D-G Llista De Plantes Melecinales

La plantes melecinales que'l so nome más conocíu empieza por D - G son:

artículu de llista de Wiki

Reséñense dalgunes de les plantes con usu melecinal más conocíes.

Damiana

D-G Llista De Plantes Melecinales
Turnera diffusa
    Turnera diffusa
    En Guatemala conozse tamién como: cha-mixib, yerba de 55 Cancri 3Y la pastora, mejorana, misibcoc.
    El fervinchu, decocción o maceración de fueyes usar pal tratamientu d'afecciones gastrointestinales (colecistitis, disentería, dispepsia, dolor d'estómagu, infeición intestinal), respiratories (asma, bronquitis, catarru, refrío, tos) y genitourinarias (cistitis, dismenorrea, enfermedaes venereas, enuresis, espermatorrea, esterilidá, frigidez, impotencia, nefritis, nefrosis, orquitis, sífilis), anemia, debilidá nerviosa y muscular, diabetes, dolor de cabeza, inflamaciones, malaria, migraña, neurastenia, neurosos y paralís; considérase-y un tónicu para cura xeneral.
    Bebíu y fumáu produz eufória, relaxación, y aumentu de la imaxinación de 30 a 90 minutos. y en dalguna midida un efeutu allucinóxenu
    Coles fueyes prepara una loción encular pa tratar la ceguera por escesu de tabacu. La decocción de flores usar pal asma y bronquitis
    Atribúyese-y propiedá afrodisiaca, astrinxente, catártica, dixestiva, depresora, diurética, estimulante, expectorante, llaxante, purgante y tónica.
D-G Llista De Plantes Melecinales
Diente de lleón (Taraxacum officinale)

Diente de lleón

    Taraxacum officinale
    Aición: tónicu amargosu, diuréticu, purificador del fégadu, llaxante nidiu, falta de mambís y males dixestiones, función hepática débil.[ensin referencies]
    Les fueyes úsense cuando se tien retención de líquidos, presión alta, por causa del so altu conteníu en potasiu.[ensin referencies]
    El raigañu utilízase como un nidiu purificador del sangre, actúa sobre varios problemes cutaneos (acné, forúnculos, eczemes).[ensin referencies]
    Contraindicaciones: puede provocar reaiciones alérxiques.
D-G Llista De Plantes Melecinales
Digitalis purpurea

Dixital

    Digitalis purpurea
    Ye tamién conocida popularmente como: alcagüeta de la zrezal, azalda, bragues de cucú, brotónica real, cachapeiro, cachipeiro, calzón de cucu, calzones, calzones de cuquillo, calzones de rapiega, campanes de San Juan, campaniella, campanillones, catechos, chupamieles, chupamielis, chupera, alferga de doncella, alferga de monxa, alferga de princesa, dedalera, alfergues, alfergues de monxa, dedil, dedillos de Dios, digitalina, dixital purpúrea, emborrachacabras, estallones, estallos, flor de la castañuela, flor de la monda, gilora, giloria, goldaperra, gualdaperra, gualdrapera, guante de la Virxe, guantera, jiloria, llobera, manguitos de cucu, matu de llagartesa, mataperla, pantalones del cucú, pasionaria, restallo, sanjuan, sanjuanines, tarantaina, triscos, tristera, villoria, viloria, viluria, vueltaperra, zapatinos de Cristu.
    De los sos fueyes y flores estrayer la dixital
    La distintiva flor de la dixital - que la so forma, similar a un alferga, dio llugar al so nome- y los sos fueyes, contienen una poderosa toxina, la digitalina, qu'afecta'l funcionamientu cardiacu. Desaxeradamente venenoses si peracábense, l'estractu del principiu activu foi emplegáu como medicación pa l'arritmia y otros defectos cardiacos dende finales del sieglu XVIII.
    La digitoxina y la digoxina presentes nes fueyes, flores y granes de la dixital protexer del ataque de predadores. El so ingesta ye fatal con frecuencia. Actúen tornando la enzima sodiu-potasiu ATPasa, polo cual amóntase'l calciu intracelular. Esta medría produz un efeutu inotrópico positivu. Tamién se produz un efeutu vagal nel sistema nerviosu parasimpáticu, y por esta razón utilizar na regulación de les arritmies cardiaques y pa enlentecer les pulsaciones del ventrículu na fibrilación ventricular. Debíu al efeuto vagal la dixital nun tien efeutividá cuando'l paciente tien el sistema nerviosu simpáticu a la llende, lo cual ye'l casu de les persones gravemente enfermes.
    La toxicidá de la dixital (intoxicación digitálica) ye la resultancia d'una sobredosificación y produz una visión mariella (xantopsia) y l'apaición de visión de perfiles desdibuxaos (halos), amás de bradicardia en casos estremos. Por cuenta de que unu de los efeutos secundarios de la dixital ye l'amenorgamientu del mambís, dellos individuos abusaron d'ella como una ayuda na perda de pesu.
    La dixital ye un exemplu clásicu de droga derivada d'una planta y d'antiguo usada por herboristas, quien va tiempu que la dexaron d'utilizar debíu al estrechu marxe de seguridá terapéutica y la dificultá, arriendes d'ello, de determinar la cantidá de sustancia activo fayadiza nes preparaciones herbales.
    Cuando se conoció la utilidá de la dixital na regulación del pulsu, emplegar con una gran variedá de propósitos, incluyíu'l tratamientu de la epilepsia y otros desordes, anque anguaño reconocióse que yera un usu desaveniente.

