Un balcó (de l'italià balcone) és una plataforma que es projecta des de la paret a l'exterior d'un edifici, sostinguda per columnes o mènsules, i tancada mitjançant una balustrada o barana, que comunica amb l'interior de l'edifici per una o més obertures.
Un balcó que s'allarga per tota la longitud de la façana és anomenat una balconada. A l'arquitectura d'alguns països freds europeus els balcons poden estar completament coberts de vidrieres o finestres, són els boínders.
Per a les festes majors i diades significatives és habitual col·locar banderes, domassos i penons als balcons de les cases, i diverses campanyes n'impulsen aquest ús, especialment per la Diada Nacional de Catalunya. També és tradicional de llegir els pregons de festa major des del balcó de l'ajuntament, des d'on se celebren així mateix els èxits esportius més rellevants.
Per analogia, també s'anomenen balcons altres espais que es projecten cap a l'exterior, com ara el Balcó del Mediterrani, un penya-segat davant la costa de Tarragona, així com, a la plataforma sortint dels ponts o a una part de l'auditori d'un teatre sobre el cercle de platea.
A les antigues cases gregues i romanes ja existien balcons en voladís que donaven al carrer o a l'atri. A Roma eren anomenats maeniana, en honor de Caius Maenius, cònsol que els va començar a instaurar. També es poden trobar a orient (Siria, Imperi Romà d'Orient) generalment sobre pòrtic o volats, sostenint una tribuna o mirador tancat amb gelosies. A l'edat mitjana s'utilitzaven habitualment, especialment en carrers estrets i ja a partir del segle xv comencen a desenvolupar-se amb un gran component artístic, sent construïdes fins i tot en els interiors de les esglésies. Durant els períodes posteriors, Renaixement, Barroc, Rococó i Neoclàssic, esdevé un important element decoratiu.
Els balcons poden ser de fusta o d'obra, alçar-se sobre arcades, carreus o formant cos amb el mur i, en general, estan compostos per ampit o barana i pis. Habitualment es construeix aprofitant els extrems sortints de les bigues amb una llosa de formigó sobre biguetes. Les baranes tenen formes molt variades sovint amb balustres o barrots de ferro o pedra.
Hi ha diversos tipus de balcons.
De vegades, els balcons s'adapten a finalitats cerimonials, p. Ex. la de la Basílica de Sant Pere a Roma, quan el papa recentment elegit dona la benedicció urbi et orbi després del conclave. Dins de les esglésies, de vegades es proporcionen balcons per als cantants, i en sales de banquets i altres per als músics.
Una unitat amb balcó regular tindrà unes portes que s'obren a un petit pati amb baranes, un jardí de pati o un pati de Skyrise. En realitat, un balcó francès és un fals balcó, amb portes obertes a una barana amb vista sobre el pati o el paisatge que l'envolta a continuació.
Als teatres, el balcó era anteriorment un escenari, però el nom sol estar confinat a la part de l'auditori sobre el cercle de vestits i sota la galeria. Els balcons formen part de la forma escultòrica de l'edifici que permet façanes irregulars sense costos d'estructures internes irregulars.
A Wiki Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Balcó |
This article uses material from the Wikipedia Català article Balcó, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.