Sieglu Xviii: Sieglu

El sieglu XVIII d.

C. (sieglu decimoctavu dempués de Cristu) o sieglu XVIII EC (sieglu decimoctavu de la era común) empezó'l 1 de xineru del añu 1701 y terminó'l 31 d'avientu de 1800. Na historia occidental, el sieglu XVIII tamién ye llamáu Sieglu de les Lluces, debíu a la nacencia del movimientu intelectual conocíu como Ilustración. Nesi marcu, el sieglu XVIII ye fundamental pa entender el mundu modernu, pos munchos de los acontecimientos políticos, sociales, económicos, culturales ya intelectuales d'esos años estendieron la so influencia hasta l'actualidá.

Sieglos Sieglu xviiSieglu xviiiSieglu xix
Décades 1700171017201730174017501760177017801790
Tabla añal del sieglu XVIII
Sieglu Xviii: Acontecimientos relevantes, Persones relevantes, Referencies
Exemplar del volume I de L'Encyclopédie (1751), nel Muséu de Teyler.

Ello ye que pa la historia occidental ye'l postreru de los sieglos de la Edá Moderna y el primeru de la Edá Contemporánea, tomándose convencionalmente como momentu de división ente dambes los años 1705 (máquina de vapor), 1751 (L'Encyclopédie), 1776 (Independencia d'Estaos Xuníos) o, más comúnmente, el 1789 (Revolución francesa).

Tres el caos político y militar vivíu nel sieglu XVII, el sieglu XVIII, non carente de conflictos, va ver un notable desenvolvimientu nes artes y les ciencies europees de la mano de la Ilustración, un movimientu cultural carauterizáu pola reafirmación del poder de la razón humana frente a la fe y la superstición. Les antigües estructures sociales, basaes nel feudalismu y el vasallaxe, van ser cuestionaes y acabarán per colapsar, de la que, sobremanera n'Inglaterra, empecípiase la Revolución industrial y el despegue económicu d'Europa. Mientres dichu sieglu, la civilización europea occidental va afitar el so predominiu nel mundu y va estender la so influencia por tol orbe.

Acontecimientos relevantes

Ciencia y salú

  • Entamu de la Revolución industrial (máquina de vapor, lanzadera volante, Spinning Jenny, etc.).
  • Surden les primeres escueles d'inxeniería.
  • Llógrase'l primer aceru fundío.
  • Fúndase la xeodesia moderna.
  • Antoine Lavoisier funda la Química moderna, y desmiente la teoría del floxistu. Enúnciase la llei de Lavoisier.
  • Edward Jenner desenvuelve la primer vacuna moderna empobinada contra la viruela. Na medicina y la farmacia empezar a aplicar los preceptos científicos.
  • Imponse la mecánica newtoniana y la teoría de la gravitación universal. A finales de sieglu, Lagrange propón la síntesis lagrangiana de les ecuaciones de Newton.
  • Desenvuélvese la mecánica de fluyíos: los Bernoulli, D'Alembert,...
  • Desenvuélvese fondamente'l cálculu infinitesimal, ferramienta fundamental en física ya inxeniería, pola necesidá d'avanzar na teoría de les ecuaciones diferenciales, fundamentales en física.
  • Euler abri nueves cañes de les matemátiques, como la topoloxía, el cálculu complexu,...
  • Empieza l'estudiu sistemáticu de los fenómeno llétricos: esperimentos de Cavendish, el pararrayos de Franklin, teoría de Galvani, esperiencies de Davy, ecuaciones de Coulomb,...
  • Empieza l'estudiu del comportamientu de los sólidos: esfregadura de Coulomb, teoría de choques de Carnot, criteriu de fallu de Coulomb,...
  • Realícense los primeros estudios modernos sobre meteoroloxía. Amateurs de toa Europa empiecen a llevar rexistros sistemáticos sobre'l clima.
  • Realícense espediciones naturalistes per tol mundu, dando entamu al naturalismu modernu; l'home occidental afita la so conocencia xeográfica y natural del mundu, llegando a los llugares más recónditos.
  • Linneo empieza la catalogación sistemática de les especies naturales.
  • Desenvuélvense les primeres teoríes científiques sobre'l surdimientu de les especies: Cuvier, Lamarck, Lord Monboddo, Buffon,... Fúndase la bioloxía moderna.
  • Nueves evidencies empíriques de la teoría heliocéntrica, trabayando cola velocidá de la lluz sobre les llunes de Xúpiter. Realízase la primer midida averada de la velocidá de la lluz.
  • El desenvolvimientu de meyores telescopios dexa avanzar na conocencia astronómica del universu: ellabórase'l catálogu Messier; postúlase sobre la formación del sistema solar (Kant, Laplace,...).

