28978 Ixion: Asteroide

Orbita al voltant del Sol a 39.53 ua de distància mitjana. Això és aproximadament a la mateixa distància que el planeta nan Plutó. Té un diàmetre d'entre 400 i 800 kilòmetres depenent de si la mesura es fa amb el mètode termal o l'assumpció d'albedo.

(28978) Ixion
Designació provisional	2001 KX76
Tipus	asteroide, possible planeta nan i objecte transneptunià
Grup de planetes menors	Plutí i objecte transneptunià
Descobert per	Deep Ecliptic Survey Marc W. Buie
Data de descobriment	22 maig 2001 , Observatori Inter-Americà del Cerro Tololo
Epònim	Ixíon
Cos pare	Sol
Època	22 de setembre de 2006
Dades orbitals
Vegeu-ne la posició actual
Apoàpside	49,331 ua 49,28589 ua
Periàpside	30,09306 ua (arg (ω): 298,58181) 29,77054 ua (arg (ω): 298,58181)
Semieix major a	39,71204 ua i 39,52821 ua
Excentricitat e	0,242 0,24222 0,24685
Període orbital P	250 a i 90.773,52 d
Anomalia mitjana M	284,9863 ° 292,05112 °
Inclinació i	19,584 ° 19,58079 ° 19,66732 °
Longitud del node ascendent Ω	70,99114 ° i 71,0897 °
Característiques físiques i astromètriques
Magnitud absoluta	3,6 3,47
Magnitud aparent (V)	19,84 (banda V)
Albedo	0,15 (albedo geomètrica)
Catàlegs astronòmics
Identificador JPL	20028978
Sèrie
« (28977) 2001 KP73  • (28979) 2001 LW  »

El seu descobriment va ser anunciat el 22 de maig del 2001. El nom provisional que se li va donar aleshores va ser 2001 KX76. El seu descobridor és el Deep Ecliptic Survey, projecte per a detectar nous objectes del cinturó de Kuiper, que té com a principal investigador a Bob Millis.

Els resultats espectroscòpics visible i infraroig indiquen que la superfície de (28978) Ixion és una barreja de gel d'aigua, carboni fosc i tolins, que és un heteropolímer format per la irradiació dels clatrats d'aigua i compostos orgànics.

Dins de la categoria d'objectes del Cinturó de Kuiper, (28978) Ixion pertany a la subcategoria dels plutins. Aquesta subcategoria engloba tots els objectes amb òrbites semblants a la de Plutó. Això vol dir que (28978) Ixion dona 2 voltes al voltant del Sol en el temps que Neptú en dona 3. Dins d'aquesta categoria és el quart objecte més gran, després de Plutó, (90482) Orc i Caront

Segons les normes que dicta la Unió Astronòmica Internacional, els noms dels plutins han de ser de déus del món subterrani (el món dels morts). Ixíon era segons la mitologia grega un rei de Tessàlia que va ser enviat al Tàrtar («equiparable» a l'infern) per part de Zeus per haver intentat seduir a Hera.