Efedra

    Ephedra sinica
    llograr d'ella aminas simpaticomiméticas efedrina y pseudoefedrina, con actividá vasoconstrictora, termogénica, cardiotónica, descongestiva de les víes respiratories, broncodilatadora, y estimulante;

Encino

    Quercus acatenangensis Trelause
    En Guatemala se cononoce tamién como bans, chicharro, col, huite, masket, malcote, pitán, carbayu, sical, sunuj, zinih.
    Quercus acatenangensis algama hasta 30 m d'altu; fueyes grueses, dures, 3 - 15 cm de llargu, llanceolada a elíptica, cuneaes a la base, enteres; amento estamináu, 3 cm de llargu, flojamente floriáu,, anteres oblongues; frutos biañales, solitarios o geminadoos, 5 - 20 mm de llargu, escala triangular, ápiz arrondáu, abiyotes 10 - 17 mm de llargu.
    Los árboles del xéneru úsense indistintamente con fines melecinales. El cocimientu de corteza y fueyes usar pa tratar afecciones gastrointestinales (foria, disentería, gastritis, tifoidea, vultures), menstruaciones escesives, mal d'orín, anemia, refrío y plasmu.
    Úsase tópicamente pa desagafar firíes, granos con aguadía y detener el sangre en firíes y hemorroides sangrantes; en gargarismos pa desagafar el gargüelu y amígdalas, fueu de la boca, dolor de mueles, y endurecer les encias; en llavadures vaxinales esanicia la leucorrea.
    Atribúyese-y propiedá afrodisiaca, antiséptica, astrinxente, estimulante del sistema nerviosu central, diurética, hemostática, llaxante, expectorante, y tónica.
D-G Llista De Plantes Melecinales
Luffa operculata

Esponjuelo

    Luffa operculata
    Otros nomes populares en Guatemala: esponjilla, pashte, pepinu de monte.
    El fervinchu del frutu úsase, per vía oral, pa tratar alcoholismu, fiebre, mordedura de culiebres, ciática, oftalmia crónica, sífilis y tiña, ictericia y hidropesía; tola planta ye bien amargosa y la so decocción ye un purgante drásticu.
    Tópicamente la inhalación del estractu aguacientu del frutu produz aliviu de la conxestión nasal que se presenta na sinusitis; el fervinchu del frutu tienru usar pa llavar el pelo,combatir tiñir, y encarnar llagues.
    Na so forma seca úsase como estropaxu, anque ye pequeñu y bien irritante, pa usar pa esi fin encamienten blanquiar con gas d'azufre nuna cámara zarrada.
    Un linimento a base del frutu y decocciones del raigañu aplícase tópicamente pa tratar llagues, firíes, tumores y cáncer; una untaza de la fueya y frutu usar pa tratar la sinusitis.
    Atribúyese-y propiedaes albortiva, catártica, diurética, emética, irritante, mucolítica, purgante y sudorífica.
D-G Llista De Plantes Melecinales
Estramonio - Datura stramonium

Estramonio

    Datura stramonium
    Otros nomes populares utilizaos en Guatemala: chamico, yerba del diañu, yerba hediónda, machul, tapa, toloache, vuelvete llocu.
    La tintura de les fueyes usar por vía oral pa tratar asma y diversos tiemblos; en decocción usar pa solliviar los dolores del partu, les sudoraciones nocherniegues de la tuberculosis, malaria y enfermedá de Parkinson.
    Les fueyes seques entemecer con tabacu (Nicotiana tabacum) y fúmense como pitos o en pipa pa tratar asma y bronquitis.
    El zusmiu de fueyes fresques concentráu usar pa tratar desordes epilépticos, convulciones y llocura.
    L'emplastu y untaza de fueyes úsase tópicamente pa tratar delles formes de cáncer, induraciones y tumores. Les granes y flores usar pa llavadures en prolapso rectal, pies enchíos y hemorroides. Les granes usar pa los mesmos fines como decocción o tintura.
    Una untaza de la tintura de grana usar pa solliviar la neuralxa, y el reumatismu muscular. y pa tratar abscesos, fístules y hemorroides.
    N'homeopatía usa la tintura para anasarca, apoplexía, cefalea, corea, deliriu, enuresis, epilepsia, hidrofobia, histeria, meninxitis, ninfomanía, tétanu y tifoidea.
    Atribúyese-y propiedá analxésica, anestésica, anodina, anti colinérgica, emoliente, espasmolítica, hipnótica, escuédiga, sedante y narcótica.
D-G Llista De Plantes Melecinales
Eucalyptus globulus

Ocalitu

    Eucalyptus citriodora y Eucalyptus globulus
    El cocimientu, fervinchu ya inhalación de les fueyes usar pa tratar afecciones respiratories (asma, amigdalitis, bronquitis, farinxitis, gripe, influenza, larinxitis, resfrío, tos, tuberculosis), y dixestives (foria, dispepsia), artritis, cistitis, diabetes, fiebre, estomatitis, malaria y reumatismu.
    En homeotatía usar pa bronquitis, resfrío, laringuitis, y reumatismu.
    Tópicamente aplicar a firíes, llepra, leucorrea, llagues, pústulas, quemadures, úlceras, vaginitis fibromes y tumores. Les fueyes fresques mazcar pa fortalecer les melles.
    Se Le tribuye propiedá anestésica, antiséptica, depurativa, dixestiva, espasmolítica, estimulante, expectorante, febrífuga, hipoglicémica, insecticida, rubefaciente y vermífuga.
D-G Llista De Plantes Melecinales
Trigonella foenum-graecum

