Capellades és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Anoia.
Amb gran tradició industrial des del segle xviii, té nombroses i molt importants empreses papereres, tèxtils i de components elèctrics i mecànics. És especialment rellevant el Museu Molí Paperer, autèntic referent a escala mundial.
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Barcelona | ||||
Comarca | Anoia | ||||
Capital | Capellades | ||||
Població humana | |||||
Població | 5.417 (2023) (1.842,52 hab./km²) | ||||
Llars | 30 (1553) | ||||
Gentilici | capelladí, capelladina | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 2,94 km² | ||||
Banyat per | Anoia | ||||
Altitud | 317 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Salvador Vives Alari (2019–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 08786 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 08044 | ||||
Codi IDESCAT | 080446 | ||||
Lloc web | capellades.cat |
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
El terme municipal de Capellades és el més petit de la comarca de l'Anoia, amb 2,95 km². Limita amb els termes de La Torre de Claramunt (N i O), Cabrera d'Anoia (S) i Vallbona d'Anoia (E). El terme és situat a la vall de l'Anoia, a l'indret on el riu talla la Serralada Prelitoral Catalana formant l'anomenat estret o congost de Capellades i surt ja de la Conca d'Òdena per a dirigir-se cap al Penedès. El congost s'obre pas entre la serra de Miramar (596 m) a l'esquerra, amb les carenes de Llobreia, el Brugar, el Fitó, els Colls Bessons i les Llangònies, i una potent terrassa travertínica quaternària, a la dreta, damunt les llicorelles paleozoiques i el granit, formant una cinglera de cornises i covals de pedra tosca i el dosser o barret del Capelló, on hi ha els importants jaciments prehistòrics del terme (abric Romaní i l'estació Agut).
Cal destacar que 93.97 hectàrees de Capellades, el 31,53% del terme, forma part de les Valls de l'Anoia, regió declarada Espai Natural Protegit (ENP), ZEPA, LIC, i considerada com un dels 135 paisatges que conformen Catalunya. Pertany a la regió natural del Sistema Mediterrani Central Prelitoral, en la tipologia d'Espai de Muntanya Interior. A més, constitueix una bona mostra de l'ambient mediterrani propi d'aquesta àrea de la Catalunya central, ja que presenta una barreja d'àrees boscoses, dominades pel pi blanc (Pinus halepensis) a les solanes i amb la presència d'alzina (Quercus ilex) i roure martinenc (Quercus humilis) a les vessants obagues. Representa també una zona important de nidificació i caça de l'àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). Algunes espècies de flora abundant de l'entorn de Capellades són la ginesta, els esbarzers, les figueres, les figueres de moro, la farigola i la rosella. La fauna destacable consta de porcs senglars, pit-rojos, pardals i rossinyols.
Quant a la relació de Capellades amb els pobles del voltant, val a dir que Capellades representa un node de comunicació entre ells. A més, aglutina molts comerços (botigues locals i supermercats) i serveis (Institut de Secundària, CAP, xarxes associatives...) que també gaudeixen habitants dels municipis veïns. Recentment s'ha incorporat a la mancomunitat de la Conca d'Òdena, una organització intermunicipal per a afavorir el desenvolupament social i econòmic sostenible de les poblacions del territori.
