Erlangen

Erlangen és una ciutat de la Francònia Mitjana (estat de Baviera, Alemanya) situada a la confluència dels rius Regnitz i l'Untere Schwabach, son major tributari.

Plantilla:Infotaula geografia políticaErlangen
Erlangen
Erlangen
Imatge

Localització
Erlangen
Erlangen Modifica el valor a Wikidata
 49° 35′ 47″ N, 11° 00′ 16″ E / 49.5964°N,11.0044°E / 49.5964; 11.0044
EstatAlemanya
Estat federatBaviera
RegierungsbezirkMittelfranken Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Conté la subdivisió
Població humana
Població116.562 (2022) Modifica el valor a Wikidata (1.514,58 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície76,96 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perRegnitz, Schwabach i Aurach Modifica el valor a Wikidata
Altitud279 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació1002 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Cap de governFlorian Janik (2014–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal91052, 91053, 91054, 91055, 91056, 91057, 91058 i 91001 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic09131, 0911, 09135 i 09132 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSDE252 Modifica el valor a Wikidata
Clau de regió d'Alemanya095620000000 Modifica el valor a Wikidata
Clau de municipalitat alemanya09562000 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Eskilstuna
Enköping (1961–)
Rennes (1964–)
Vladímir (1983–)
Jena (1987–)
Stoke-on-Trent (1989–)
Beşiktaş (2003–)
Riverside (2013–)
Bozen (2018–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc weberlangen.de Modifica el valor a Wikidata

Amb més de 100.000 habitants és una de les ciutats principals de l'àrea metropolitana de Nuremberg, ciutat amb la qual comparteix la Universitat d'Erlangen-Nuremberg. Erlangen és també seu de diverses branques de l'empresa d'enginyeria Siemens AG així com un dels instituts del Fraunhofer-Gesellschaft (organisme de recerca alemany).

La immigració massiva d'hugonots després de la revocació de l'edicte de Nantes (1685) en fou un dels fets històrics més marcants.

Història

Erlangen apareix esmentada per primera vegada el 1002 sota el nom de "villa erlangon". El 1361, passà a sobirania de l'emperador Carles IV. Tres anys després es bastí una ciutat al costat del poble inicial, que el 1374 començà a encunyar la seva pròpia moneda. El 1398 se'n confirmaren els drets municipals. El 1402 passà a formar part dels dominis de la casa de Hohenzollern com a part del principat de Brandenburg-Kulmbach (Brandenburg-Bayreuth a partir del 1603), sobirania sota la qual restà fins al 1806. El 1686, tot formant part de Brandenburg-Bayreuth hi arribaren els primers refugiats hugonots de França, que construïren una nova ciutat (Neustadt) amb el suport de Cristià Ernes de Brandenburg-Bayreuth. El 1706 la ciutat antiga fou destruïda pràcticament tota per un incendi, però fou reconstruïda i finalment ajuntada la ciutat nova el 1812.

Després de 4 anys d'ocupació napoleònica (1806-1810) passà a formar part del Regne de Baviera, juntament amb la resta de l'antic Brandenburg-Bayreuth.

El 1972, el seu districte administratiu fou unit amb el de Höchstadt, passant-ne a ser capital, i superant els 100.000 habitants.

Universitat

Erlangen 
El castell d'Erlangen acull actualment part de l'administració de la universitat

La Universitat d'Erlangen-Nuremberg (Friedrich-Alexander-Universität) fou fundada el 1742 per Frederic de Brandenburg-Bayreuth a la ciutat de Bayreuth, però arran de la rebel·lia dels estudiants locals fou traslladada a Erlangen l'any següent. Posteriorment adquirí el nom d'universitat Friedrich-Alexander, i esdevenint una universitat estatal prussiana. Actualment compta amb 11 facultats, dues de les quals (economia i educació) estan situades a Nuremberg. Del total de 24.000 estudiants que té, uns 20.000 estudien a Erlangen.

Districtes

  • Am Anger
  • Alterlangen
  • Bruck
  • Büchenbach
  • Burgberg
  • Dechsendorf
  • Eltersdorf
  • Frauenaurach
  • Häusling
  • Hüttendorf
  • Innenstadt
  • Kosbach
  • Kriegenbrunn
  • Neusses
  • Röthelheim
  • Schallershof
  • Siedlung Sonnenblick
  • Sieglitzhof/Buckenhofer Siedlung
  • Steudach
  • Tennenlohe

Esport

El principal club esportiu de la ciutat és l'HC Erlangen que juga a la màxima divisió d'handbol, la Bundesliga. No obstant això, juguen els partits com a equip local al Nuremberg Arena des del 2014 perquè no tenen un lloc adequat a Erlangen.

La ciutat també compta amb diversos equips de futbol que juguen a la lliga bavaresa; l'FSV Erlangen-Bruck, el BSC Erlangen i l'SC Eltersdorf.