Guerra

Carauterízase pol equilibriu européu ente les potencias continentales (Austria, Prusia, Rusia, Francia y España) y l'entamu, a finales de sieglu, de la hexemonía marítima d'Inglaterra. Persiste la importancia d'otres potencies entemedies gracies a los sos imperios coloniales (Portugal y Holanda). L'Imperiu chinu y Xapón siguen ayenos a la espansión europea, ente que India empieza a ser partida colonialmente. N'América surde pasu ente pasu una conciencia d'identidá ya intereses alternativos a los de les metrópolis ente los colonos blancos (criollos) que va producir dende finales de sieglu a movimientos independentistes y darréu a la independencia americana. Simultáneamente reactívase la esploración y colonización de dellos territorios, como la mariña noroccidental del Océanu Pacíficu (de California a Alaska), nuna carrera d'esploraciones ente España, Inglaterra y Rusia. Dellos grupos indíxenes escastar (como'l pericú, na península de Baxa California). El Pacíficu central y meridional ye oxetu de les esploraciones de James Cook o Alejandro Malaspina, y empieza la colonización inglesa d'Australia.

  • Guerra de Socesión española (1701-1714): Francia enfrentar a una coalición europea encabezada por Austria ya Inglaterra, pa resolver la socesión Borbón o Habsburgu a Carlos II d'España l'Abruxáu, muertu ensin descendencia en 1700. Anque'l conflictu armáu ye ganáu polos Habsburgu, el so pretendiente, l'Archiduque Carlos, vese forzáu a arrenunciar al tronu d'España al heredar el tronu d'Austria y del Sacru Imperiu. Asina, polos trataos d'Utrecht y Rastadt Felipe V de Borbón llogra'l tronu d'España, coles colonies americanes; Prusia l'estatus de reinu; Austria, los territorios españoles en Flandes ya Italia; Inglaterra, Xibraltar, Menorca y privilexos comerciales n'América (asítiase como gran potencia). Ente Francia y España empiecen a funcionar los Pactos de Familia.
  • Gran Guerra del Norte (1700-1721): ye una serie de conflictos pola supremacía nel mar Bálticu, nel que s'enfrenten principalmente Suecia y Rusia. El conflictu ye famosu por ser una suerte d'epopeya del Rei de Suecia Carlos XII, vistu como un Alejandro renacíu. Hasta'l momentu, l'Imperiu Suecu controlara bona parte de los territorios del mar Bálticu, pero dende la llegada al tronu del zar Pedru I, Rusia empieza a primir ya invadir territorios suecos (Livonia, Estonia, Finlandia,...), aprovechando que'l rei Carlos XII decidiera invadir Polonia. En faciéndose col control del país, Carlos XII ataca en respuesta a Rusia. Nun primer momentu sale victoriosu, pero ye derrotáu decisivamente en Poltava (1709). Aislláu de la mariña, vese forzáu a retirase escontra'l suroeste (Ucrania,...), y entra en territoriu Otomanu. L'Imperiu otomanu ayudar militarmente, pero Carlos XII vese forzáu a tornar apresuradamente, y de incógnito, a Suecia, pos los nobles entamaben destronalo. Anque nun lo llogren, el conflictu sigue con múltiples ramificaciones n'Alemaña (ente suecos y saxones), en Noruega, nel sur de Suecia (daneses contra suecos), en Finlandia (rusos contra suecos),... Suecia, escosada pol conflictu, capitula en 1721, y vence a Rusia Livonia y Estonia, ente otros. Suecia pierde la so relevancia como potencia europea nel bálticu, y dexa'l testigu a Rusia, que remanez entós como superpotencia. Empieza la decadencia de Polonia.
  • Guerra de socesión de Polonia (1733-1735), col descreitu de la débil monarquía electiva de Polonia, a la muerte d'Augusto II de Polonia (tamién eleutor de Saxonia), les potencies europees proponen dellos candidatos al tronu. El candidatu francés, Estanislao I Leszczynski (cuñáu del rei Lluis XV, y que yá fuera Rei de Polonia, anque fuera derrocáu), presentar n'oposición del de les potencies alemanes, l'eleutor de Saxonia y fíu d'Augusto II, Augusto III de Polonia. La esguilada de conflictos ente boyardos polacos conduz a una guerra civil polaca, na qu'amás siguen los enfrentamientos ente Borbones y Habsburgos, esta vegada pol dominiu d'Italia. Polonia pierde tola so influencia, y siéntanse les bases pa la posterior repartida del país ente Austria, Prusia y Rusia.
Sieglu Xviii: Acontecimientos relevantes, Persones relevantes, Referencies 
Delles potencies europees en 1754.
