Emmanuel Macron: 25è president de la República Francesa

Emmanuel Macron
	; (2022)
Biografia
Naixement	(fr) Emmanuel Jean-Michel Frédéric Macron ; 21 desembre 1977 (46 anys); Amiens (França)
President de la República francesa
	14 maig 2017 – ; ← François Hollande ; Electe a: eleccions presidencials franceses de 2017
Copríncep laic d'Andorra
	14 maig 2017 – ; ← François Hollande
1r President Renaixement
	6 abril 2016 – 8 maig 2017 ; ← cap valor – Catherine Barbaroux →
Ministre d'Economia, Indústria i Afers Digitals de França
	26 agost 2014 – 30 agost 2016 ; ← Arnaud Montebourg – Michel Sapin →
Secretari general adjunt de la presidència de la República Francesa
	15 maig 2012 – 15 juliol 2014 ; ← Jean Castex – Laurence Boone → ; Juntament amb: Nicolas Revel
Dades personals
Religió	Agnosticisme
Formació	Escola Nacional d'Administració (2002–2004); Universitat de París X Nanterre ; Lycée Henri-IV ; Institut d'Estudis Polítics de París ; La Providence
Alçada	1,73 m
Color dels ulls	Blau
Activitat
Camp de treball	Política
Ocupació	banquer inversor, alt càrrec, estadista, polític
Ocupador	Rothschild & Cie (2008–2012)
Partit	Renaixement (2016–); independent (2009–2016); Partit Socialista de França (2006–2009)
Membre de	Comissió per a l'Alliberament del Creixement Francès ; Fundació Francoamericana
Participà en
23 gener 2018	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2018
20 gener 2016	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2016
maig 2014	Conferència Bilderberg 2014
	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2013
Família
Cònjuge	Brigitte Macron (2007–)
Pares	Jean-Michel Macron i Françoise Noguès
Germans	Estelle Macron i Laurent Macron
Parents	Laurence Auzière-Jourdan (fillastra); Sébastien Auzière (fillastre); Tiphaine Auzière (fillastra)
	Premis (30 gener 2024) Knight of the Seraphim (en) ; (28 agost 2018) Cavaller de l'Orde de l'Elefant; (10 maig 2018) Premi Internacional Carlemany; (2018) Gran creu amb collar de l'orde de la Rosa Blanca; (2018) Gran Creu de l'Orde Nacional del Lleó; (2018) Time 100; (14 maig 2017) Gran Creu de la Legió d'Honor; (14 maig 2017) Gran Creu de l'Orde nacional del Mèrit; (2017) Gran Creu de l'Orde del Salvador; (2014) Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic; (2012) gran oficial de l'orde de la Creu del Sud; (1994) Concours général ;
	Signatura
Lloc web	en-marche.fr…

Actualment, té el càrrec de president de la República Francesa i copríncep d'Andorra. És, a més, alt funcionari públic i exbanquer d'inversió.

És diplomat en Filosofia a la Universitat de Nanterre de París i va completar un Màster en Assumptes Públics a l'Institut d'Estudis Polítics de París. Es va graduar a l'Escola Nacional d'Administració (ENA) el 2004. Va treballar com a inspector d'Hisenda a la Inspecció General de Finances (IGF) i després es va convertir en un banquer d'inversió en Rothschild & Cie. És pianista i està casat amb qui havia estat la seva professora de francès.

Membre del Partit Socialista (PS) des de 2006 fins a 2009, va ser designat secretari general adjunt al primer govern de François Hollande el 2012. Va ser nomenat ministre d'Economia, Indústria i Afers Digitals el 2014 en el segon govern Valls, en el qual va promoure reformes a favor de les empreses. Va renunciar a l'agost de l'any 2016 per tal de presentar-se a les eleccions presidencials franceses de 2017. Al novembre de 2016, Macron va anunciar que es presentaria a les eleccions amb el partit centrista En Marche! que va fundar l'abril del 2016. Va guanyar la primera volta de les eleccions presidencials de 2017, passant a una segona volta en què s'enfrontà amb Marine Le Pen el 7 de maig de 2017. Amb el 65,5% dels vots, segons les primeres estimacions dels resultats de la segona volta, Macron va ser elegit President de la República francesa. Fou reelegit president en 2022.

Biografia

Fill de Jean-Michel Macron, metge i professor de Neurologia a la CHU d'Amiens, i de Françoise Macron-Noguès, doctora i consellera, va estudiar en aquesta ciutat a l'escola dels jesuïtes La Providence amb bones notes, a la vegada que cursava estudis de piano al Conservatori d'Amiens.

