25 De Març: Data

Queden 281 dies per a finalitzar l'any.

Països Catalans

• 1329 - Barcelona: comença la construcció de l'església de Santa Maria del Mar.
• 1892 - Manresa: s'hi comencen a debatre les Bases de Manresa, origen incipient de la doctrina catalanista.
• 1927 - Barcelona: La Selecció catalana de bàsquet juga el primer partit de la seva història.
• 1992 - Barcelona: Creació de la Fundació Mercè Rodoreda, constituït per l'Institut d'Estudis Catalans.

Resta del món

• 1192 - Japó: Minamoto no Yoritomo es converteix en Seii Tai Shōgun.
• 1436 - Florència: Es consagra la cúpula de la catedral de Santa Maria del Fiore, obra de Filippo Brunelleschi. Un cor cantà "Nuper rosarum flores", motet compost per a celebrar la cúpula de majors dimensions, encara avui.
• 1700 - Londres, Regne d'Anglaterra: se signa el Tractat de Londres de 1700 o Segon Tractat de Partició.
• 1736 - Tupelo, Mississipi, EUA: els chickasaws repel·leixen l'atac de l'exèrcit francès a la Campanya chickasaw de 1736 que forma part de la guerra Chickasaw.
• 1806 - Ocumare, Veneçuela: Francisco Miranda intenta desembarcar-hi amb tres vaixells, però el rebutgen les forces reials i s'ha de retirar a l'Illa de la Trinitat.
• 1807: El Parlament del Regne Unit prohibeix el comerç d'esclaus a l'Imperi Britànic a través de l'Acta del Comerç d'Esclaus de 1807, amb l'aprovació de l'Slave Trade Act promoguda pel diputat William Wilberforce. No abolia, però, l'esclavitud en si mateixa, que duraria fins al 1833.
• 1814 - San Mateo, Aragua, Veneçuela: Els patriotes de Simón Bolívar derroten els reialistes a la batalla de San Mateo batalla que pren el nom d'aquesta població.
• 1821 - declaració d'independència de Grècia.
• 1824 - Rio de Janeiro, Brasil: l'emperador Pere I del Brasil jura una constitució liberal presentada pel Consell d'Estat, la primera des de la declaració d'independència el 1822.
• 1911 - Estats Units: Incendi de la fàbrica Triangle de Nova York, on van morir 146 persones.
• 1920: Adrienne Bolland esdevé la primera dona que creua el Canal de la Mànega en avió.
• 1923 - Santiago, Xile: s'hi inicia la V Conferència Internacional en què se signa el Tractat de Gondra, per resoldre els conflictes entre els diferents estats americans.
• 1924 - Grècia: S'hi proclama la República.
• 1942 - Poprad (Eslovàquia): en surt el primer tren cap al camp de concentració i extermini nazi d'Auschwitz amb 997 presoneres jueves.
• 1957 - Europa: Alemanya, França, Itàlia, Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg signen els Tractats de Roma, a través dels quals es funda la Comunitat Econòmica Europea i l'Euratom considerant-se uns dels tractats originals de la Unió Europea.
• 1968 - França: Hi comença la revolta estudiantil que es coneixerà com el "Maig francès".
• 1984 - Nicaragua: S'hi aprova la llei electoral.
• 1987 - la Ciutat del Vaticà: Joan Pau II publica "Redemptoris Mater", la seva sisena encíclica, que versa sobre la Mare de Déu.
• 1994 - Somàlia: els darrers soldats estatunidencs destacats al país l'abandonen l'endemà de la firma d'un tractat de pau entre líders guerrillers.
• 1995 - Internet: es posa en marxa WikiWikiWeb, el primer lloc web que permet de ser modificat per qualsevol usuari.
• 1996 - Unió Europea: El Comitè Veterinari prohibeix les exportacions de vaca britànica, així com els productes que en deriven, a causa de la malaltia de les vaques boges (encefalopatia espongiforme bovina).

