Fibromiàlgia

Es caracteritza essencialment per dolor muscular general, rigidesa i dolor a la palpació de determinats punts en masses musculars o zones d'inserció òssia dels tendons. La fibromiàlgia també provoca sensació de tumefacció de les extremitats i parestèsies, a més d'astènia i insomni, com a símptomes principals. Es tracta d'una malaltia crònica d'origen desconegut, que afecta sobretot dones de mitjana edat. La fibromiàlgia no presenta lesions aparents que puguin ser responsables de la simptomatologia i els resultats de les anàlisis clíniques i de les proves radiològiques són normals.

Fibromiàlgia

Tipus	miositis, dolor crònic i malaltia
Clínica-tractament
Símptomes	dolor crònic generalitzat, al·lodínia, fatiga muscular, trastorn del son, depressió i ansietat
Exàmens	símptoma i Diagnosi diferencial
Tractament	dieta sana, medicina alternativa, son i psicoteràpia
Medicació antiepilèptic, antiinflamatori no esteroidal, opioide, guaifenesina, inhibidor de la recaptació de serotonina i noradrenalina, oxibat de sodi, etanercept, amitriptilina, cànnabis medicinal i medicina alternativa
Patogènia
Afecta	múscul, articulació i sistema nerviós central
Causat per	desconegut
Classificació
CIM-10	M79.7 i M79.1
CIM-9	729.1
CIAP	L18
Recursos externs
MedlinePlus	000427
eMedicine	329838, 334141, 1006715 i 312778
Patient UK	fibromyalgia-fibrositis
MeSH	D005356
UMLS CUI	C0016053 i C0262942
DOID	DOID:631

Encara hi ha molts dubtes al voltant de la natura de la malaltia, que actualment no té cura, encara que existeixen formes de millorar la vida de les persones afectades. Fins i tot en l'actualitat, pel seu desconeixement i dificultat de tractament, hi ha professionals de la medicina que rebutgen l'existència d'aquesta malaltia, malgrat que el 1994 va ser reconeguda per l'OMS en la desena edició de la Classificació Internacional de Malalties (CIM-10). Es troba inclosa en el capítol XIII, que comprèn les malalties del sistema osteomuscular i del teixit connectiu.

Afecta majoritàriament a dones en una proporció de 3-5:1 i algunes estadístiques assenyalen que podria afectar el 5% de la població, i en edats compreses entre els vint-i-cinc i els quaranta-cinc anys, amb nivell d'estudis bàsic i renda familiar mitjana-baixa. A Espanya, segons l'estudi de prevalença de les malalties reumàtiques (EPISER) de 2016, pateix fibromiàlgia un 2,45% de la població. Afecta gairebé totes les àrees de la salut: metges de família, reumatòlegs, fisioterapeutes, traumatòlegs, osteòpates, psiquiatres i psicòlegs. Això comporta diferents camps d'estudi, amb les seves particularitats i diferències atès que la fibromiàlgia comporta una disminució significativa en la freqüència i tipus d'activitats quotidianes, llargs períodes de repòs, limitacions físiques, absentisme laboral i impacte econòmic, problemes d'insomni i cansament, problemes familiars, reducció en la quantitat de contactes socials, ús freqüent de fàrmacs i de serveis mèdics, canvis emocionals com l'ansietat, depressió o irritabilitat, i canvis cognitius com problemes en la concentració i en el processament i recuperació de la informació.

Els símptomes definitoris de la fibromiàlgia són dolor crònic generalitzat, fatiga, trastorns del son, i dolor augmentat en resposta a la pressió tàctil (al·lodínia). Altres símptomes poden incloure formigueig a la pell (parestèsia), espasmes musculars perllongats, debilitat en les extremitats, dolor en els nervis, contraccions musculars, palpitacions,^{[cal citació]} i trastorns funcionals de l'intestí.

Molts pacients experimenten una disfunció cognitiva, que es pot caracteritzar per una alteració en la concentració, problemes en la memòria a curt i llarg termini, la incapacitat de realitzar diverses tasques, sobrecàrrega cognitiva, i la disminució de la capacitat d'atenció. La fibromiàlgia s'associa sovint amb l'ansietat i els símptomes depressius.

Altres símptomes s'atribueixen sovint a la fibromiàlgia que, possiblement, poden ser deguts a una comorbiditat, i inclouen la síndrome de dolor miofascial.

