La Temporada 1954 de Fórmula 1 foi la 5ª del Campeonatu Mundial de Pilotos de la FIA.
Apostar ente'l 17 de xineru y el 24 d'ochobre. El campeonatu consistió en 9 carreres, 8 de Fórmula 1 más Indianapolis 500, apostada so les regles de l'AAA. Juan Manuel Fangio llogró'l so segundu campeonatu.
Temporada 1954 de Fórmula 1 | ||||
---|---|---|---|---|
Xeneral | ||||
Deporte | automovilismu | |||
Data de principiu | 17 de xineru de 1954 | |||
Data de fin | 24 d'ochobre de 1954 | |||
Edición | 5 | |||
Organizador | Fédération Internationale de l'Automobile | |||
Ganador | Juan Manuel Fangio | |||
Estadístiques | ||||
Participantes | 89 | |||
Partíos disputaos | 9 | |||
Cronoloxía | ||||
| ||||
En apostándose les dos temporaes anteriores so les regles de la Fórmula 2, la FIA decide modificar y restablecer les regles de la Fórmula 1, adoptando un motor más pequeñu de 2,5 llitros ensin sobrealimentación.
La mayor novedá ye la vuelta a la competición de Mercedes-Benz. Mercedes fuera unu de los fabricantes de más ésitu mientres el periodu d'enteguerres y creóse una gran espectación entorno al so regresu. Pa la so vuelta, Mercedes fichó a bicampeón Juan Manuel Fangio, anque por cuenta de que Mercedes nun debutaría hasta la cuarta carrera, Fangio empezó la temporada en Maserati.
Per otru llau, el vixente campeón, Alberto Ascari, dexó Ferrari por una nuevu escudería, Lancia; el cambéu demostraríase aciagu cuando los problemes del so nuevu equipu torgar debutar hasta bien avanzada la temporada dexándo-y ensin posibilidá dalguna de defender el títulu.
La siguiente tabla amuesa los equipos y pilotos que participaron nel mundial 1954 de Fórmula 1. Dellos pilotos compitieron inscribiéndose ellos mesmos, en llugar de representar a un equipu.
Escudería entrante | Constructor | Xasis | Motor | Neu. | Pilotos titulares | Rondes |
---|---|---|---|---|---|---|
Officine Alfieri Maserati | Maserati | 250F A6GCM | Maserati 250F1 2.5 L6 Maserati A6 2.0 L | P | Juan Manuel Fangio | 1, 3 |
Onofre Marimón | 1, 3-6 | |||||
Luigi Musso | 1,8-9 | |||||
Prince Bira | 1 | |||||
Sergio Mantovani | 3-4, 6-9 | |||||
Alberto Ascari | 4-5 | |||||
Luigi Villoresi | 4-6, 8 | |||||
Roberto Mieres | 7-9 | |||||
Stirling Moss | 7, 9 | |||||
Harry Schell | 7 | |||||
Louis Rosier | 8 | |||||
Paco Godia | 9 | |||||
Scuderia Ferrari | Ferrari | 625 553 500 | Ferrari 625 2.5 L4 Ferrari 554 2.5 L4 Ferrari 500 2.0 L4 | P | Giuseppe Farina | 1, 3 |
José Froilán González | 1, 3–8 | |||||
Mike Hawthorn | 1, 3–9 | |||||
Umberto Maglioli | 1, 7–8 | |||||
Maurice Trintignant | 4–9 | |||||
Piero Taruffi | 6 | |||||
Robert Manzon | 7–8 | |||||
Alberto Ascari | 8 | |||||
Equipe Gordini | Gordini | T16 | Gordini 23 2.5 L6 | Y | Jean Behra | 1, 3-9 |
Élie Bayol | 1 | |||||
Roger Loyer | 1 | |||||
Paul Frère | 3-4, 6 | |||||
André Pilette | 3, 5-6 | |||||
Jacques Pollet | 4, 9 | |||||
Clemar Bucci | 5-8 | |||||
Fred Wacker | 7-8 | |||||
Mercedes Benz AG | Mercedes | W196 | Mercedes M196 2.5 L8 | C | Juan Manuel Fangio | 4-9 |
Karl Kling | 4-9 | |||||
Hans Herrmann | 4, 6-9 | |||||
