Alcover: Municipi de Catalunya

Per a altres significats, vegeu «Alcover (desambiguació)».

És creuat pel riu Glorieta, afluent del riu Francolí, que travessa també part del terme. Alcover és a 243 metres sobre el nivell del mar. Des del seu majestuós campanar de l'Església de Nostra Senyora de l'Assumpció o Església Nova, s'hi pot veure tota la plana del Camp de Tarragona, inclosa la Mar Mediterrània.

Alcover

Escut d'armes
Localització
41° 15′ 44″ N, 1° 10′ 16″ E / 41.2621°N,1.1711°E / 41.2621; 1.1711
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Àmbit funcional territorial	Camp de Tarragona
Comarca	Alt Camp
Capital	Alcover
Entitats de població	10
Població humana
Població	5.278 (2023) (114,74 hab./km²)
Llars	242 (1553)
Gentilici	Alcoverenc, alcoverenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	46 km²
Banyat per	Francolí i riu de Glorieta
Altitud	243 m-123 m-905 m
Limita amb	l'Albiol la Selva del Camp Valls Vilallonga del Camp la Riba el Rourell el Milà Mont-ral la Masó Perafort
Dades històriques
Patrocini	Sant Pròsper i Santa Úrsula (21 d'octubre)
Dia de mercat	Dimarts
Organització política
• Alcalde	Robert Figueras i Roca
Identificador descriptiu
Codi postal	43460—43461
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	43005
Codi IDESCAT	430056
Lloc web	alcover.cat

• Llista de topònims d'Alcover (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

S'han trobat vestigis de construccions de l'època de l'Imperi Romà. Els musulmans varen fortificar l'enclavament però només resten runes de torres de guaita que hi varen construir. El 1127 Ramon Berenguer III i Oleguer de Barcelona prengueren la ciutat als almohades, s'inicià la repoblació per butlla papal signada per Anastasi IV el 25 de març de 1154, i el 1166 va tenir carta de poblament atorgada per Alfons el Cast.

Va pertànyer a la vegueria de Tarragona fins al 1716. Després va formar part del corregiment de Tarragona des del 1716 fins al 1833.

Es varen construir muralles entre 1316 i 1360. Aquestes muralles medievals varen ser enderrocades l'any 1464 durant la Guerra civil catalana del segle xv entre la Generalitat i el monarca Joan II d'Aragó que retenia el seu fill, el príncep de Viana, que la Generalitat patrocinava. Actualment, el Carrer de la Bretxa d'aquesta població és situat en el lloc on el 21 d'agost d'aquell any els canons varen iniciar-ne l'enderrocament.

L'any 1809, durant la Guerra del Francès al terme d'Alcover hi esdevingué la famosa Batalla del Pont de Goi.

L'any 1863 s'inaugura l'estació de ferrocarril de la línia Tarragona-Lleida de la companyia MZA que va impulsar les millores per la població.

L'any 1903 la propera central hidroelèctrica del Glorieta començà a subministrar electricitat al poble.

El 1965 la renda anual mitjana per càpita) era de 25,285 pessetes (151,97 euros). El 1983 el terme municipal d'Alcover comptava amb unes 143 explotacions agràries d'entre 0 i 5 hectàrees i unes 98 d'entre 5 i 50 hectàrees.

A hores d'ara, però, les coses a la vila han canviat, com la renda familiar disponible bruta, que al 2015 era de 16.200 euros/habitant. L'any 2009, la superfície agrícola utilitzada (SAU), entre terres llaurades (99%) i les pastures permanents (1%), sumen un total de 1.338 hectàrees.

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 28 de maig de 2023 foren elegits 11 regidors d'Alcoverencs pel Canvi (ApC) i 2 d'Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal (ERC-AM). El Partit dels Socialistes de Catalunya - Candidatura de Progrés (PSC-CP) varen quedar sense representació.

Eleccions municipals de 28 de maig de 2023 - Alcover
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Alcoverencs pel Canvi		Robert Figueras i Roca	1.638	77,26%	11 ( +4)
	Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal		Joan Cavallé i Roca	292	13,77%	2 ( +1)
	Partit dels Socialistes de Catalunya - Candidatura de Progrés		Elisabet Rut Castellví i Guzmán	114	5,37%	0 ( )
	Altres candidatures			-	0,00%	0 (  -5)
	Vots en blanc			76	3,58%
Total vots vàlids i regidors				2.120	100 %	13
	Vots nuls			71	3,24%
Participació (vots vàlids més nuls)				2.191	56,38%**
Abstenció				1.695*	43,62%**
Total cens electoral				3.886*	100 %**
Batlle: Robert Figueras i Roca (ApC) (13/06/2015) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (11 vots d'ApC)
Fonts: Junta Electoral de Zona de Valls (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldia

Des de 2015, el batlle d'Alcover és Robert Figueras i Roca, d'Alcoverencs pel Canvi (ApC).

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021

 

A Alcover hi ha diversos monuments declarats béns culturals d'interès nacional: Les muralles i vila medievals, de les quals es conserva part de les muralles (fragments i portals) medievals així com carrers, torres i cases d'aquesta època; el mas Mont-ravà fortificat amb torres de defensa; l'Església Vella o de la Puríssima Sang, romànica del segle xii; el convent de Santa Anna.

Altres llocs destacats són el pont medieval sobre el riu de Glorieta; la Casa de la Vila, amb façana renaixentista; així com diverses cases renaixentistes; la plaça porticada; el Museu municipal d'Alcover; el Convent de Santa Anna d'Alcover; l'Ermita del Remei i l'Ermita de les Virtuts, ambdues d'estil barroc; la Casa Domingo, edifici modernista (1919) obra de Cèsar Martinell; el barri jueu; l'Església Nova i els Molins de Tarrés. Hi ha altres edificis com el Mas de Bessó.

Les Barraques de pedra seca d'Alcover són un conjunt de construccions de pedra repartides pel terme municipal d'Alcover (Alt Camp) incloses en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Alcover ha tingut diversos fills il·lustres al llarg dels anys, els últims són aquests. D'altres possibles anteriors no se'n té documentació.

• Ramon Barberà i Boada (Bisbe Barberà), eclesiàstic, bisbe (1847 - 1924)

• Cosme Vidal i Rosich (Josep Aladern), escriptor (1869 - 1918)
• Maria Domènec de Cañellas, poetessa, escriptora i sociòloga (1876 - 1952)
• Plàcid Vidal i Rosich, novel·lista, poeta i biògraf (1881 - 1938)
• Antoni Isern i Arnau, poeta (1883 - 1906)
• Francesc Gelambí, músic i compositor (s. XIX)
• Anton Català i Gomis, pintor (1911 - 1970)