  • Guerra de socesión austriaca (1740-1748): Trátase d'una guerra de gran complexidá. El conflictu empieza en realidá en 1739, cola Guerra del Asientu (1739-1741), cuando Inglaterra decide invadir les colonies caribeñes d'España. Pa ello, fleta la mayor armada conocida hasta'l desembarcu de Normandía, y decide atacar Cartagena de Indias, onde España Le infringe una humillante derrota al enfrentase unos 3000 defensores a 25000 invasores de l'armada inglesa. Xurde II convertir nel hazmerreír d'Europa, y el gobiernu inglés, encabezáu pol primer ministru Robert Walpole, nun tarda en cayer (1740); con él derrúmbase l'alianza ente Austria ya Inglaterra y Hanover (posesión personal del Rei Xurde II), que fuera defendida por Walpole en contra de los deseos del país, que nun vía con bonos güeyos una alianza con una potencia católica. Sicasí, tal que sabía Walpole, esta alianza yera de vital importancia pal equilibriu de poder européu, pos acuartaba los deseos expansionistas de Prusia en Centroeuropa, deseos que diben en contra de los intereses d'Austria. Asina, en 1740, a la muerte del emperador austriacu Carlos VI ensin descendencia masculina, la so fía María Teresa pretende faer valir los sos derechos al tronu en virtú de la Pragmática Sanción promulgada pol so padre en 1713, que Xurde II d'Inglaterra dicía sofitar. Sicasí, Prusia deseosa d'acabar col podría de la Casa d'Habsburgu, decide invadir la Silesia aprovechando'l fin de l'alianza anglo-austriaca y el tracamundiu reinante n'Austria. Los electoraos de Baviera, Brandemburgu (posesión de Prusia) y Saxonia, deseosos de sacar provechu de la situación, y aduciendo que nun reconocen a María Teresa como llexítima heredera al tronu del so padre, nun tarden en sumase al conflictu sofitando a Prusia, y los reinos borbones de Francia, España y Cerdeña sumir a la guerra pensando en debilitar a la Casa d'Austria. Ante asemeyao ataque, Gran Bretaña tarrez la rotura del equilibriu de poder n'Europa, y decide a la fin volver aliase con Austria, que tamién va ser sofitada poles Provincies Xuníes y l'eleutoráu de Hannover, coles mesmes posesión personal de Xurde II d'Inglaterra. El conflictu termina en tables, con María Teresa I nel tronu austriacu, (que se dixebra del Sacru Imperiu), anque Austria tien d'arrenunciar a la Silesia a favor de Prusia, que se confirma como potencia en Centroeuropa. El Sacru Imperiu, que s'había engarráu intestinamente per enésima vegada, pasa a ser vistu como daqué puramente ceremonial. España llogra reafitase como potencia atlántica frente a les pretensiones ingleses. El restu de potencies namái llogra compensaciones económiques.
  • Guerra de los siete años (1756-1763). El conflictu tien los sos raigaños nel equilibriu surdíu del conflictu anterior. Básicamente, Francia y Austria, medroses d'una Prusia cada vez más poderosa, se enfrentran contra Inglaterra y Prusia. Sicasí, la guerra adquier una dimensión colonial, pos s'empecipia n'América del Norte al entrar en conflictu les colonies franceses del Quebéc francés coles colonies ingleses del Canadá cimeru y les Trece Colonies; dambes potencies van emplegar a nativos americanos en contra unos d'otros. Al tiempu, Prusia y Austria entren en guerra (Austria ataca a Prusia pa recuperar la Silesia), y Francia, medrosa d'una Prusia cada vez más fuerte, se alía con Austria na so contra. Inglaterra, anque nun tenía gran interés nel conflictu européu, ve a Prusia como un aliáu natural (ye un país protestante, enemigu de Francia), y sofitar. Francia centra la so llucha n'Europa, y desoi la guerra colonial, que s'estiende a les sos colonies na India, atacaes per Inglaterra. Nes colonies, Inglaterra vence a Francia, llogrando la mayor parte de les colonies franceses n'América (salvo la Louisiana, que quedara práuticamente al marxe del conflictu, y Francia vencer a España pa evitar que caya en manes ingleses) y la India (empezando asina la conquista inglesa del subcontinente), y conviértese en superpotencia. Francia dexa de ser una potencia colonial. El conflictu europea acaba en tables, con Austria cada vez más alloñada d'Alemaña y ensin recuperar la Silesia. Prusia afita'l so predominiu en Centroeuropa.
Sieglu Xviii: Acontecimientos relevantes, Persones relevantes, Referencies 
Delles potencies europees en 1800.
  • Guerra Independencia de les Trelce Colonies Americanes (1775-1783): les Trece Colonies (colonies americanes costeres d'Inglaterra nel Atlánticu norte), ante la so negativa a pagar impuestos a Inglaterra pola so propia defensa mientres el conflictu de la guerra de los siete años, declarar en rebeldía. Inglaterra unvia tropes p'acabar cola rebelión, y empieza un conflictu armáu nel que los rebeldes son ayudaos económica y militarmente per Francia, España y los Países Baxos. En 1776, proclamen la so independencia d'Inglaterra. L'ayuda de les potencies estranxeres, sobremanera de Francia, consigue dir ganando a les tropes ingleses. El conflictu termina cuando en 1783 el Parllamentu inglés, primíu por una opinión pública pocu favorable al conflictu y deseosa d'acabar con un conflictu que lu taba humildando, decide vencer a les esixencies de los secesionistes, y reconoz la Independencia.
  • Revolución francesa (1789): ante'l descontentu popular, con un Rei débil y una corte corrupta, ineficaz y ayena a los problemes del pueblu, Francia remontar contra'l so Rei y tomar presu. Colápsase la sociedá del Antiguu Réxime, y nuna esguilada de rebeldíes, executar a Lluis XVI. Les monarquíes europees, medroses de que'l conflictu estiéndase, declaren la guerra a Francia na llamada Guerra de la Convención, que dende finales de sieglu enllaza coles Guerres napoleóniques.