Hermann Lang | 6 | |||||
Ecurie Rosier | Ferrari Maserati | 500 625 250 | Ferrari 500 2.0 L4 Ferrari 625 2.5 L4 Maserati 250F1 2.5 L6 | D P | Louis Rosier | 1, 4–6, 9 |
Maurice Trintignant | 1, 3 | |||||
Robert Manzon | 4–6, 9 | |||||
Emmanuel de Graffenried | Maserati | A6GCM | Maserati A6 2.0 L6 | P | Toulo de Graffenried | 1, 9 |
Ottorino Volonterio | 9 | |||||
Prince Bira | Maserati | 250 | Maserati 250F1 2.5 L6 | P D | Prince Bira | 3-6, 9 |
Ron Flockhart | 5 | |||||
Owen Racing Organisation | Maserati | 250 | Maserati 250F1 2.5 L6 | D | Ken Wharton | 4-7, 9 |
Guerino Bertocchi | 9 | |||||
Scudería Lancia | Lancia | D50 | Lancia DS50 2.5 V8 | P | Alberto Ascari | 9 |
Luigi Villoresi | 9 | |||||
Ecurie Richmond | Cooper - Bristol | T23 | Bristol BS1 2.0 L6 | D | Eric Brandon | 5 |
Rodney Nuckey | 5 | |||||
Equipe Moss A. Y. Moss | Maserati | 250 | Maserati 250F1 2.5 L6 | P | Stirling Moss | 3, 5–6, 8 |
G.A. Vandervell Vandervell Products | Vanwall | Especial | Vanwall 254 2.5 L4 | P | Peter Collins | 5, 8–9 |
Harry Schell | Maserati | 250 A6GCM | Maserati 250F1 2.5 L6 Maserati A6 2.0 L6 | P | Harry Schell | 1, 4–6, 9 |
Roberto Mieres | Maserati | 250 A6GCM | Maserati 250F1 2.5 L6 Maserati A6 2.0 L6 | P | Roberto Mieres | 1, 3–6 |
Jorge Daponte | Maserati | A6GCM | Maserati A6 2.0 L6 | P | Jorge Daponte | 1, 8 |
Onofre Marimón | Maserati | A6GCM | Maserati A6 2.0 L6 | P | Carlos Menditeguy | 1 |
Ecurie Francorchamps | Ferrari | 500 | Ferrari 500 2.0 L4 | Y | Jacques Swaters | 3, 7, 9 |
Georges Berger | Gordini | T16 | Gordini 23 2.5 L6 | Y | Georges Berger | 4 |
HW Motors | HMW - Alta | 53 | Alta GP 2.5 L4 | D | Lance Macklin | 4 |
Gilby Engineering | Maserati | 250 | Maserati 250F1 2.5 L6 | D | Roy Salvadori | 4-5 |
Scuderia Ambrosiana | Ferrari | 500 | Ferrari 500 2.0 L4 | A | Reg Parnell | 5 |
Peter Whitehead | Cooper - Alta | T24 | Alta GP 2.5 L4 | D | Peter Whitehead | 5 |
Bill Whitehouse | Connaught - Lea-Francis | A | Lea-Francis 2.0 L4 | D | Bill Whitehouse | 5 |
Leslie Marr | Connaught - Lea-Francis | A | Lea-Francis 2.0 L4 | D | Leslie Marr | 5 |
R.R.C. Walker Racing Team | Connaught - Lea-Francis | A | Lea-Francis 2.0 L4 | D | John Riseley-Prichard | 5 |
Sir Jeremy Boles | Connaught - Lea-Francis | A | Lea-Francis 2.0 L4 | D | Don Beauman | 5 |
Ecurie Ecosse | Connaught - Lea-Francis | A | Lea-Francis 2.0 L4 | D | Leslie Thorne | 5 |
R. J. Chase | Cooper - Bristol | T23 | Bristol BS1 2.0 L6 | D | Alan Brown | 5 |
Gould's Garage (Bristol) | Cooper - Bristol | T23 | Bristol BS1 2.0 L6 | D | Horace Gould | 5 |
Bob Gerard | Cooper - Bristol | T23 | Bristol BS1 2.0 L6 | D | Bob Gerard | 5 |
Hans Klenk | Klenk - BMW | Meteor | BMW 328 2.0 L6 | P | Theo Helfrich | 6 |
Giovanni de Riu | Maserati | A6GCM | Maserati A6 2.0 L6 | P | Giovanni de Riu | 8 |
El Campeonatu empezó n'Arxentina na que foi la primer victoria de Fangio nel so país natal. Tres el paréntesis d'Indianapolis, Fangio consiguió una nueva victoria en Bélxica, tres la cual abandonó Maserati pa recalar en Mercedes, que taba preparar pa debutar en Francia.