Països Catalans

• 1864 - Sant Mateu (Baix Maestrat): Manuel Betí Bonfill, historiador valencià (m. 1926).
• 1884 - Barcelona: Ignasi Barraquer i Barraquer, oftalmòleg català (m. 1965).
• 1889 - Almenar, Lleida: Clemència Berdiell i Martínez, mestra i directora de l'Escola d'Almenar des de 1927 fins a l'any 1959 (m.1966).
• 1917 - Igualada: Maria del Rio i Montfort, professora de música, directora de coral i compositora igualadina (m. 2006).
• 1935 - Vilafranca del Penedès: Josep Soler i Sardà, compositor i assagista català (m. 2022).
• 1942 - Alcarràs, Segrià: Teresa Ribes i Utgé, professora i política catalana.
• 1946 - Barcelona: Mercè Capdevila i Gaya, pedagoga, pianista i compositora catalana de música instrumental i electroacústica.
• 1929 - Manresa, Bages: Manuel Riu i Riu, historiador català (m. 2011).
• 1959 - Figueres, Alt Empordà: Pati Núñez, dissenyadora gràfica catalana.
• 1960 - Barcelona: Elisenda Albertí i Casas, editora, escriptora i política catalana, ha estat diputada.
• 1965 - Barcelona, Jordi Basté i Duran, periodista.
• 1989 - Sabadell, Vallès Occidental: Gemma Abant i Condal, ciclista catalana d'elit, guanyadora de diversos campionats mundials.
• 1993 - Mataró: Roser Tarragó i Aymerich, jugadora de waterpolo catalana.

Resta del món

• 1157 - Osca, Regne d'Aragóː Alfons el Trobador, rei d'Aragó, comte de Barcelona i Provença.
• 1347 - Siena: Caterina de Siena, monja terciària dominicana, del Tercer orde de Sant Domènec (m. 1380).
• 1594 - Amsterdam: Maria Tesselschade Visscher, poeta i gravadora neerlandesa, de l'Edat d'Or neerlandesa (m. 1649).
• 1716 - Hangzhou (Xina): Yuan Mei, poeta, magistrat, pintor i gastrònom xinès de la Dinastia Qing (m. 1797).
• 1767 - La Bastida de Murat, Ólt (França): Joachim Murat, noble i militar francès (m. 1815)
• 1769 - Nàpols (Itàlia): Salvatore Viganò, compositor i coreògraf (m. 1821).
• 1778 - Yves: Sophie Blanchard, pionera de l'aeronàutica francesa, coneguda per les ascensions en globus aerostàtic (m. 1819).
• 1826 - Örebro (Suècia): Wilhelmina Lagerholm, pintora sueca i una de les primeres fotògrafes professionals del país (m. 1917).
• 1839 - Baden bei Wien: Marianne Hainisch, fundadora i presidenta del moviment de dones d'Àustria (m. 1936).
• 1867 - Parma (Itàlia): Arturo Toscanini, director d'orquestra italià (m. 1957).
• 1881 - Nagyszentmiklós, Hongria (actualment Romania): Béla Bartók, compositor hongarès.(m. 1945)
• 1897 - Nova Orleansː Emma Barrett, pianista i cantant de jazz estatunidenca (m. 1983).
• 1900 - Pequín (Xina): Ling Shuhua, escriptora i pintora xinesa (m. 1990).
• 1908 - Croydon (Anglaterra): Sir David Lean, director de cinema, guionista i muntador anglès, considerat com un dels directors més influents de tots els temps (m. 1991).
• 1910 - Saluzzo: Magda Olivero, soprano italiana considerada una de les més grans cantants de l'òpera verista (m. 2014).
• 1914 - Cresco (EUA): Norman Borlaug, enginyer agrònom estatunidenc, Premi Nobel de la Pau de l'any 1970 (m. 2009).
• 1921 -
  • Wiesbaden, Alemanya: Simone Signoret, actriu francesa (m. 1985).
  • Sanremo: Mary Douglas, antropòloga britànica, coneguda pels seus treballs en cultura humana i simbolisme. (m. 2007).
• 1922 - Gènova: Rosetta Noli, soprano italiana (m. 2018).
• 1925 - Savannah: Flannery O'Connor, escriptora i assagista nord-americana (m. 1964).
• 1934 - Toledo (Ohio): Gloria Steinem, periodista i escriptora estatunidenca, activista pels drets de la dona.
• 1935, Florència (Itàlia): Simone Forti, artista i coreògrafa italo-nord-americana.
• 1939 - Nova York (EUA): Toni Cade Bambara, escriptora, productora de documentals, activista social i professora d'universitat afroamericana.
• 1940 - Busto Arsizio, Llombardia: Mina, cantant italiana.
• 1942 -
  • Memphis, EUA: Aretha Franklin, cantant estatunidenca, coneguda com la Reina del Soul (m. 2018).
  • Timişoara, Romania: Ana Blandiana, poeta, assagista i figura política romanesa.
• 1947 -
  • Pinner, Middlesex, Anglaterra: Elton John, cantant i compositor anglès.
  • Bratislava: Gabriela Beňačková, soprano lírica eslovaca.
• 1952 - Yibin, Sichuan: Jung Chang, escriptora britànica d'origen xinès.
• 1956 - Hamburg: Dörte Gatermann, arquitecta alemanya que va dissenyar la Kölntriangle, coneguda com a LVR-Turm, de Colònia.
• 1965, Nelsonville, Ohio (EUA): Sarah Jessica Parker, actriu coneguda per la seva interpretació a la sèrie Sex and the City.