Desastres naturales

Artes

  • Nes artes plástiques:
    • Fase final del Barrocu y el Clasicismu heredaos del sieglu XVII
    • Rococó: evolución del Barrocu, na que surden formes nueves de gran orixinalidá que s'esvien dafechu del canon clásicu renacentista. Carauterizar por una decoración profusa, con bayura de llinies curves.
    • Neoclasicismu: reacción racionalista contra'l rococó, que pretende volver a los oríxenes más puros del clasicismu grecoromano y renacentista.
    • Prerromanticismu: apaecen los primeros edificios neogóticos y popularícense los xardinos evocadores de la Edá Media, con falses ruines,...
  • Na música:
  • Na lliteratura:
    • Lliteratura augusta nel Reinu Xuníu. Apaecen les primeres noveles modernes n'inglés.
    • Lliteratura racionalista: Voltaire y otros ilustraos defenden una lliteratura útil, instructiva y racional, contraria a les fantasíes y con una firme base nos fechos reales o verídicos. Les sos idees estender por tol continente.
    • Prerromanticismu: Horace Walpole publica la primer novela gótica en 1764; Inglaterra aficionar a les temes exóticu y medieval. N'Alemaña, Goethe y Schiller defenden el Sturm und Drang, verdadera fundación de la lliteratura alemana. Laurence Sterne, Rousseau y Diderot empiecen a poner atención al sentimentalismu en lliteratura. Na década de 1790, Chateaubriand reacciona contra la lliteratura volteriana.

