El beril és un mineral de la classe dels silicats amb la fórmula química Be₃Al₂(SiO₃)₆.
És un ciclosilicat de beril·li i alumini que pertany i dona nom al grup del beril.
Beril | |
---|---|
Fórmula química | Be₃Al₂(SiO₃)₆ |
Epònim | Beryllos 3 (Pauly-Wissowa) (en) |
Localitat tipus | subcontinent indi i Mons Smaragdus (en) |
Classificació | |
Categoria | silicats > ciclosilicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 09.CJ.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CJ.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.12 |
Dana | 61.1.1.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | hexagonal |
Hàbit cristal·lí | prismàtic a cristalls tabulars; radial, columnar; granular to massiva |
Estructura cristal·lina | a = 9.21 Å, c = 9.19 Å; Z = 2 |
Grup puntual | hexagonal, dihexagonal, dipiramidal Sistema H-M (6/m 2/m 2/m) Grup espacial: P 6/mmc |
Grup espacial | grup espacial P6/mcc |
Massa molar | 537.50 |
Color | verd, blau, groc, incolora, rosa i altres |
Macles | rara |
Exfoliació | imperfecta a {0001} |
Fractura | concoidal a irregular |
Tenacitat | fràgil |
Duresa | 7.5 - 8 |
Lluïssor | vítria a resinosa |
Color de la ratlla | blanca |
Diafanitat | transparent a translúcida |
Gravetat específica | 2.76 |
Propietats òptiques | uniaxial (-) |
Índex de refracció | nω = 1.564–1.595 nε = 1.568–1.602 |
Birefringència | δ = 0.0040–0.0070 |
Pleocroisme | feble |
Fluorescència | cap (alguns materials de farciment de fractures que s'utilitzen per millorar la claredat de la maragda són fluorescents, però la pedra en si no) |
Varietats més comunes | |
Aiguamarina | de color verd clar, verd marí |
Maragda | de color verd, pedra preciosa |
Morganita | de color rosa |
Heliodor | de color groc |
Beril vermell | de color vermell grosella |
Goshenita | de color transparent |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Brl |
Referències |
Els cristalls d’una de les varietats, les anomenades maragdes (maragda), són petits, de color verd, preferentment prismàtics, allargats i limitats pel pinacoide bàsic. Els cristalls d’una altra varietat, les anomenades aiguamarines (aiguamarina), són més grossos, de color blau, composts per prisma i bipiràmide. Els primers contenen una gran quantitat d’imperfeccions; els segons, no.
Els cristalls hexagonals de beril poden ser molt petits o aconseguir una grandària de diversos metres. Els cristalls acabats són relativament rars. El beril exhibeix fractura concoidal, té una duresa de 7,5-8 en l'escala de Mohs i una densitat relativa de 2,63-2,80. Té una lluïsor vítria i pot ser transparent o translúcid. La seva ruptura és poc basal i el seu hàbit és bipiramidal dihexagonal.
El beril pur és incolor, però sovint està tintat per impureses, sent possibles els colors verd, blau, groc, vermell i blanc. El nom procedeix de la paraula grega Βήρυλλος beryllos, al·lusiva al color blau verdós de l'aiguamarina.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, el beril pertany a «09.CJ - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 6 [Si₆O18]12- (sechser-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: bazzita, indialita, stoppaniïta, cordierita, sekaninaïta, combeïta, imandrita, kazakovita, koashvita, lovozerita, tisinalita, zirsinalita, litvinskita, kapustinita, baratovita, katayamalita, aleksandrovita, dioptasa, kostylevita, petarasita, gerenita-(Y), odintsovita, mathewrogersita i pezzottaïta.
El beril es troba amb gran freqüència a les pegmatites granítiques, però també es troba en esquists de mica als Urals i sovint associat amb menes d'estany i tungstè. El beril es troba en certs països europeus com Àustria, Alemanya i Irlanda. També es troba a Madagascar (especialment la morganita). La font més famosa de maragdes al món està en Muzo i Chivor (Boyacá, Colòmbia), on fan una aparició única en roca calcària. Les maragdes també es troben en Transvaal (Sud-àfrica), Mines Gerais (Brasil) i prop de Mursinka als Urals. Les pegmatites de Nova Anglaterra (Estats Units) han produït alguns dels berils més grans trobats fins ara, incloent un vidre massiu de 5,5 per 1,2 m amb una massa d'unes 18 t. A Catalunya s'han trobat cristalls de beril de diversos colors només al cap de Creus.
Les varietats de beril més conegudes són l'aiguamarina i la maragda.
L'aiguamarina és la varietat de beril de color verd marí amb fórmula Be₃Al₂Si₆O18. És una gemma molt preuada en joieria per la seva alta duresa que permet gran diversitat de talls. El to blavós o verdós que presenta es deu a la presència de Fe2+ o Fe3+ respectivament. La maragda és la varietat de color verd, degut a traces de cromòfors, concretament crom i vanadi.
Altres varietats de beril són: l'aeroides, la varietat de color blau pàl·lid, l'alcali-beril, una varietat amb un alt contingut en àlcalis (Li₂O 2%, Na₂O a 4%, K₂O a 2%, Rb₂O a 1,3%, i Cs₂O a 4,6%), la goshenita, la varietat incolora del beril, que rep el seu nom de la localitat de Goshen (Massachusetts, Estats Units), i el maxixe, o beril blau, una varietat pleocroica sensible a la llum que conté un 2,8% de Cs2O i un 1% Li₂O. Aquesta darrera varietat rep el nom de la mina Maxixe, a Minas Gerais (Brasil), on va ser descoberta.
A Wiki Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beril |
This article uses material from the Wikipedia Català article Beril, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.