Membre del Partit Socialista (PS) des de 2006 fins a 2009, va ser designat secretari general adjunt en el primer govern de François Hollande el 2012. Va ser nomenat ministre d'Economia, Indústria i Afers Digitals el 2014 en el segon govern Valls, en el qual va promoure reformes a favor de les empreses. Va renunciar a l'agost de l'any 2016 per tal de presentar-se a les eleccions presidencials franceses de 2017. Al novembre de 2016, Macron va anunciar que es presentaria a les eleccions amb el partit centrista En Marche! que va fundar l'abril del 2016.

Va acabar el batxillerat al Lycée Henri IV, a Paris. Va obtenir el seu Màster en Filosofia a la Universitat de Paris-Nanterre amb un treball sobre Maquiavel, i va fer la memòria per a l'obtenció del Diploma d'Estudis Avançats (DEA) sobre Hegel. Als vint-i-dos anys va ser durant dos anys assistent editor de Paul Ricoeur. Es va graduar en ciències polítiques a l'Institut d'Estudis Polítics de París (2001). Va continuar els seus estudis i el 2004 va sortir de l'Escola Nacional d'Administració (ENA), on es formen les elits franceses, com a inspector de finances.

Trajectòria política

Començà militant al Moviment dels Ciutadans durant gairebé dos anys, malgrat que l'adhesió a aquest partit no va ser estable. Votà Jean-Pierre Chevènement a la primera volta de les eleccions presidencials franceses de 2002.

Membre del Partit Socialista des dels 24 anys, va ser actiu i va pagar la quota de militant del 2006 a 2009. També col·laborà amb la Fundació Jean-Jaurès.

El 2006 va conèixer François Hollande a través de Jean-Pierre Jouyet i va comprometre's al seu costat com a assessor a partir de 2010. A les eleccions presidencials de 2007, va formar part del grup dels Gracques, compost per antics alts funcionaris i empresaris socialistes que reclamaven una aliança entre Ségolène Royal i François Bayrou. En aquelles dates va intentar ser escollit candidat a les eleccions legislatives del Partit Socialista a Picardia, però els socialistes d'aquesta regió el van rebutjar. El seu fracàs, sumat a la victòria de Nicolas Sarkozy a les eleccions presidencials de 2007, l'animaren a fer un nou gir a la seva carrera. El 2010 va rebutjar la proposta plantejada per Antoine Gosset-Grainville, i validada pel Palau de l'Elisi, de convertir-se en director adjunt del gabinet del primer ministre François Fillion.

El 2012, quan François Hollande va arribar a la Presidència de França, es va incorporar al seu govern. El 15 de maig va ser nomenat Secretari General adjunt de la presidència. La seva estreta col·laboració amb el president socialista va suposar un gir a la política econòmica del president Hollande, qüestionada per l'ala esquerra del socialisme francès.

L'agost de 2014 va ser nomenat ministre d'Economia, Recuperació productiva i Afers Digitals i va apostar paral·lelament per la creació d'un nou moviment polític.

Moviment En Marche!

L'abril de 2016, Macron llença el moviment polític En Marche!, les inicials del qual coincideixen amb el seu nom. Davant les crítiques sobre la creació del moviment des de les files socialistes, François Hollande va acollir amb «naturalitat» la seva creació, assenyalant que es tractava «d'un polític que vol fer política».

El 30 d'agost de 2016 va dimitir del càrrec de ministre d'Economia per tal de dedicar-se al projecte sense descartar convertir-se en candidat a les eleccions presidencials de França de 2017 si François Hollande hi desistia. Va deixar el càrrec essent el ministre millor valorat del Govern i el polític d'esquerres preferit dels francesos. Allunyant-se dels postulats socialistes, Macron va declarar l'agost: "L'honestedat m'obliga a dir-vos que ja no sóc socialista". L'any 2015 ja havia explicat que ja no era militant del Partit Socialista.

El novembre de 2016 va confirmar la seva candidatura a les eleccions presidencials de França de 2017.

Vida personal

Es va casar el 20 d'octubre de 2007 amb Brigitte Trogneux (Amiens, 13 de abril de 1953), la seva antiga professora de francès a l'escola dels jesuïtes i que pertany a una família d'empresaris xocolaters d'Amiens.