Fenogreco

    Trigonella foenum-graecum
    En Guatemala conozse tamién como alholva.
    La grana usar en múltiples formes (cocimientu, fervinchu, maceración, o tostaes) per vía oral y enema pal tratamientu d'afecciones gastrointestinales (cólicu, colitis, foria, disentería, dispepsia, estriñimientu, flatulencia, gastritis, inapetencia, inflamación), y respiratories (amigdalitis, catarru, dilatacxión de los pulmones, mucosidaes, sarampión y tos), endelgazamientu, anemia, debilidá, diabetes, lleche escaso, gota, hidropesía, hepatoesplenomegalia, neurastenia, posparto y raquitismu.
    La tintura utilizar pa tratar desordes reproductivoa, debilidá y diabetes.
    El cocimientu de les granes produz abondosa mucílagu, qu'aplicáu como bañu d'asientu sollivia los hemorroides; Tópicamente el cocimientu de granes usar pa llavar la cabeza en casu d'herpes y caspa; en fomentu y compreses aplicar en firíes, granos y supuraciones; n'emplastu pa quemadures y hepatoesplenomegalia y en cataplasma pa equimosis, úlcera y celulitis
    La farina llograda de la grana aplicada en cataplasma, aplícase sobre fístules, forúnculos, firíes abiertes, dolores reumáticos ya inflamaciones. Del cocimientu de les sumidaes floríes prepárense compreses pal tratamientu de panadizos.
    acomuñóse-y tamién cola medría del tamañu de mames. Puede atopase en presentación de cápsules en tiendes nutricionales.
    Los suplementos de alholva demostraron amenorgar los niveles de colesterol, triglicéridos y lipoproteínas de baxa densidá en persones, según modelos esperimentales de hipercolesterolemia y hipertrigliceridemia. Delles pruebes n'humanos demostraron que los efeutos antidiabéticos de les granes de alholva amenorguen munchos de los síntomes acomuñaos con diabetes tipu I y II, tantu n'humanos como en modelos animales. La alholva alcuéntrase comercialmente en forma encapsulada y encamiéntase como suplementu dietéticu pal control de la hipercolesterolemia y diabetes na medicina alternativa.
    N'estudios recién, la grana de alholva amosó que puede protexer contra cánceres de tipu esperimental del senu y del colón. Les propiedaes hepatoprotectivas de les granes de alholva tamién se reportaron en modelos esperimentales Tamién tenemos de sorrayar qu'esti tipu de grana tener de ser utilizada pa xente que nun tenga actividá sexual una y bones nun dexa al metabolismu desenvolver la escitación fayadiza pal actu sexual, tamién encamentada pa l'adicción al sexu.
    A les granes atribúyese-y propiedá afrodisiaca, antidiabética, antiinflamatoria, carminativa, dixestiva, emoliente, galactogoga, hipoglicémica, llaxante, reconstituyente, y tónica; a les partes aérees atribúyese-y propiedá espasmolítica.
D-G Llista De Plantes Melecinales
Fragaria vesca

Fresa

    Fragaria chiloensis y Fragaria vesca
    Dambes especies cultivar n'América y úsense indistintamente con fines comestibles o melecinales.
    La decocción o fervinchu de les fueyes fresques usar pal tratamientu d'afecciones renales (cistitis, hematuria, retención urinaria, urolitiasis), foria, disentería, gota, y hipertensión.
    Tópicamente aplícase la decocción nel tratamientu d'eczema, los emplastos en firíes, llagues y úlceres y la pomada y untaza en cáncer inflamaciones y tumores. La tintura de fueya, frutos y raigaños usar p'afecciones renales y dixestives, pa llavadures vaxinales y oculares y en gargarismos pa úlceras de la boca y fortalecer les encias y los dientes fluexos. El xarabe del cocimientu del frutu o fueyes y raigaños usar pa solliviar catarru crónicu y bronquitis.
    Atribúyese-y propiedá astrinxente, diurética, emoliente, llaxante y tónica.
D-G Llista De Plantes Melecinales
Frijolillo Senna occidentalis

Frijolillo

    Senna occidentalis
    Otros nomes populares en Guatemala: bricho, comida d'esperteyu, cimarrón, escapacle, furrusca, habilla, hediondío, moquiellu.
    La decocción o fervinchu de fueyes úsase oralmente pa tratar afecciones gastrointestinales (foria, dolor d'estómagu, estriñimientu), y respiratories (catarru, cefalea, fiebre, gripe, resfrío, tos), fiebre mariello, gonorrea, ictericia, problemes renales, reumatismu, fiebre y desordes etnopsiquiátricos.
    La decocción de fueyes utilízase tópicamente en llavadures y emplastos pa tratar afecciones de la piel (úlceres, mancaes, eczemes, empeines, erupciones, inflamaciones, salpullido, tinea, varicela) y tumores engafaos.
    La decocción de granes usar pa tratar afecciones del reñón y vexiga, nervios, calmante cardiacu, palpitaciones, hipertensión, gastralgia y afecciones hepátiques. Tópicamente aplicar en úlceras, tiña y tabayones.
    La decocción del raigañu usar pa combatir afecciones gastrointestinales (Foria, dolor d'estómagu, cólicu) fiebre, gonorrea, edema, inflamación de la matriz, histeria, nerviosismu, reumatismu y menstruaciones dolioses.
    Les fueyes y raigaños usar pa disentería, foria, gonorrea, y entueyos del fégadu; Les flores y raigaños usar pa tratar afecciodes dixestives y respiratories.
    A les fueyes y raigaños atribúyense-y propiedá antireumática, colagoga, depurativa, espasmolítica, llaxante, purgante y vermífuga, al raigañu atribúyese-y propiedá sedante.
    A les granes atribúyese-y propiedá antiinflamatoria, diurética, estomáquica, febrífuga, purgante, tónica y vulneraria.
D-G Llista De Plantes Melecinales
Garra del diañu