L'antiga caserna de l'exèrcit tenia un camp de beisbol per a l'ús dels soldats i les seves famílies, el qual es va mantenir al seu lloc després que la guarnició marxés i actualment és utilitzat per l'equip de beisbol Erlangen White Sox. Els Erlangen Sharks, equip local de futbol americà, juguen en un camp de gespa adjacent a aquestes instal·lacions.

Personatges il·lustres

  • Karl Siegmund von Seckendorff (1744-1785), compositor musical i militar.
  • Johann Rautenstrauch (1746-1801), home de lletres germano-austríac i satíric del corrent de pensament Aufklärung.
  • August Friedrich Schweigger (1783-1821), metge i naturalista.
  • Georg Ohm (1789-1854), físic i germà gran de Martin Ohm. L'ohm, unitat de mesura de la resistència elèctrica, rep aquest nom en el seu honor.
  • Julie von Egloffstein (1792-1869), pintora.
  • Martin Ohm (1792–1872), matemàtic i germà petit de Georg Ohm.
  • Carl Friedrich Philipp von Martius (1794-1868), botànic, etnògraf i explorador.
  • Julius Friedrich Heinrich Abegg (1796-1868), criminalista.
  • Friedrich Delitzsch (1850-1922), assiriòleg.
  • Emmy Noether (1882-1935), matemàtica especialitzada en àlgebra abstracta i física teòrica.
  • Fritz Noether (1884-1941), matemàtic i germà petit d'Emmy Noether.
  • Hermann Lommel (1885-1968), indianista i iranòleg.
  • Wilhelm Fraenger (1890-1964), historiador de l'art.
  • Max Grimmeiss (1893-1972), general d'infanteria durant la Segona Guerra Mundial.
  • Eduard Hauser (1895–1961), tinent general durant la Segona Guerra Mundial.
  • Helmut Zahn (1916-2004), químic.
  • Karl Meiler (1949-2014), tennista professional.
  • Gerhard Frey (1944-), matemàtic.
  • Lothar Matthäus (1961–), futbolista i campió del món de la FIFA 1990.
  • Charlie Bauerfeind (1963-), enginyer de so i productor musical.
  • Doris Matthäus (1963-), autora i il·lustradora de jocs de taula.
  • Juergen Teller (1964-), fotògraf.
  • Stefan Schwarzmann (1965-), bateria de heavy metal.
  • Peter Wackel (1977-), cantant de música schlager.
  • Björn Schlicke (1981-), futbolista.
  • Flula Borg (1982-), DJ, actor i youtuber.
  • Alexander Stephan (1986-), futbolista.

Ciutats agermanades i convenis de col·laboració

Manté una relació d'agermanament amb les següents ciutats:

D'altra banda, manté una relació d'amistat amb les següents ciutats:

  • Erlangen  Cumiana (Itàlia), 2001.
  • Erlangen  Umhausen (Àustria), 2006.

I de col·laboració de projectes i patrocini amb:

  • Erlangen  Bkeftine (Líban)
  • Erlangen  Chomutov i Most (Txèquia), 1949/1951.

Referències


Tags:

Erlangen HistòriaErlangen UniversitatErlangen DistrictesErlangen EsportErlangen Personatges il·lustresErlangen Ciutats agermanades i convenis de col·laboracióErlangen ReferènciesErlangenAlemanyaBavieraFrancònia Mitjana

🔥 Trending searches on Wiki Català:

Anne HecheAnoiaRita IrasemaPesta NegraTeresina S.A.SenglarUnió de Repúbliques Socialistes SoviètiquesRevolució IndustrialCorrent elèctricCamp electromagnèticThe Constant GardenerParc Natural del MontsenyBíbliaHistòria de CatalunyaArt de carrerPrimer viatge de ColomGuerra dels Trenta AnysCrac del 29Govern de CatalunyaGuineuAnafilaxiSalomó (estat)Gessamí Caramés i NúñezAtenaRenaixementCatedral de GironaTemple Expiatori de la Sagrada FamíliaDistrictes electorals de Catalunya durant la Restauració borbònicaOques GrassesRenaixençaFalange EspañolaAntoine de Saint-ExupéryJordi Basté i DuranImperi RomàSistema nerviósPedro Sánchez Pérez-CastejónNeolíticCanadàEva MendesRegne UnitPere el CerimoniósCleòpatraPayPalOctavi Pujades i BoixDeclaració Universal dels Drets HumansLa noia de la perlaLent de contacteJoël DickerTerra baixaCrustacisSantiago Rusiñol i PratsCatalàMamífersCorona d'AragóHelena Garcia MeleroImpressió, sol naixentSistema circulatoriLlunaPaleolíticFarigolaSardanaAntónio de SpínolaJoan Sala i FerrerCarles III d'EspanyaMeg RyanMaría Rodríguez SotoFinlàndiaEscalfament globalCatalunyaMerlaMaulets (1705)Frente NacionalPièridesAlejandro Fernández ÁlvarezFederació Catalana de FutbolGérard HoullierLlegenda de les quatre barres de sang🡆 More