Cultura y sociedá

Persones relevantes

Guerra y política

Sieglu Xviii: Acontecimientos relevantes, Persones relevantes, Referencies 
Catalina II de Rusia, moteyada «Catalina la Grande».
Sieglu Xviii: Acontecimientos relevantes, Persones relevantes, Referencies 
Maximilien Robespierre.
Sieglu Xviii: Acontecimientos relevantes, Persones relevantes, Referencies 
Maria Antonieta d'Austria

Ciencies naturales

Inxeniería

  • Juan Martín Cermeño, inxenieru militar y Teniente Xeneral español
  • Agustín de Betancourt y Molina, inxenieru español
  • James Watt, inxenieru escocés, padre de la Revolución industrial
  • John Kay, inxenieru inglés
  • Benjamin Huntsman, inxenieru inglés, padre del aceru modernu
  • Thomas Newcomen, inxenieru inglés
  • Richard Arkwright, inxenieru inglés
  • Joseph Marie Jacquard, inxenieru francés
  • James Hargreaves, inxenieru inglés
  • Samuel Crompton, inxenieru británicu
  • John Harrison, reloxeru ya inventor inglés
  • Jacques de Vaucanson, inxenieru francés
  • Lazare Carnot, matemáticu y políticu francés
  • Pierre Bouguer, matemáticu francés, padre de l'arquiteutura naval
  • Daniel Gabriel Fahrenheit, inxenieru y físicu alemán

Filósofos

  • Immanuel Kant, filósofu alemán
  • Claude-Adrien Helvétius, filósofu francés
  • Voltaire, filósofu y escritor francés
  • Montesquieu, filósofu francés
  • Barón d'Holbach, filósofu franco-xermanu
  • Jeremy Bentham, filósofu inglés
  • George Berkeley, filósofu irlandés
  • Henri de Saint-Simon, filósofu francés
  • Jean-Jacques Rousseau, filósofu y escritor francés
  • Denis Diderot, escritor, filósofu y enciclopedista francés
  • David Hume, filósofu escocés
  • Johann Gottfried Herder, filósofu alemán
  • John Locke, filósofu inglés
  • Moses Mendelssohn, filósofu alemán, padre de la Haskalá
  • Gottfried Leibniz, filósofu, matemáticu, xurista, bibliotecariu y políticu alemán

Matemátiques

  • Johann Bernoulli, matemáticu suizu
  • Nicolau II Bernoulli, matemáticu suizu
  • Johann Heinrich Lambert, matemáticu y filósofu alemán
  • Pierre-Simon Laplace, matemáticu francés
  • Sophie Germain, matemática francesa
  • Adrien-Marie Legendre, matemáticu francés
  • Pierre Louis Maupertuis, matemáticu y naturalista francés
  • Carl Friedrich Gauss, matemáticu alemán (tamién s.XIX)
  • Jean Le Rond d'Alembert, matemáticu y enciclopedista francés
  • Joseph-Louis de Lagrange, matemáticos italo-francés
  • Gaspard Monge, matemáticu ya inxenieru francés
  • Gabriel Cramer, matemáticu francés
  • Leonhard Euler, matemáticu suizu
  • Thomas Bayes, matemáticu y estadísticu inglés
  • Brook Taylor, matemáticu inglés
  • Colin Maclaurin, matemáticu escocés
  • Isaac Newton, físicu, filósofu, inventor, alquimista y matemáticu inglés

Ciencies sociales

  • John Law, banqueru escocés qu'arruinó a Francia
  • Isaac Newton, físicu inglés, estableció'l patrón oro
  • François Quesnay, economista francés
  • Adam Smith, economista escocés
  • Anne Robert Jacques Turgot, economista francés
  • Lord Monboddo, naturalista y llingüista escocés
  • Edward Gibbon, historiador británicu
  • Samuel Johnson, lexicógrafu, escritor y críticu británicu
  • Edmund Burke, pensador políticu británicu
  • Thomas Paine, políticu y publicista anglo-norteamericanu
  • Thomas Jefferson, políticu d'Estaos Xuníos, padre de la primer declaración de derechos humanos
  • Frédéric-Melchior Grimm, periodista y críticu francogermano
  • Olympe de Gouges, feminista francesa
  • Montesquieu, pensador políticu y filósofu francés
  • Bernard Mandeville, economista políticu anglo-neerlandés
  • Étienne Bonnot de Condillac, economista y fílósofo francés
  • Lord Shaftesbury, políticu y escritor inglés
  • James Boswell, biógrafu escocés
  • Johann Albert Fabricius, eruditu clásicu y bibliógrafu alemán
  • Johann Joachim Winckelmann, arqueólogu y helenista alemán
  • Roque Joaquín de Alcubierre, arqueólogu español, descubridor de Pompeya