Garra del Diañu

    (Harpagophytum procumbens)
    Aición: Da aliviu al dolor moderáu nes articulaciones, tien efeutos anti-inflamatorios en persones que sufren d'artrosis. La OMS aprobó'l so usu pal reumatismu.
    Aguiya la recuperación por traumas pos tien actividá antiinflamatoria, aplicando l'estractu de la planta como tintura o aposito. L'estractu acuso ye más potente que los componentes por separáu, lo que podría esplicase por sinergia.
    Presentación: Llograr en forma de: planta seca, cápsules, líquidos y sólidos, xeles y pomaes. Usar en forma de fervinchos o cápsules en artritis o inflamación de les articulaciones como coadyuvante.
    Contraindicaciones: Tien De ser evitáu si'l refluxu gastroedofageo, y úlceras. Nun s'encamienta'l so usu en casu d'enfermedaes cardiovasculares, yá que puede interactuar colos remedios fluidificantes. Nun utilizar en menores de 18 años.
    Puede causar foria y se contraindica si esiste úlcera gastroduodenal y diabetes.

Ginkgo

    Ginkgo biloba
    Sustratu pa diversos principios activos, vasodilatador cerebral, antiagregante plaquetario y antioxidante, utilizáu pa promover la memoria y l'atención en casos leves de deterioru cognitivu y llocura.[ensin referencies]
    El ginkgo ameyora'l fluxu sanguíneo del sistema nerviosu central y puede solliviar problemes rellacionaos colos nervios como los mareos, el vértigu, la sordera nerviosa y el tinnitus (runfíu nos oyíos).[ensin referencies]

Ginseng

    Aición: Los raigaños contienen "ginsenósidos", sustancies qu'ayuda pa combatir el estrés. Según la OMS, la planta ayuda a ameyorar la capacidá físico y mental de concentración
    Dosis: Ye en forma de raigañu secu, o con mayor frecuencia en cápsules. Y "encamienta una dosis diaria d'ente 0,5 a 2 gramos. Tómase pela mañana pa evitar la velea. El tratamientu nun tien de ser cimeru a tres meses y tienen de ser recetaos por un médicu :Procuros:

Les persones que sufren de velea o trestornos nerviosos tienen de tener procuru. Nun puede utilizase ensin consulta médica por aquellos que sufren de diabetes, hipertensión y enfermedaes del corazón, o que tomen anticoagulantes. Lo meyor ye llindar la ingesta de cafeína pa evitar la irritabilidá, velea y palpitaciones.

Cordollobu

    Gnaphalium spp.
    Afecciones respiratories, tos, bronquitis, inflamación de les mucoses
D-G Llista De Plantes Melecinales
Granadilla, Passiflora ligularis

Granadilla

    Passiflora ligularis
    Conózse-y popularmente en Guatemala como: carnat, cranix, granadilla real.
    El tarmu y epicarpio del frutu usar en decocción pa tratar les afecciones dixestives(foria, disentería), y respiratories(tos y catarru); el zusmiu de frutu úsase como sedante nerviosu, nes afecciones hepátiques y pa prevenir la fiebre mariello.
    El fervinchu y tintura de les partes aérees usar pa tratar hipertensión, diabetes, inflamación urinaria, anemia, paludismu, plasmu, afecciones gastrointestinales (foria, disentería, gastralgia, indixestión) respiratories (tos, tuberculosis) y nervioses (velea, nerviosismu).
    La decocción del frutu úsase como proteutor gástricu contra litiasis biliar y rabia. La tintura usar n'homeopatía pal tratamientu de la epilepsia.
    Les fueyes y tarmos usar n'aplicaciones tópiques en forma de baños nes afecciones de la piel y como cataplasma en hepatitis y cefalea. La tintura de les fueyes úsase oral y tópicamente contra'l dolor de cabeza. Les granes úsense como sedante nos estaos nerviosos.
    Les fueyes d'otres especies del xéneru usar nel tratamientu d'afecciones similares a les descrites, pero principalmente afecciones genitourinarias.
    Al frutu atribúyese-y propiedá antihelmíntica, colagoga, diurética, emenagoga, emética, emoliente, refrescante y tónica. A les fueyes tienres y flores atribúyese-y propiedá analxésica, diurética, espasmolítica, estomáquica, sedante, vermífuga. antipirética, mucolítica, y vulneraria. A les flores atribúyese-y propiedá anodina, hipnótica y sedante.
D-G Llista De Plantes Melecinales
Punica granatum

Granado

    Punica granatum
    Conozse tamién como Granada.
    La decocción de la corteza del tueru o raigañu usar pa espulsar tenia. La decocción de pulgu del frutu usar pa tratar afecciones gastrointestinales (foria, disentería, gastralgia, parásitosis) y catarros respiratorios, metrorragia y blenorraxa. El zusmiu del frutu en xarabe usar pa espulsar parásitos, hipertensión, artritis, enfermedaes urinaries, ictericia, diabetes.
    Tópicamente usar en llavadures vaxinales para leucorrea, en gargarismos para amigdalitis, en enema para enteritis y en llavaos para hemorroides y evitar albuertos, el polvu usar pa sanar úlceras, tos, fiebre, estomatitis y solliviar la conxuntivitis
    La decocción de les granes usar nel tratamientu de la sífilis. Les flores enantes de fecundar son tóniques y astrinxentes, en cocimientu usar pa tratar leucorrea, blenorraxa, diarea y hemorraxes.
    Al pulgu del frutu atribúyese-y propiedá astrinxente, emenagoga y vermífuga. A la corteza del tueru y del raigañu atribúyese-y propiedá astrinxente, emética y vermífuga (Taenia spp.). A les flores atribúyese-y propiedá astrinxente y tónica.