Centres educatius:
Transport públic:
Equipaments esportius:
Equipaments culturals:
Equipaments lúdics:
Assistència Sanitària:
Seguretat:
Neteja:
Equipaments religiosos:
Principals vies d'accés:
Alcaldia | Inici de mandat | Final de mandat | Partit |
---|---|---|---|
Xavier Bartrolí | 1996 | 2003 | CiU |
Àngel Soteras | 2003 | 16 de juny de 2007 | ERC |
Anna Maria Sánchez i Carrera | 16 de juny de 2007 | 11 de juny de 2011 | CiU |
Marcel·lí Martorell i Font | 11 de juny de 2011 | 13 de juny de 2015 | CiU |
Aleix Auber i Álvarez | 13 de juny de 2015 | 15 de juny de 2019 | VdC-CUP |
Salvador Vives Alari | 15 de juny de 2019 | actualitat | ERC |
Els actes, que són la Cercavila, la Benedicció, el Repartiment de Tortells i el Treure Ball, es duen a terme de forma repetida a cadascun dels cinc barris històrics de la vila, els quals tenen un dia assignat. Així doncs, tot comença amb el Pregó del divendres després de Corpus, dissabte la festa té lloc al Barri de les Bledes, dilluns al del Ruc, dimarts és el torn del Gegant i tots els actes són presidits per la parella de Gegants centenaris de la vila, en Sebastià i la Dorotea. Dimecres el barri del Ninot n'és el protagonista i surten els Capgrossos de Capellades, quatre parelles que simbolitzen els orígens, el treball, les festes i el futur de la gent de Capellades. Per acabar, el barri de Les Places tanca la festa dijous.
Al matí, els infants s'organitzen en parelles i van a ‘dur la panera’ amb el dolç típic de les Festes, el Tortell de Barri. L'acte comença al barri protagonista i els nens, acompanyats de la Banda que interpreta la música típica de les Festes del Carrer, van en cercavila fins a l'Església de Santa Maria, on el mossèn beneirà els Tortells. En acabar, la Comissió de Festes del Carrer (acompanyada de persones voluntàries) repartirà un tortell consagrat per a cada casa del Barri. La música de les Festes prové d'un compositor basc que la va tocar per primer cop l'any 1932.
A la tarda té lloc el típic Treure Ball. Les parelles del barri capelladí protagonista: adults, joves i també vailets es troben a la plaça més gran de cada barri. És tradició que tothom vagi ben mudat i que els balladors obsequiïn les balladores amb una flor. Els nens donen un ramet a les nenes i els homes una rosa a les dones. Un cop a la plaça, interpreten el típic Ball Pla de Capellades, la dansa més característica de la Vila. L'origen musical d'aquest tema es desconeix i la coreografia es va renovar a principis del segle xx. Es tracta d'una dansa pròpia del festeig entre enamorats i té un ritme de compàs suau i caracteritzat per la manera en què es fan lliscar els peus i es desplaça lateralment el cos. En acabar, les parelles van en cercavila acompanyats de la Banda, que toca la música típica de les Festes. El recorregut acaba sempre a la Piscina Blava, on tornen a ballar el Ball Pla. Llavors, la festa segueix amb les actuacions de la Banda contractada. En acabar la festa, és tradició que el ballador convidi a un refrigeri a la balladora. Les festes tenen una important funció social a la vila, ja que (a banda d'organitzar-se els joves en parelles) els pares i mares de la mainada també parlen entre ells per buscar parella als seus fills i filles.
Abans, la festa era responsabilitat dels administradors i hi havia una gran rivalitat entre els barris per organitzar la celebració més lluïda. Avui dia, una Comissió s'encarrega de totes les Festes, però cadascun dels barris encara conserva elements característics. El de les Bledes és presidit per manats de bledes grans i espigades que pengen del Carrer Major. El barri del Ruc, per la seva banda, és presidit per un gran ruc de cartró. A més a més, el barri del Gegant compta amb la Parella de Gegants i el barri del Ninot és presidit pels Capgrossos.
La popular Fira, d'una banda, destaca per la part comercial, amb parades i botigues al carrer que ofereixen tot tipus de productes i la Plaça Verdaguer acull la mostra "L'Anoia. Del camp a la taula", amb productes de proximitat. A més a més, també hi ha un espai amb els estands dels comerços locals. A banda d'això, el Mercat Figueter és el moment en el qual les moltes entitats de Capellades surten per oferir un tastet de llura activitat.
A tot això se li afegeix l'animació al carrer, l'espectacle infantil de la tarda, l'espai de jocs a la plaça Sant Miquel i l'espectacle de cloenda. Amb l'esperit d'engrandir la Festa, ja fa uns anys que també hi ha actes dissabte al vespre, com ara concerts.