Arquiteutura

  • Jerónimo de Balbás (¿? - 1748): Arquiteutu, escultor y tallador español activu en Méxicu
  • Francisco Eduardo Tresguerras (1759 — 1833): Arquiteutu mexicanu
  • Pedro de Arrieta ( ? – 1738): Arquiteutu mexicanu

Música

Sieglu Xviii: Acontecimientos relevantes, Persones relevantes, Referencies 
Wolfgang Amadeus Mozart.
  • André Campra (1660 - 1744): Compositor francés.
  • Antonio Salieri (1750 - 1825): Compositor venecianu.
  • Antonio Stradivari (1644 - 1737): Instrumentista italianu.
  • Antonio Vivaldi (1678 - 1741): Compositor y músicu venecianu.
  • Carl Philipp Emanuel Bach (1714 - 1788): Compositor y músicu alemán.
  • Christoph Willibald Gluck (1714 - 1787): Compositor alemán d'orixe bohemiu.
  • Domenico Cimarosa (1749 - 1801): Compositor italianu.
  • Domenico Scarlatti (1685 - 1757): Compositor italianu.
  • Georg Friedrich Händel (1685 - 1759): Compositor inglés d'orixe alemán.
  • Georg Philipp Telemann (1681 - 1767): Compositor alemán.
  • Farinelli (1705 - 1782): Cantante castrato italianu.
  • François-André Danican Philidor (1726 - 1795): Músicu y axedrecista francés.
  • Giovanni Battista Pergolesi (1710 - 1736): Compositor, organista y violinista italianu.
  • Giuseppe Tartini (1692 - 1770): Compositor y violinista italianu.
  • Ignacio de Jerusalem y Stella (1707 - 1769): Compositor mexicanu d'orixe italianu
  • Jean-Philippe Rameau (1683 - 1764): Compositor, clavecinista y teóricu francés.
  • Jean-Jacques Rousseau (1712 - 1778): Escritor, filósofu y músicu francés.
  • Johann Sebastian Bach (1685 - 1750): Compositor, organista y violinista alemán.
  • Joseph Haydn (1732 - 1809): Compositor austriacu.
  • Ludwig van Beethoven (1770 - 1827): Compositor, direutor d'orquesta y pianista alemán.
  • Luigi Boccherini (1743 - 1805): Compositor y chelista italianu.
  • Manuel de Sumaya(1678 — 1755): Compositor mexicanu.
  • Tomaso Albinoni (1671 - 1751): Compositor italianu.
  • Vicente Martín Soler (1754 - 1806): Compositor español.
  • Wolfgang Amadeus Mozart (1756 - 1791): Compositor y pianista austriacu.

Danza

  • Jean George Noverre (1727 - 1810): Baillarín, coreógrafu, maestru y teóricu de la danza.