Guachipilin

    Diphysa carthagenensis y D. robinioides
    En Guatemala conózse-y tamién como: canquixté, much, palu mariellu, susuc, zuzoc.
    Dambes especies úsense indistintamente con fines melecinales, pola so propiedá cicatrizante y sudorífica. El fervinchu de les fueyes usar pal tratamientu d'afecciones gastrointestinales (foria, disentería) y respiratories (amigdalitis, asma) según anemia, dolor de cabeza, cáncer, gonorrea, malaria, mordedura d'animales ponzoñosos, problemes renales y solliviar el partu.
    La decocción de corteza y madera usar pal dolor de cabeza y gargüelu. El fervinchu o decocción de fueyes y corteza úsase tópicamente pal tratamientu d'afecciones dermatolóxiques (abscesos, conxuntivitis, firíes abiertes, leishmaniasis, llagues, tinees)
    A les fueyes y corteza atribúyese-y propiedá anticonvulsiva, antiséptica, cicatrizante, desinflamante febrífuga, y sudorífica.
D-G Llista De Plantes Melecinales
Guaraná - Paullinia cupana

Guaraná

    Los indíxenes de la selva tropical amazónica utilicen la grana machucada del guaraná como una bébora y como medicina. El guaraná usar pa tratar foria, menguar fatiga, amenorgar la fame, y p'ayuda na artritis.
    Tamién tien una hestoria d'usu en matinaes per abusu del alcohol y los dolores de cabeza rellacionaos cola menstruación. Les granes turraes son la base d'una bébora refrescante y enerxética.
    Amás d'otros compuestos químicos, la planta de guaraná tien cafeína (dacuando llamada "guaranina"), teofilina y teobromina. Los estractos jugosos del guaraná son estimulantes del sistema nerviosu central pol so conteníu cafeínico.
    Los estudios con vitamines amuesen beneficios nes funciones cognitives. Nun fueron evaluaes pola Alministración de Drogues y Alimentos (FDA) o otres axencies gubernamentales similares. Nos Estaos Xuníos, el guaraná tien un estatus de GRAS, por casu xeneralmente conceptuada como segura y tien d'etiquetase como non usáu pa diagnosticar, tratar, curar o prevenir cualquier enfermedá.
    El Journal of Human Nutrition and Dietetics publicó en xunu de 2001 un estudiu qu'amuesa la perda de pesu en permediu de 5 kg nun grupu que bebió un amiestu de yerba mate, guaraná y damiana, comparáu con un permediu de 0,5 kg de perda nun grupu placebo dempués de 45 díes.
    Un estudiu universitariu en Brasil sobre l'estractu de guaraná amosó un amenorgamientu del 37 per cientu na formación de tromboxano dende l'ácidu araquidónico. Esta conclusión ye significativa p'amenorgar atacar de corazón; una y bones l'escesu de formación de tromboxano puede desenvolver una falla arterial, dando como resultáu un ataque cardiacu o dañu isquémicu.
    En 1997 un estudiu a parte sobre los efeutos del guaraná n'actividaes físiques de los aguarones amosó una medría na retención de memoria y un meyor rendimientu físicu comparáu con un placebo.
    Magar, los efeutos colaterales son raros nel guaraná, Drugs.com encamienta: "Considerando l'usu de suplementos herbarios, ye aconseyable la consulta con un profesional d'asistencia médica. Amás, la consulta con un médicu entrenáu n'usu de yerbes y suplementos pa la salú pue ser beneficiosu y la coordinación del tratamientu ente tolos asistentes médicos pue ser ventaxosa". Drugs.com amás alvierte nun entemecer el guaraná cola efedrina.

Guarumo

    Cecropia obtusifolia
    En Guatemala conózse-y tamién como: choop, guarumbo, igarata, ix-coch, pacl, xobín.
    El fervinchu de cogollos usar pa tratar reumatismos. La horchata de fueyes usar pa tratar el dolor d'estómagu y p'aselar los nervios.
    La decocción de la corteza usar pa tratar el reumatismu y la retención de llibradura. La decocción del raigañu usar pa tratar afecciones urinaries y tos ferina. La cazumbre (látex) del tueru usar pa tratar el asma
    La cazumbre aplícase tópicamente contra hemorraxes, verrugas, callosidaes, cáncer y diverses enfecciones veterinaries. La decocción de cañes tienres usar n'enxagües pa dolor de mueles, en llavadures y baños en gonorrea, leucorrea, reumatismu y inflamación. El fervinchu de fueyes y corteza aplicar en enema pa tratar gonorrea, y en llavadura pa llagues, úlceras, y cáncer.
    A les fueyes atribúyese-y propiedá antiasmática, antiséptica, astrinxente, cardiotónica, catártica, diurética, emenagoga, expectorante, febrífuga, hipoglicénmica, sudorifica, y tónica; a la corteza atribúyese-y propiedá cardiotónica y diurética.
D-G Llista De Plantes Melecinales
Guayaba - Psidium guayava

