El gènere és una distinció de la gramàtica que classifica les paraules variables.
La marca de gènere pot donar-se sota formes diverses, però acostuma a ser amb un morfema determinat i afecta a la concordança en l'oració.
No s'ha de confondre gènere i sexe biològic, encara que es doni la coincidència ocasional entre els dos (de manera més marcada a determinades llengües, com les romàniques). Una prova és que la mateixa paraula té gèneres diferents segons l'idioma i que éssers sexuats poden ser designats sense marca de gènere (paraules invariables).
El gènere és una característica dels noms substantius, dels adjectius i dels articles.
En català el gènere s'ha reduït a dos (masculí i femení) i s'ha perdut el neutre que hi havia en llatí. Així, generalment, els mots solen ser masculins (com ara got, peu, home, escriptori) o femenins (com ara cama, paret, urna, pàgina). Tot i això, hi ha moltes paraules amb flexió dels dos gèneres (com, per exemple, gat - gata, madur - madura, valencià - valenciana, etc.).
Hi ha casos en què la forma femenina marca un matís semàntic amb la parella masculina. Per exemple, una plata o una ganiveta són més grans que un plat i un ganivet, respectivament; o una vampiressa no és exactament la femella d'un vampir.
De vegades, certs mots semblants tenen ètims o precedències diferents (com ara full, del llatí FOLIO i fulla, de FOLIA. En aquest cas solen referir-se a coses o conceptes diferents. Per exemple: anell - anella, bot - bóta, full - fulla, mode - moda, regle - regla, regne - regna (corretja), temple - templa (del cap), etc.
Altres voltes els mateixos mots en masculí o en femení s'han distribuït regionalment sense que hi haja cap diferència semàntica (per exemple: esme - esma, rat - rata, rajol - rajola, sutge - sutja, etc.).
En les següents terminacions l'adjectiu és invariable:
El gènere pot usar-se de diverses maneres segons la llengua analitzada. Així, es troben idiomes que diferencien:
Entre les llengües que tenen gènere, la distribució més freqüent és la d'alternança masculí-femení. Segueixen en quantitat les llengües amb un sistema de tres gèneres, després les que en tenen cinc o més i per últim les que tenen un sistema de quatre gèneres gramaticals.
This article uses material from the Wikipedia Català article Gènere (gramàtica), which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.