17 D'abril: Data

Queden 258 dies per finalitzar l'any.

Països Catalans

• 1711 - Barcelona: Carles III, Comte de Barcelona, en morir el seu germà Josep I, marxa immediatament cap a Àustria on serà nomenat Sacre Emperador Romà, abandonant els catalans a la seva sort.
• 1931 - Catalunya: per les pressions del govern espanyol, la República Catalana es converteix en la Generalitat de Catalunya, de la qual Francesc Macià n'esdevé el president.
• 1938 - Viella (la Vall d'Aran): els franquistes ocupen la vila.
• 1973: S'estrena a RTVE (només per a Catalunya) el programa Giravolt, el primer informatiu setmanal en català de la televisió espanyola, després de Mare Nostrum, que era mensual.
• 1979 - Barcelona: hi comença a emetre Ona lliure, la primera de les ràdios lliures del país.
• 2019 - Gironaː per primer cop les dones poden desfilar com a manaies a les processons de Setmana Santa de Girona.

Resta del món

• 1492 - Santa Fe (Andalusia): els Reis Catòlics signen les Capitulacions de Santa Fe, document que nomena Cristòfol Colom almirall, virrei i governador general de tots els territoris que descobrís o guanyés durant la seva vida.
• 1867 - Alemanya: Proclamació de la Constitució de la Confederació Alemanya del Nord.
• 1895 - Japó: Es signa el Tractat de Shimonoseki, que posa fi a la primera guerra entre la Xina i el Japó, significativament favorable als segons.
• 1942 - Fortalesa de Königstein, prop de Dresde, Tercer Reich: el general Henri Giraud s'escapa del castell on era presoner de guerra.
• 1946 - Síria s'independitza dels imperis britànic i francès.
• 1961 - A l'illa de Cuba mercenaris entrenats pels Estats Units comencen la invasió de Playa Girón, també coneguda com a Invasió de Bahía de Cochinos, que acabarà amb la derrota dels Estats Units.
• 1970 - Retornen a la Terra els tripulants de la nau Apollo 13, després d'un viatge accidentat i de moltes hores d'angoixa i incertesa.
• 1973 - Estats Units: es produeix la primera aparició de Blade, creat per Marv Wolfman i Gene Colan, a les pàgines de The Tomb of Dracula nº 10 de Marvel Comics.
• 2004 - Madrid (Espanya): José Luis Rodríguez Zapatero jura el càrrec de president del govern espanyol.

Països Catalans

• 1873 - Sabadell: Antoni Estruch i Bros, pintor historicista, famós per haver pintat els quadres Corpus de Sang i L'Onze de Setembre (m. 1957).
• 1884 - Toixa, València: Lluïsa Vela, una de les grans sopranos de la primera part del segle xx espanyol (m. 1938).
• 1926 - Barcelona: Montserrat Torrent i Serra, organista catalana.
• 1927 Pegoː Dolors Sendra Bordes, compositora i musicòloga valenciana, que investigà la música popular (m. 2019).
• 1946 - Sants: Àngel Casas i Mas, periodista, crític musical i presentador de televisió català (m. 2022).
• 1956 - Manresa: Montse Estruch i Casagolda, cuinera catalana, amb una estrella Michelin, i participant en el programa televisiu Top Chef.
• 1986 - Torelló: Clàudia Galicia, esportista catalana que competeix en ciclisme de muntanya i esquí de muntanya.

Resta del món

• 1589, Ranten, Àustria: Martin Zeiller, teòleg protestant (m. 1832).
• 1709, La Rochelleː Marie Sallé, ballarina i coreògrafa francesa (m. 1756).
• 1766, Largo, Fife, Escòcia, Regne Unit): John Leslie, físic i matemàtic (m. 1832).
• 1774, Eisleben Saxònia: Johann Friedrich Gottlob Koenig, inventor de la premsa de vapor (m. 1833).
• 1837, Hartford, Connecticut (EUA): John Pierpont "J.P." Morgan, financer i banquer americà que va dominar les finances corporatives i la consolidació industrial de la seva època (m. 1913).
• 1867, Madrid: María Guerrero, actriu espanyola.
• 1876, Oulu, Finlàndia: Otto Karhi, polític
• 1885, Rungsted, Dinamarca: Karen Blixen, escriptora en danès i anglès (m. 1962).
• 1894, Kalinovka (Rússia): Nikita Serguéievitx Khrusxov, va ser el líder de la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin (m. 1971).
• 1904, Londresː Irene Manton, botànica britànica, estudiosa de les falgueres (m.1988).
• 1916, Gampaha, Kandy (Ceilan): Sirimavo Bandaranaike, primera dona en la història moderna que arribà a cap d'estat (Sri Lanka) (m. 2000).
• 1919, San Joaquín de Flores, Costa Rica: Chavela Vargas, cantant mexicana d'origen costa-riqueny (m. 2012).
• 1927,
  • Halle an der Saale, República de Weimar: Margot Honecker, política alemanya, ministra d'educació a la RDA.
  • Torí, Itàlia: Graziella Sciutti, soprano italiana (m. 2001).
• 1929, Dakarː Mariama Bâː novel·lista, professora i feminista senegalesa (m. 1981).
• 1936, Malvern, parròquia de Saint Elizabethː Verma Panton, arquitecta jamaicana, la primera del Carib anglòfon (m. 2015).
• 1940, Berlín: Anja Silja, soprano alemanya.
• 1955, Mkoko: Anna Kachikho, política que ha ocupat diversos càrrecs governamentals a Malawi.
• 1959, Sheffield, Regne Unit: Sean Bean, actor britànic de cinema i de televisió.
• 1967, Reykjavíkː Birgitta Jónsdóttir, política, activista i poeta islandesa, diputada al parlament islandès.
• 1972, Houston, Texas (EUA): Jennifer Garner, actriu i productora de cinema estatunidenca.
• 1974, Harlow (Anglaterra): Victoria Beckham, cantant i dissenyadora de moda anglesa.
• 1977, Dinamarca: Frederik Magle, compositor, organista i pianista danès.
• 1980, Otawa: Jillian Tamaki, il·lustradora i dibuixant canadenca americana.

