Economia Bé

Un bé en el sentit econòmic no implica cap acceptació ni legalitat moral. En la microeconomia i la comptabilitat un bé es contrasta amb un servei. Un bé es defineix com a objecte o producte físic (tangible) i transferible de venedor a comprador, mentre que un servei és intangible.

Rivalitat i exclusió

Els béns poden ser classificats d'acord amb la seva rivalitat i l'exclusió:

• Bé públic: bé que no és rival ni excloent; és a dir, que el consum del bé per un individu no redueix la quantitat del bé disponible per als altres consumidors i ningú no en pot ser exclòs.
• Bé privat: bé rival i excloent; és a dir, és possible prevenir o impedir que una classe de consumidors consumeixi el bé (p. ex. aquells que no paguen pel bé), i el consum del bé per un individu prevé el consum simultani per altres consumidors.
• Bé comú: bé rival però no excloent; és a dir, ningú no pot ser exclòs del seu consum, però la quantitat disponible disminueix en consumir-se.
• Bé col·lectiu: bé no rival però excloent; és a dir, el consum n'està restringit a una classe de consumidors; però tots els membres de la classe poden gaudir del bé de manera igualitària.

Renda

Els béns poden ser classificats d'acord amb el canvi en la demanda seguit d'un canvi en la renda del consumidor:

• Bé normal: bé la demanda del qual s'incrementa en augmentar la renda del consumidor
• Bé inferior: bé la demanda del qual disminueix en augmentar la renda del consumidor

Relació en el consum

Els béns poden relacionar-se en el consum:

• Béns substitutius: dos béns en què l'increment en el preu d'un bé causa que els consumidors demanin més de l'altre bé.
• Béns complementaris: dos béns en què l'increment en el preu d'un bé causa que els consumidors demanin menys de l'altre bé.
• Béns indiferents: dos béns en què l'increment en el preu d'un bé no provoca canvis en la demanda de l'altre bé.

Preu

• Bé ordinari: bé la demanda del qual disminueix en augmentar-ne el preu
• Bé Giffen: bé la demanda del qual augmenta en augmentar-ne el preu