Nel so primer Gran Premiu, el nuevu W196 apoderó con autoridá la carrera y Mercedes consiguió un doblete cola victoria de Fangio y el segundu puestu de Kling. Sicasí, nel siguiente Gran Premiu, nel revirado circuitu de Silverstone, el radical diseñu aerodinámicu del coche facer bien malo de remanar, y facilitó el doblete de Ferrari.
Tres la esperiencia de Gran Bretaña, Mercedes rediseñó el coche, modificando'l so xasis por otru d'aspeutu más tradicional, que llevaría a Fangio a ganar consecutivamente los trés siguientes carreres y certificando asina'l so segundu Campeonatu Mundial de Pilotos.
Ascari, el defensor del títulu, namái tuvo oportunidá de competir col so nuevu Lancia na última carrera, onde demostró'l potencial del coche marcando la pole y la vuelta rápida antes de tener qu'abandonar por problemes mecánicos.
Carrera | Fecha | Circuitu | Pilotu Ganador | Equipu ganador | Resultaos |
---|---|---|---|---|---|
Gran Premiu d'Arxentina | 17 de xineru | Buenos Aires | Juan Manuel Fangio | Maserati | Resultaos |
Indianapolis 500 | 31 de mayu | Indianapolis | Bill Vukovich | Kurtis Kraft-Offenhauser | Resultaos |
Gran Premiu de Bélxica | 20 de xunu | Spa-Francorchamps | Juan Manuel Fangio | Maserati | Resultaos |
Gran Premiu de Francia | 4 de xunetu | Reims | Juan Manuel Fangio | Mercedes | Resultaos |
Gran Premiu de Gran Bretaña | 17 de xunetu | Silverstone | José Froilán González | Ferrari | Resultaos |
Gran Premiu d'Alemaña | 1 d'agostu | Nürburgring | Juan Manuel Fangio | Mercedes | Resultaos |
Gran Premiu de Suiza | 22 d'agostu | Bremgarten | Juan Manuel Fangio | Mercedes | Resultaos |
Gran Premiu d'Italia | 5 de setiembre | Monza | Juan Manuel Fangio | Mercedes | Resultaos |
Gran Premiu d'España | 24 d'ochobre | Pedralbes | Mike Hawthorn | Ferrari | Resultaos |
1º | 2º | 3º | 4º | 5º | VR |
---|---|---|---|---|---|
8 | 6 | 4 | 3 | 2 | 1 |
Carreres Computables |
---|
5 meyores resultaos |
Notes |
---|
En casu de que dos pilotos, por circunstancies de la carrera, compitieren con un mesmu vehículu, los puntos seríen estremaos equitativamente ente dambos pilotos. En casu de que dos o más pilotos marcaren el mesmu tiempu de vuelta rápida'l puntu sería estremo equitativamente ente toos ellos; un casu estremu asocedió nel Gran Premiu de Gran Bretaña de 1954, onde siete pilotos marcaron el mesmu tiempu de vuelta rápida, otorgándo-yos a cada 1/7 de puntu. |
|
Lleenda adicional
This article uses material from the Wikipedia Asturianu article Temporada 1954 de Fórmula 1, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El conteníu ta disponible baxo los términos de la CC BY-SA 4.0 si nun s'indica otra cosa. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Asturianu (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.