Rossinyol: Espècie d'ocell

Per a altres significats, vegeu «rossinyol (desambiguació)».

Es tracta d'un ocell emblemàtic dins els ocells cantaires. Amida uns 16 cm de longitud i té un color marronós excepte en la cua que és vermellosa. Hi ha poc dimorfisme sexual. S'alimenta d'insectes que caça a terra i a la tardor també de fruits.

Rossinyol

Luscinia megarhynchos
Enregistrament
Dades
Pes	2,65 g (pes al naixement)
Envergadura	24 cm
Nombre de cries	4,5
Període d'incubació de l'ou	14 dies
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	22709696
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Passeriformes
Família	Muscicapidae
Gènere	Luscinia
Espècie	Luscinia megarhynchos Brehm, 1831
Distribució

És un ocell migratori (passa l'hivern a l'Àfrica) amb una distribució europea (Europa central i del sud) i de l'Àsia dels sud-oest. A Catalunya és molt freqüent a gairebé tot el territori quan està de pas. Els mascles fan la migració de primavera uns dies abans que les femelles, i tornen al mateix territori de l'any anterior, on sovint s'aparellen amb la mateixa femella. Acostumen a cantar sobretot cap al tard i durant la nit, però també de dia, a la primavera, i és difícil veure'ls.

Es troba on hi ha bardisses i matolls, dintre de les quals fa el niu, pel que és més freqüent als espais més o menys oberts, amb bardisses i tanques o boscos galeria que no pas als boscos.

Del llatí vulgar * rusciniŏlu, variant de * lusciniŏlu, diminutiu de luscinĭa, amb el mateix significat. El canvi de l- en r-, ja documentat en les glosses d'Épinal (segle VII), és un fenomen de dissimilació de líquides.

El cant del rossinyol, considerat com el més bell de tots els cants d'ocells, s'anomena refilar, xericar, xivicar. Diuen que té sis o set cants diferents; això explica que el seu cant sigui interpretat de molt diferents maneres, o sigui, que la gent inventi humorísticament mimologies molt diverses del dit cant en relació amb paraules humanes. Així, hi ha qui dona totes aquestes equivalències del cant del rossinyol: «Per aquí ha passat, per aquí ha passat! Tau tau tau xirivits!»; «La criada del Mas Nou s'ha begut un plat de vi, bo bo bo bo! jo l'he vist!»; «¿Que sembres blat? No en colliràs! no en colliràs!». En el Rosselló es conta que un vespre el rossinyol es va adormir damunt un cep; la vidalba, enfilant-se per les sarments, va empresonar els peus de l'ocell i no el deixava volar; les formigues se n'aprofitaren per a picar-li el darrere. El rossinyol no ho ha oblidat, i per això canta tota la nit per no adormir-se, i quan canta diu: «Peu, peu, peu, gara la ridorta! Cul, cul, cul, gara la formiga!»

Refrany «El rossinyol, gàbia no vol»: es diu perquè aquest ocell no resisteix la captivitat.

En el folklore català és molt coneguda la cançó El rossinyol que entre altres va ser cantada per Joan Manuel Serrat i per Joan Baez.

El Ball del rossinyol: varietat del ball pla, ballat al so de la cançó del rossinyol:

«Ball rodó,

Caterineta Caterineta,

ball rodó,

Caterineta Caterinó;

una guixa i un fesol,

ballarem lo

rossinyol;

a les portes de Maria,

cantarem l'Avemaria»