: origen y formación del moderno jardín latino. Nicolau Maria Rubió i Tudurí

• Paisatge
• paisatgista
• arquitecte paisatgista
• Jardineria
• Jardineria urbana
• Dissenyador de jardins