Per tal de salvar-se’n, tots els habitants de Capellades van fer una processó més llarga del que es preveia i van aconseguir rodejar el Capelló –una impressionant cinglera sobre de la qual se situa el poble-. Les tropes de Napoleó van arribar a Capellades per sota la cinglera, pel camí antigament reial: el de la Font de la reina. Des d'allà van mirar a dalt, i van veure que el municipi ja cremava. “Altres tropes se’ns deuen haver avançat”, van pensar, i van marxar sense pujar a comprovar en quin estat es trobava realment la vila. El foc que havien vist els soldats, però, no era res més que les teies enceses de centenars de capelladins.
Capellades compta amb un ric teixit associatiu també pel que fa a les tradicions. La Vila compta amb:
L'Home i la Dona del Capelló (1994): Representen una parella de neandertals, tot simbolitzant els primers pobladors de la vila i els orígens de Capellades. Història.
Capellonet i Capelloneta (2002): Representen dos infants prehistòrics i, igual que la parella gran, van ser construïts per Antoni Argelich.
Paperer i Paperera (1994): Simbolitzen la tradició d'una de les activitats industrials, juntament amb el tèxtil, més importants de la vila, la fabricació del paper. La història de Capellades recorda contínuament la tradició paperera i són un homenatge a l'home i la dona treballadors de Capellades, representats en la figura d'aquests paperers del s. XVIII. Treball.
L'Home i la Dona de Festes (1995): Simbolitzen la tradició festiva del poble, de la qual les Festes del Carrer, que des de les acaballes del s. XVIII quasi ininterrompudament s'han anat celebrant, són el principal exponent. Volen homenatjar, també, totes les entitats, i aquella gent que dediquen el seu temps lliure afer que Capellades tingui tanta pluralitat d'iniciatives i esbarjos. Festa.
Els Joves Estudiants (1996): Simbolitzen un present inconformista i dinàmic a la recerca del demà, amb mires clares i emprenedores cap a un futur millor per a tothom. Homenatgem els joves estudiants d'avui perquè seran els continuadors i protagonistes de la nostra història a l'avenir. Futur.
Els Petits o "de Cartró": Són 6 capgrossos que van ser comprats per l'Ajuntament en un moment que els Centenaris estaven molt malmesos. Els seus personatges són el Moro, el Harpo, el Gepetto, la Cubana, la Vella i el Pagès. Van ser fabricats amb cartró als tallers de l'Ingenio de Barcelona i han estat restaurats diverses vegades.
La gastronomia de Capellades, com la de la comarca, és fronterera entre la cuina de terra endins i la de litoral, entre tradició i modernitat. A més dels nombrosos plats i productes de la zona (com ara el cigronet de l'Anoia, el raïm i els seus derivats, els préssecs i els embotits), destaquen menjars eminentment capelladins:
Temps de preparació: 3 h
Ingredients per a 6 persones: Llard de porc, 1,5 kg de jarret de vedella o de xai 2 cebes,1,5 kg de tomàquets, vi blanc, vi de xerès, sal, pebre negre, arròs, llorer.
Preparació:
1. Poseu a coure en una cassola, amb el llard de porc, el jarret de vedella (o de xai), sal i pebre, amb les cebes a trossos, els tomàquets naturals, una mica de vi blanc i mitja copa de vi de xerès. Tapeu la cassola i deixeu-ho coure a foc lent durant 3 h.
2. Un cop cuit, traieu la carn de la cassola i deixeu una mica del sofregit.
3. En aquest sofregit, afegiu-hi aigua i feu una sopa d'arròs espessa amb una fulla de llorer.
4. Presenteu la sopa en una sopera i, per separat, en una safata calenta, la carn amb el sofregit.
La troballa d'aquesta recepta té un gran valor per la història dels molins paperers perquè és el primer menjar específic que es coneix d'aquella època. L'existència d'aquesta recepta s'ha conegut a partir d'una entrevista-conversa oral que el Museu Molí Paperer de Capellades va mantenir el 2008 amb Montserrat Miquel, descendent de la família fundadora de la Paperera Miquel i Costas. A Capellades, l'arròs paperer es pot degustar a 3 restaurants; Dalt i Baix, Can Carol i Amadeus.