El diagnòstic sovint es fa per exclusió d'altres malalties que presenten símptomes semblants, com ara la fatiga crònica. És habitual la prova dels punts dolorosos per determinar el llindar de dolor que presenta el pacient quan s'aplica una pressió sobre un nombre determinat de parts del cos. Ara per ara, no hi ha cap prova analítica que permeti determinar inequívocament la presència de la malaltia.

Criteris provisionals de 2010

 

El 2010, l'American College of Rheumatology va aprovar els criteris diagnòstics revisats i provisionals per a la fibromiàlgia que elimina la dependència dels criteris de 1990 sobre les proves dels punts dolorosos. Els criteris revisats utilitzen un índex de dolor generalitzat (IDG) i l'escala de severitat simptomàtica (ESS) en lloc de les proves dels punts dolorosos dels criteris de 1990. L'IDG compta fins a 19 àrees generals del cos en les quals la persona ha experimentat dolor en les dues setmanes anteriors. L' ESS classifica la severitat de la fatiga de la persona, de somni no reparador, els símptomes cognitius i els símptomes somàtics generals, cada una en una escala de 0 a 3, per a una puntuació composta que va de 0 a 12. Els criteris revisats per al diagnòstic són:

• (IDG ≥ 7 i ESS ≥ 5) o (IDG 3-6 i ESS ≥ 9)
• Els símptomes han estat presents en un nivell similar durant almenys tres mesos
• Cap altre trastorn diagnosticable pugui justificar el dolor^:607

Criteris de 2011

El 2011 els mateixos autors de l'anterior versió varen simplificar els criteris diagnòstics. Essent l'IDG igual, per a l'ESS es manté la primera part (escala de 0 a 3) però se simplifica la segona, amb sols 3 preguntes amb una puntuació de 0 a 1. Es considera el diagnòstic per a una puntuació sumatòria total ≥ 13. Ha estat validat per a diversos idiomes, inclòs el castellà.

La causa de la fibromiàlgia és desconeguda. No obstant això, diverses hipòtesis s'han desenvolupat incloent "sensibilització central". Aquesta teoria proposa que els pacients amb fibromiàlgia tenen un llindar més baix per al dolor a causa de la major reactivitat de les cèl·lules nervioses sensibles al dolor en la medul·la espinal o en el cervell. El dolor neuropàtic i el trastorn depressiu major sovint coincideixen amb fibromiàlgia - la raó d'aquesta comorbiditat sembla degut a anomalies genètiques compartides, el que condueix a deficiències en la senyalització monoaminèrgica, glutamatèrgica, neurotròfica, opioide i de citocines proinflamatòries. En aquests individus vulnerables, l'estrès psicològic o la malaltia poden causar alteracions en les vies inflamatòries i de l'estrès que regulen l'estat d'ànim i el dolor. Eventualment, una sensibilització i l'efecte d'excitació que es produeix en certes neurones condueix a la creació de la fibromiàlgia i, de vegades a un trastorn en l'estat d'ànim. L'evidència suggereix que el dolor de la fibromiàlgia és el resultat principalment d'una alteració en el funcionament de les vies de processament del dolor. Algunes de les alteracions neuroquímiques que ocorren en la fibromiàlgia també regulen l'estat d'ànim, la son i l'energia, cosa que explica per què els problemes d'estat d'ànim, la son i la fatiga es presenten generalment amb la fibromiàlgia.

Malgrat que se'n desconeixen les causes, s'ha vist que els traumatismes i càrregues físiques o emocionals severes o sostingudes, malalties inflamatòries cròniques i alguns processos infecciosos vírics poden desencadenar l'aparició de la malaltia.

Actualment es creu que pot ser la causa d'una sèrie de trastorns en el sistema nerviós.

Com en altres trastorns, no hi ha una cura universal per a la fibromiàlgia. Tot i així el tractament al costat d'especialistes mèdics ajuda a millorar la qualitat de vida del pacient notablement.

A més del tractament al costat d'especialistes cal dir que sovint els afectats per la malaltia han anat d'un metge a un altre sense saber què els passava exactament. Així, una educació sanitària correcta sobre la seva malaltia, la informació i la comunicació amb altres persones afectades poden ser beneficioses per al pacient.

En funció dels símptomes:

• Programa d'exercici regular: sigui córrer, sigui nadar.
• Afrontament psicològic
• Tractament farmacològic
  • Per al dolor/insomni: amitriptilina (Tryptizol®), ciclobenzaprina (Yurelax®)
  • Per al dolor/ànim: duloxetina (EFG, Cymbalta®, Xeristar®)
  • Per al dolor/insomni/fatiga: pregabalina (EFG, Lyrica®)
  • Per al dolor: paracetamol, paracetamol+tramadol