Guayaba

    Psidium guayava
    En Guatemala conózse-y tamién como: cak, ch'amxuy, coloc, eanandí, ikiec, guava, patá, pataj, pichi, posh.
    La decocción de fueyes y corteza usar por vía oral pa tratar afecciones dixestives (amebiasis, foria, disentería, cólicos, dolor d'estómagu, parasitismu intestinal, vultura), anemia, artritis, diabetes, hemorraxa, hinchadura, uretritis, asma y resfrío. La decocción del raigañu usar pa tratar hidropesía.
    La decocción, per vía tópica encamentar en baños y llavaos pa tratar enfermedaes dermatomucosas (fístules, leucorrea, piodermia, raspones, tinea, úlcera), y enxagües pa llingua engafada. Les fueyes y corteza contienen una resina llamada "guafín" que tien una aición marcada contra les fiebres palúdiques.
    A les fueyes y corteza atribúyese-y propiedá antibacteriana, antihelmíntica, astrinxente, carminativa, espasmolítica, y tónica. El frutu usar pa solliviar la conxestión respiratoria, atribúyese-y propiedá astrinxente, febrifuga y desiflamante.
D-G Llista De Plantes Melecinales
Güisquil - Sechium edule

Güisquil

    Sechium edule
    Tamién conocíu en Guatemala y Honduras como: chayote, chimá, pataste, perulero.En Brasil conózse-y como xuxu.
    El raigañu usar p'afecciones respiratories y urinaries. El frutu usar en cataplasma pa inflamación de la piel y quemadures; el epicarpio o cazumbre del frutu aplíquense tópicamente en firíes y llagues ensin dexar repulgu. Una emulsión de granes utilizar pa solliviar la inflamación intestinal.
    A fueyes y raigaños atribúyese-y propiedá diurética,y expectorante; y al frutu, cicatrizal y emoliente.