Països Catalans

• 1969 - Barcelona: Anna Maria Llatas d'Agustí, educadora catalana, figura cabdal de l'assistència social a Espanya.
• 1972 - València (País Valencià): Francisco Javier Goerlich Lleó, arquitecte valencià.
• 1983 - Lleidaː Antònia Mir i Argilaguet, pintora catalana.
• 2008 - Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental): Josep Benet i Morell, historiador, editor i polític català.
• 2023 - Barcelona: Jesús Mestre i Godes, historiador (n. 1925).

Resta del món

• 1223 - Coïmbra, Regne de Portugal: Alfons II de Portugal, dit el Gras, rei de Portugal (1211-1223), net de Ramon Berenguer IV (n. 1185).
• 1458 - Guadalajara, Espanya: Íñigo López de Mendoza, Marquès de Santillana i Comte del "Real de Manzanares", fou un militar i poeta del prerenaixement.
• 1482 - Florència: Lucrècia Tornabuoni, poetessa i noble italiana que s'emparentà amb els Mèdici de Florència (n. 1425).
• 1707 - Pequín (Xina): Jean-François Gerbillon, jesuïta francès missioner a la Xina (n. 1654).
• 1732 - Montefiascone: Lucia Filippini, religiosa italiana fundadora d'una congregació per a l'ensenyament de les noies (n. 1672).
• 1909 - Madrid (Espanya): Ruperto Chapí Lorente, compositor valencià de sarsuela (n. 1852).
• 1913 - Menton, Provença (França): Garnet Wolseley, militar britànic (n. 1833).
• 1914 - Malhana (Occitània): Frederic Mistral, escriptor occità, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura (n. 1830).
• 1917 - Atenes (Grècia): Spirídon Samaras, compositor grec (n. 1861).
• 1918 - París (França): Claude Debussy, compositor francès. (n. 1862)
• 1931 - Chicagoː Ida B. Wells, periodista i sufragista estatunidenca, líder del moviment afroamericà pels drets civils (n. 1862).
• 1956 - Beverly Hills, Califòrnia, Estats Units, Robert Newton, actor britànic de cinema i teatre.
• 1991 - París (França): Pierre Goursat, laic fundador de la Comunitat de l'Emmanuel.
• 2008 - Madrid: Pilar López Julvez, ballarina considerada una de les fundadores del ballet espanyol del segle xx (n. 1912).
• 2010 - Allensbach, Alemanyaː Elisabeth Noelle-Neumann, politòloga alemanya, pionera en la investigació de l'opinió pública (n. 1916).
• 2020 - Barcelona: María Araujo, dissenyadora de vestuari i caracteritzadora de personatges per teatre, cinema i televisió.
• 2022 - Bogotá, Colòmbia: Taylor Hawkins, músic estatunidenc, bateria dels Foo Fighters (n. 1972).

• Onomàstica: Anunciació i Encarnació del Senyor; sants Dimes el Bon Lladre; Isaac, patriarca, fill d'Abraham; Humbert de Marolles, abat; Dula de Nicomèdia, màrtir; Madrona de Tessalònica, màrtir; Lucia Filippini, fundadora de l'Institut de Mestres Pies.
• Mare de Déu del Bonaire, del santuari de Bonaria, al cim del turó del mateix nom, sobre la ciutat de Càller, a Sardenya.

• Grècia: dia de la independència