Països Catalans

• 1723 - València: Tomàs Vicent Tosca i Mascó, erudit valencià, matemàtic, cartògraf i teòleg, a banda de creador del moviment Novatores (n. 1651).
• 1900 - Pará, Brasil: Clotilde Bosch i Carbonell, pintora del segle xix (n. 1829).
• 1946 - València: Gustau Pascual Falcó, músic i compositor valencià, autor del pasdoble «Paquito el Chocolatero» (n. 1909).
• 1954 - Perpinyàː Sara Llorens, mestra i escriptora, considerada la primera folklorista catalana (n. 1881).
• 2014 - Barcelona: Conxa Pérez Collado, sindicalista, activista, miliciana i lluitadora antifeixista (n. 1915).
• 2021 -
  • Barcelonaː Josep Mussons i Mata, empresari i dirigent esportiu (n. 1925).
  • Manresaː Joan Badia i Pujol, filòleg, professor, activista i polític (n. 1951).

Resta del món

• 1066 - Barbastre, Aragó: Ermengol III, denominat el de Barbastre, comte d'Urgell (1038 - 1066).
• 1695 - Ciutat de Mèxic: Sor Juana Inés de la Cruz, religiosa jerònima i escriptora mexicana (n. 1651).
• 1696 - Grignan, França: Marquesa de Sévigné, escriptora francesa que elevà les cartes al nivell d' alta literatura (n. 1626).
• 1711 -Vienna: Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic (n. 1678).
• 1783 - París: Louise d'Épinay, escriptora.
• 1790 - Filadèlfia (Estats Units): Benjamin Franklin, polític i impressor nord-americà (n. 1706).
• 1794 - Bordeusː Angélique du Coudray, llevadora pionera i molt influent en la França del segle xviii (n. 1712).
• 1838 - Jena: Johanna Schopenhauer, novel·lista i salonnière alemanya (n. 1766).
• 1877 - Berlín (Imperi Alemany): Julius Springer, editor alemany (n. 1817).
• 1913 - Istanbul: Ahmad Niyazi Bey, militar turc otomà.
• 1942 - Nova York (EUA): Jean Baptiste Perrin, físic i químic francès, Premi Nobel de Física de 1926 (n. 1870).
• 1951 - Parísː Berthe Weill, marxant d'art francesa, primera galerista europea, descobridora de les avantguardes europees (n. 1865).
• 1962 - Beverly Hills, Califòrnia: Louise Fazenda, actriu còmica molt popular en el cinema mut i sonor entre 1910 i 1930 (n. 1895).
• 1975 - Chennai (Ìndia): Sir Sarvepalli Radhakrishnan, filòsof indi, polític i segon president de l'Índia (n.1888).
• 1976 - Copenhaguen (Dinamarca): Henrik Dam, metge i bioquímic danès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1943 (n. 1895).
• 1993 - Pennsilvàniaː Mary Louisa Willard, científica forense reconeguda internacionalment (n. 1898).
• 1996 - Madrid, Espanya: José Luis López Aranguren, filòsof,assagista i professor espanyol (n. 1909).
• 1998 - Tucson, Arizona, EUA: Linda McCartney, música, compositora, activista pels drets dels animals i fotògrafa americana, esposa de Paul McCartney (n. 1941).
• 2008 - Madrid: Rosario Sánchez, La Dinamitera, miliciana espanyola, immortalitzada per Miguel Hernández (n. 1919).
• 2013 - Neauphle-le-Château: Deanna Durbin, actriu i cantant canadenca (n. 1921).
• 2014 - Ciutat de Mèxic: Gabriel García Márquez, escriptor colombià.

• Onomàstica: Sants Acaci de Melitene, bisbe; Anicet I, papa; Elies, Pau i Isidor de Còrdova, monjos i màrtirs; Arnoald de Metz, bisbe; Robert de Molesme, abat, fundador dels cistercencs; Kateri Tekakwitha, religiosa iroquesa; beat Baptista Spagnoli, religiós carmelità (a l'Orde del Carme; a la resta de l'Església, el 20 de març); beates Chiara Gambacorti, vídua, i Mariana de Jesús Navarro de Guevara, verge mercedària. A l'Església Ortodoxa Grega: Simeó bar Sabas, màrtir.