Notes y Referencies

Notes

Referencies

Ver tamién

Bibliografía

  • ACCT, 1985. Contribution aux Etudes ethnobotaniques et floristiques a la Dominique. París. ACCT 400 p.
  • AGUILAR GIRON JI., 1966. Relación de unos aspectos de la Flora Útil de Guatemala. Guatemala. Min d'Agricultura 375 p.
  • ALCOM JB., 1984. Huastec Mayan Ethnobotany. Austin UniversitY of Texas Press. 982 p.
  • ARTECHE A. 1992. Fitoterapia. Vademecum de Prescriptions. Bilbao. CITA 835 p.
  • AYENSU ES, 1981. Medicinal Plants of the West Indies.Algonac. Reference Publications. 282 p.
  • BEZÁNGER-BEAUQUESNE L. PINTAK K. TORK M. 1975. Les plantes dans la Therapeutique Moderne. París. Maloine. 529 p.
  • CÁSERES A. 1996. Plantas de uso medicinal en Guatemala. Edición Universitaria. Universidá de San Carlos de Guatemala. 402 p.
  • CÁCERES A. JAUREGUI E. LOPEZ BR. LOGEMANN H. 1992. Cuadiernos DIGI 7-92. Actividad antifúngica de plantas de uso medicinal en Guatemala. Guatemala. DIGI-USAC. 89 p.
  • CÁCERES A. SAMAYOA B. 1989. Cuadiernos DIGI 6-89. Tamizaje de la actividad antibacteriana de plantas usadas en Guatemala para el tratamiento de afecciones gastrointestinales. Guatemala. DIGI-USAC. 138 p.
  • CECCHINI T. 1978. Enciclopedia de las hierbas y de las plantas medicinales. Barcelona. Ed. Ed. de Vecchi, 533 p. ISBN 978-84-315-2065-6
  • CEMAT-FARMAYA, 1992. Fiches populares sobre Plantes Melecinales (Serie 2). Guatemala. 180 p.
  • CEMAT-IMEPLAM, 1980. Informe del Primer Taller sobre Botánica Melecinal Guatemaliana. Guatemala. 51 p.
  • CESA - Intercooperación Suiza. Usos tradicionales de les especies forestales natives nel Ecuador, Quito. CESA. V3. 256 p.
  • CODEMPE - ECUARUNARI. 1999. Manual de la medicina de los pueblos Kichwas del Ecuador. Quito, ECUARUNARI. 79 p.
  • DASTUR JF. 1977. Medicinal Plants of India and Pakistan. India. CB Taraporevala Sons y Cia. 212 p.
  • DE FEO V. 1992. Medicinal and magical plants in the Northern Peruvian Andes. Fitoterapia 63: 417-440.
  • DEL FIERRO P. PANCEL L. 1998. Esperiencia silvicultural del monte nativu de Chile. Santiago: Publicaciones L.Castillo. 420 p.
  • DÍAZ JL., 1976. Uso de les Plantas Medecinales de México. Méxicu. IMEPLAM. 329 p.
  • DIESELDORFF EP., 1977. Les plantes melecinales del departamentu d'Alta Verapaz. Guatemala. Tip. Nac. 52 p.
  • DUKE JA. 1985. CRC Handbook of Medical Herbs. Boca Raton, CRC Press. 677 p.
  • ESTRELLA, E. 1990. El pan de América; etnohistoria de los alimentos aborígenes en el Ecuador. 3ª edición Quito, Ediciones Abya-Yala. 388 p.
  • FERRANDIZ VL., 1974. Medicina Vexetal. Villadrau. Ediciones Cedel. 415 p.Páx. 259.
  • FARGA C. Lastra J. 1988. Plantes d'usu común en Chile. Tomu I. Santiago. SOPRAMI. 119 p.
  • FONT QUER P. 1976. Plantes Melecinales. Barcelona. Labor. 1033 p.
  • FORÉS, R. 1997. Atles de les plantes melecinal y curatible; la salú al traviés de les plantes. Madrid. Culturam. 111 p.
  • GARCÍA RH. (1991) Plantes curatibles Mexicanes. Méxicu. Ed. Panorama. 263 p.
  • GEILFUS F., 1989. L'árbol al serviciu del llabrador. Santu Domingu. ENDA-Caribe/CATIE. 778 p.
  • GIRAULT L., 1987. Kallawayas Curanderos Itinerantes de los Andes de Bolivia.
  • GIRÓN LM. FREIRE AV. ALONZO A. CÁCERES A. (1991) Ethnobotanical survey of the melecinal flora used by the Caribs of Guatemala. J. Ethopharmacol 34:173
  • GRACIA AB., 1974. Vitamines y Medicina Herbaria s/p.
  • GRIEVE M., 1988. A Modern Herbal. London. Penguin Books 912 p.
  • GUZMÁN DJ., 1975.Especies Útiles de la Flora Salvadoriana. (Tomos I y II). San Salvador. Min. d'Educación. 703 p.
  • HARTWELL JL. 1982. Plants used against cancer. Lawrence, Quarterman Publications. 710 p.
  • HASTING RB., 1909. Melecinal legumes of Mexico: Fabaceae Papilionoideae. Part One. Econ. Bot. 44:336-348.
  • HUTCHENS AR., 1991.Indian Herbology of North America. Boston. Shambala. 382 p.
  • IIN, 1978. Aspeutos de la medicina popular nel área rural de Guatemala. Guatemala Indíxena 13:1-616.
  • ITZIK, A. 2007. Les plantes curatibles. Montevideo, Arquetipu. 354 p. ISBN 9789974804388
  • HONYCHURCH PN. (1986) Caribbean Wild Plants and their Uses. Hong Kong. Chichester, John Wiley & Sons. 338 p.
  • HOUSE P. LAGOS-WITTE S. 1989. Manual de 50 Plantes Melecinales d'Hondures. Tegucigalpa. CONS-H/CIIR/UNAH. 134 p.
  • HOUSE PR., LAGOS-WITTE S, OCHOA L, TORRES C, MEJÍA T, RIVAS M. 1995. Plantes Melecinales Comunes d'Hondures. Tegucigalpa. UNAH/CIMN-H/CIIR/GTZ, 555 p.
  • KEYS JD., 1976. Chinese Herbs. Rutland. Charles E. Tuttle Co. 388 p.
  • LEWIS DW. ELVIN-LEWIS MPF. 1977.Medical Botany. New York. John Wiley & Sons. 515 p.
  • LINARES E. FLORES B. BYE R. 1988. Seleición de Plantes Melecinales de Méxicu. Méxicu. Ed. Limusa. 125 p.
  • LINARES E. BYE R. FLORES B. 1990. Tés Curatibles de Méxicu. Méxicu. UNAM. 140 p.
  • LYLE EC. SIMON JE. (1989) Species and medicinal plants: Recent Advances in Botany, Horticulture & Pharmacology. 4 267 p. páxs. 58-59
  • MARTÍNEZ M. 1992. Les Plantes Melecinales de Méxicu. Méxicu. Ed. Botes. 656 p. ISBN 968-6334-07-6
  • MEJÍA JV., 1927. Xeografía de la República de Guatemala. Guatemala. Tipografía Nacional. 400 p.
  • MELLEN GA., 1974. L'usu de les plantes melecinales en Guatemala. Guatemala Indíxena 9: 102 - 148.
  • MENDIETA RM. DEL AMO S. 1981. Plantes Melecinales del Estáu de Yucatán. Xalapa. INIREB. 428 p.
  • MORTON JF. (1981) Atlas of Medical Plants of Middle America. Springfield, Charles C Thomas. 1420 p.
  • NÚÑEZ E. (1964). Plantes Melecinales de Puertu Ricu. Puertu Ricu. Universidá de Puertu Ricu. 245 p.
  • NÚÑEZ E. 1986. Plantes Melecinales de Costa Rica y la so Folcklore. San José. Universidá de Costa Rica 318 p.
  • ODY P. 1993. The Complete Medical Herbal. London. Dorling Kindersley. 192 p.
  • OLIVER-BEVER B. (1986) Medicinal Plants in Tropical West Africa. Cambridge. Cambridge University Press. 375 p.
  • ORELLANA SL. 1987. Indian Medicine in Highland Guatemala. Albuquerque. Univ. Of New Mexico Press. 308 p.
  • PASSE, Medicina Tradicional Andina y Plantes Curatibles. Ministeriu de Salú - Programa de Sofitu al Sector Salú nel Ecuador - Gobierno del Ecuador - Unión Europea. Setiembre de 2008. 554 p.
  • PITTIER H. 1971. Les Plantes Avezaes en Venezuela. Caracas. Fundación Eugenio Mendoza. 620 p.
  • PLANTER, 1989. Obtención y aprovechamiento de extractos vegetales de la flora salvadoreña. San Salvador. Universidá d'El Salvador. 619 p.
  • POTTERTON D. 1983. Culpeper's Color Herbs. New York. Sterling Publishing Co. 224 p.
  • PRUTHI JS. (1979) Spices and and Condiments. New Dehli. National Book Trust. 269 p.
  • ROBINEAU L. 1991. Escontra una farmacopea caribeña. Santu Domingu. ENDA-Caribe. UNAH, 475 p.
  • RONQUILLO FA. MELGAR MF. CARRILLO JE. MARTÍNEZ AB. 1988. Especies vexetales d'usu actual y potencial n'alimentación y medicina nes zones semiáridas del nororiente de Guatemala. Cuadiernos DIGI 5-88. 249 p.
  • SCHULTES RE. HOFFMAN A. 1980. The Botany and Chemistry of Hallucinogens. Springfield. CC Thomas. 437 p.
  • SEAFORTH CE. ADAMS CD. SYLVESTER Y. 1985. Guide to the Medicinal Plants of Trinidad & Tobago. London. Common wealth Secretariat. 221 p.
  • SINGH YN., 1986. Traditional medicine in Fiji: Some herbal folk cures used by Fiji Indians. J. Ethnopharmacol, 15:57 – 88.
  • STANDLEY PC. 1930. Flora of Yucatan. Chicago. Bot. Ser. Pub. 279. Vol 3, 492 p.
  • STANDLEY JC. WILLIAMS LO. 1961. Flora of Guatemala. Fieldiana: Botany 24(7): 281 p.
  • STANDLEY JC. WILLIAMS LO. 1966. Flora of Guatemala. Fieldiana: Botany 24(8): 37 - 412.
  • STANDLEY JC. WILLIAMS LO. 1970. Flora of Guatemala. Fieldiana: Botany 24(9): 236 p.
  • STANDLEY JC. WILLIAMS LO. 1975. Flora of Guatemala. Fieldiana: Botany 24(11): 93 – 354.
  • THOMAS OO., 1989. Perspectives on ethno-phytoterapy of “Yoruba” medicinal herbs and preparations. Fitoterapia 60:49 - 60.
  • THOMSON WAR. 1980. Les Plantes Medicinalles. Barcelona. Ed. Blume. 220 p.
  • VÉLEZ F. VALEY de VÉLEZ G. 1990. Plantes alimenticies de Venezuela. Caracas. Fundación Bigott. 277 p.
  • VIDAL. 2010. Le Guide des Plantes qui soignent - La phytothérapie à l'épreuve de la science. Editor Vidal. Francia. 468 p. ISBN 978-2-85091-192-7
  • VOLÁK J. STODOLA J. 1984. Plantes Médicinales. París. Gründ. 319 p.
  • WHITE, A. 1982. Yerbes del Ecuador. 2ed. Quito, Ecuador, Libri Mundi. 379 p.
  • ZIN J. WEISS C. 1980. La Salú per mediu de les Plantes Melecinales. Santiago. Ed. Salesiana. 387 p.