La Vila es troba dins la zona del bloc oriental del català, concretament en el català central. Per tant, comparteix trets comuns amb bona part de la província de Girona, Barcelona i Tarragona. Amb tot, es troba dins la vegueria del Penedès i, junt amb els altres municipis d'aquest territori, té trets característics del parlar penedesenc. Segons el filòleg Ramon Marrugat, la parla penedesenca és aquella variant del català característica del territori on no arriben ni el barceloní ni el tarragoní. Per tant, compren el territori entre el riu Llobregat i el Gaià.
El parlar característic de Capellades, tot i que no exclusiu de la vila,es pot diferenciar en tres tipus de fenòmens; Fonètica, Morfologia i Sintaxi, i Lèxic.
Quant als fenòmens fonètics, tenen a veure amb la manera de pronunciar oralment paraules normalitzades arreu. Trobem;
- arrai, escarxofa, esgraó, estenalles, estisores, estovalles, enrecordar... (en lloc de: rai, carxofa, graó, tenalles, tisores, tovalles i recordar).
- atxafar, cartró, dugues, volguer... (en lloc d'aixafar, cartó, dues, voler).
- aixís, àpit, col·lègit, gènit, llapits (en lloc d'així, àpi, col·legi, geni, llapis).
- brenar, carmel, cargol, carbassa, tronja, pograma... (en lloc de berenar, caramel, caragol, carabassa, taronja, programa).
- goitar (en lloc de guaitar).
- llargandaix, radere... (en lloc de llangardaix, darrere).
- istiu, jonoll, sípia... (en lloc d'estiu, genoll, sèpia).
- bora nit, dingú, etivocat, domés, esbranzida, professó... (en lloc de bona nit, ningú, equivocat, només, embranzida, processó).
Quant a la Morfologia i Sintaxi, trobem elements gramaticals auxliars i de connexió característics, com ara:
- un tou de... (gran quantitat de).
- Plurals no normatius, com ara major -> majons (majors), cru-> crusos (crus) .
- Possesius: Mentre que s'utilitzen les formes compostes la majoria d'ocasions (el meu cotxe, la teva bicicleta), se solen utilitzar les formes simples amb el parentiu (ton pare, ma mare).
- pudé en lloc de potser.
Pel que fa al Lèxic característic, les paraules pròpies, trobem:
- corraló (carrer estret).
- morrió (morral).
- torreta (test)
- pèlec (toll d'aigua. Mot emblemàtic de Capellades ja que no és comú en els pobles del voltant).
- vocabulari paperer (paper de barba, anomenat així per les irregularitats de les vores, saial, drap que es posava entre els fulls en el moment de premsar...).
A més de les paraules i fenòmens lingüístics característics de Capellades,cal afegir que la nomenclatura dels seus carrers és també digna d'anàlisi, ja que els capelladins i capelladines coneixen indrets del poble amb un nom diferent de l'oficial. Així doncs:
El Carrer Abat Muntadas és conegut com a Carrer de la Piscina.
El Carrer del Pilar és conegut com a Carrer del Serra.
El Carrer Amador Romaní és conegut com a Carrer Fondo.
La Plaça Verdaguer és coneguda com a Plaça de Missa o Plaça de l'Església.
La Plaça Sant Jaume és coneguda com a Plaça Xica.
La Plaça Àngel Guimerà és coneguda com a Plaça del Tall de Conill.
El carrer d'Anselm Clavé és conegut com a Carrer Nou.
Els jardins de Mossèn Pere Ribot són coneguts com a Tall de Meló, per la forma de mitja lluna.
[[Categoria: ]]
This article uses material from the Wikipedia Català article Capellades, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.