Publicacions

Emmanuel Macron,, Paris, XO, 2016, 270 p. (ISBN 978-2-84563-966-9).
Revolution: Wir kämpfen für Frankreich, éd. Morstadt, 2017. Traduction en allemand.
Rivoluzione, éd. La Nave di Teseo, 2017. Traduction en italien.
Revolutie!, éd. Xander Uitgevers, 2017. Traduction en néerlandais.
Revolution, éd. Scribe Publications, 2017. Traduction en anglais.
Macron par Macron, éditions de l'Aube, 2017.
Alain Chardonnens, Emmanuel Macron : Discours de la campagne présidentielle, Paris, L'Harmattan, 2017.

Controvèrsies

Referències

Bibliografia

(italià) Riccardo Brizzi et Marc Lazar, La Francia di Macron, Il Mulino, 2017.
Flammarion. L'Ambigu Monsieur Macron, 2015, p. 320. ambigu. ISBN 978-2-08-137239-9. .
Éditions de l'Archipel. Emmanuel Macron, 2016, p. 224. ISBN 978-2-8098-1873-4. .
Plon. Emmanuel Macron, 2016, p. 240. Prissetteb. ISBN 978-2-259-25153-2. .
Nicolas Prissette, Emmanuel Macron. Le président inattendu, First Document, 2017.
Les Petits matins. Introduction inquiète à la Macron-économie, 2016, p. 112. ISBN 978-2-36383-216-0. .
Fayard. Les Macron, 2017, p. 234. ISBN 978-2-213-70462-3. .
Éditions de l'Archipel. Macron, 2017. .
Plon. Emmanuel Macron, un jeune homme si parfait, 2017, p. 203. ISBN 978-2-259-21705-7. .
Les éditions de l'Aube. [[[:Plantilla:Google Livres]] Macron par Macron], 2017, p. 140. .
Robert Laffont. [[[:Plantilla:Google Livres]] Rien ne s'est passé comme prévu. Les cinq années qui ont fait Macron], 2017, p. 449. .
François-Xavier Bourmaud, Emmanuel Macron, les coulisses d'une victoire, Archipel, 2017.
Soazig Quéméner & Alexandre Duyck, L'Irrésistible Ascension d'Emmanuel Macron, Flammarion, 2017.
Ghyslaine Pierrat, Emmanuel Macron… et les autres : Les gagnants et les perdants d'une élection imprévisible, L'Harmattan, 2017.
Désiré Kraffa, Emmanuel Macron la volonté d'y croire, Les Éditions du Net, 2017.
Mathieu Magnaudeix, Enquête sur le nouveau président de la République, Don Quichotte, 2017.
Philippe Besson, Un personnage de roman, Julliard, 2017.
Desclée De Brouwer. Emmanuel Macron, 2018, p. 200. .
Thomas Legrand, Chronique de l'imprévu, Paris, Stock, 2017.
Jean-Noël Jeanneney, Le Moment Macron. Un président et l'Histoire, Seuil, 2017.
Jean-Pierre Rioux, L'Événement Macron. Un abécédaire historique, Odile Jacob, 2017.
Maurice Szafran, Nicolas Domenach, Le Tueur et le Poète, Albin Michel, 2018.
Roland Cayrol, Le Président sur la corde raide. Les enjeux du macronisme, Calmann-Lévy, 2019.
Stock. Le Grand Manipulateur, 2019, p. 360. .
Éditions du Cerisier. Opération Macron, 2019, p. 240. ISBN 978-2-87267-218-9. .
Éditions de l'Observatoire. Macron sous les masques, 2019, p. 334. ISBN 979-10-329-0312-4. .
Presses Universitaires de Grenoble. L'entreprise Macron, 2019, p. 274. ISBN 978-2-7061-4263-5. .
Jérôme Sainte-Marie, Bloc contre bloc. La dynamique du macronisme, éd. du Cerf, 2019.
Éditions Robert Laffont. Les Voraces, 2020, p. 216. ISBN 978-2-221-22018-4.
Frédéric Rouvillois, Liquidation : Emmanuel Macron et le saint-simonisme, Paris, Le Cerf, 2020.
Renaud Dély, Marie Huret, Les Macron du Touquet Élysée-plage, Seuil, 2020.
Corinne Lhaïk, Président cambrioleur, Fayard, 2020.
Alain Duhamel, Emmanuel le Hardi, éd. de l'Observatoire, 2021.
Éditions Perrin. Emmanuel Macron. Vérités et légendes, 2021, p. 224. ISBN 2262086370. .
Stock. Macron, les leçons d'un échec, 2021, p. 320. ISBN 9782234084803. .
Fayard. Le Traître et le Néant, 2021, p. 638. ISBN 2213705305. .

Enllaços externs

A Wiki Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emmanuel Macron

Emmanuel Macron - Lloc web oficial

This article uses material from the Wikipedia Català article Emmanuel Macron, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.