Tags:

D-G Llista De Plantes Melecinales DamianaD-G Llista De Plantes Melecinales Diente de lleónD-G Llista De Plantes Melecinales DixitalD-G Llista De Plantes Melecinales EfedraD-G Llista De Plantes Melecinales EncinoD-G Llista De Plantes Melecinales EsponjueloD-G Llista De Plantes Melecinales EstramonioD-G Llista De Plantes Melecinales OcalituD-G Llista De Plantes Melecinales FenogrecoD-G Llista De Plantes Melecinales FresaD-G Llista De Plantes Melecinales FrijolilloD-G Llista De Plantes Melecinales Garra del DiañuD-G Llista De Plantes Melecinales GinkgoD-G Llista De Plantes Melecinales GinsengD-G Llista De Plantes Melecinales CordollobuD-G Llista De Plantes Melecinales GranadillaD-G Llista De Plantes Melecinales GranadoD-G Llista De Plantes Melecinales GuachipilinD-G Llista De Plantes Melecinales GuaranáD-G Llista De Plantes Melecinales GuarumoD-G Llista De Plantes Melecinales GuayabaD-G Llista De Plantes Melecinales GüisquilD-G Llista De Plantes Melecinales Notes y ReferenciesD-G Llista De Plantes Melecinales Ver tamiénD-G Llista De Plantes Melecinales BibliografíaD-G Llista De Plantes Melecinales

🔥 Trending searches on Wiki Asturianu:

Villa de los PapirosKylian Mbappé1897EconometríaUnThe Times of IndiaMarita Capote37Bandera de PanamáInciensu24 de marzuParísEd LauterUña2022Bandera de la IndiaCalendariu xulianuCherry KissPresa Hoover1420 de marzu7 de xunetu1953Posiciones del fútbolConstante de PlanckQSanta Apolonia (Mérida)65Carlos Enrique Díaz de LeónUpPaquistánSeleición masculina de fútbol de ColombiaXuevesCalifornia7719452008AstronomíaProtocolu de tresferencia d'hipertestuSergio AgüerosHumanu1970251 de setiembreNatasha CheijPresbiterianismuSistema semipresidencialistaEscuela de los AnnalesPoder llexislativu24 de xunuAbigail MacAnuel AAKeralaRitchie Blackmore1906Alia BhattRosario FloresNatalia Reyes18951978Virginia Bolten1992RuletaDavid GrafJohnnie Baima1937Códigu QRXunetuAaliyah LoveSifuLlingua oficialLlista de bienes d'interés cultural d'AsturiesMuhammad NaguibSieglu XXI🡆 More