Artes plástiques

Sieglu Xviii: Acontecimientos relevantes, Persones relevantes, Referencies 
Francisco de Goya.
  • Anton Raphael Mengs (1728 - 1779): Pintor checu.
  • Antonio Canova (1757 - 1822): Escultor italianu.
  • Bertel Thorvaldsen (1770 - 1844): Escultor danés.
  • Canaletto (1697 - 1768): Pintor venecianu.
  • Claude-Nicolas Ledoux (1736 - 1806): Arquiteutu francés.
  • Étienne-Louis Boullée (1728 - 1799): Arquiteutu francés.
  • Francisco de Goya (1746 - 1828): Pintor español.
  • Francesco Guardi (1712 - 1793): Pintor venecianu.
  • Giovanni Battista Piranesi (1720 - 1778): Arquiteutu italianu.
  • Giovanni Battista Tiepolo (1696 - 1770): Pintor italianu.
  • Jacques-Germain Soufflot (1713 - 1780): Arquiteutu francés.
  • Jacques-Louis David (1748 - 1825): Pintor francés.
  • Jean-Honoré Fragonard (1732 - 1806): Pintor francés.
  • Jean Siméon Chardin (1699 - 1779): Pintor francés.
  • José de Ibarra (1685 - 1756): Pintor mexicanu.
  • Joshua Reynolds (1723 - 1792): Pintor británicu.
  • Juan de Villanueva (1739 - 1811): Arquiteutu español.
  • Kitagawa Utamaro (1753 - 1806): Pintor xaponés.
  • Louis-Michel van Loo (1707 - 1771): Pintor francés.
  • Luigi Vanvitelli (1700 - 1773): Arquiteutu ya inxenieru italianu.
  • Miguel Cabrera (1695 - 1768): Pintor mexicanu.
  • Robert Adam (1728 - 1792): Arquiteutu y diseñador escocés.
  • Thomas Gainsborough (1727 - 1788): Pintor británicu.
  • William Blake (1757 - 1827): Pintor, poeta y místicu británicu.
  • William Hogarth (1697 - 1764): Pintor británicu.

Lliteratura

Sieglu Xviii: Acontecimientos relevantes, Persones relevantes, Referencies 
Friedrich Schiller.
Sieglu Xviii: Acontecimientos relevantes, Persones relevantes, Referencies 
Mary Wollstonecraft.
Sieglu Xviii: Acontecimientos relevantes, Persones relevantes, Referencies 
Voltaire.
  • Alexander Pope (1688 - 1744): Poeta británicu.
  • Ann Radcliffe (1764 - 1823): Escritora británica.
  • Anna Laetitia Barbauld (1743 - 1825): Escritora, poeta y ensayista británica.
  • Anne-Louise Germaine Necker (1766 - 1817): Escritora suiza.
  • Carlo Goldoni (1707 - 1793): Escritor y dramaturgu venecianu.
  • Carlo Gozzi (1720 - 1806): Escritor italianu.
  • Charlotte Turner Smith (1749 - 1806): Escritora y poeta británica.
  • Daniel Defoe (1659/1661 - 1731): Poeta, escritor y periodista británicu.
  • Denis Diderot (1713 - 1784): Escritor, filósofu y enciclopedista francés.
  • Diego de Torres Villarroel (1694 - 1770): Escritor, matemáticu, poeta, dramaturgu y médicu español.
  • Ferenc Kazinczy (1759 - 1831): Escritor húngaru.
  • François-René de Chateaubriand (1768 - 1848): Escritor, políticu y diplomáticu francés.
  • Friedrich Schiller (1759 - 1805): Escritor, poeta, dramaturgu y filósofu alemán.
  • Gaspar Melchor de Xovellanos (1744 - 1811): Escritor, xurista y políticu español.
  • Giacomo Casanova (1725 - 1798): Escritor, diplomáticu y esplorador venecianu.
  • Gotthold Ephraim Lessing (1729 - 1781): Poeta y dramaturgu alemán.
  • Henry Fielding (1707 - 1754): Novelista y dramaturgu británicu.
  • James Boswell (1740 - 1795): Escritor y abogáu escocés.
  • Jane Austen (1775 - 1817): Escritora británica.
  • Jean-Paul Marat (1743 - 1793): Científicu, médicu, periodista, escritor y políticu francés.
  • Johann Wolfgang von Goethe (1749 - 1832): Escritor, poeta, dramaturgu y científicu alemán.
  • Jonathan Swift (1667 - 1745): Escritor irlandés.
  • Laurence Sterne (1713 - 1768): Escritor y humorista británicu.
  • Leandro Fernández de Moratín (1760 - 1828): Dramaturgu y poeta español.
  • Ludvig Holberg (1684 - 1754): Escritor, historiador y dramaturgu danés.
  • Jean-Jacques Rousseau (1712 - 1778): Escritor, filósofu y músicu francés.
  • Marqués de Sade (1740 - 1814): Escritor francés.
  • Mary Wollstonecraft (1759 - 1797): Escritora y filósofa británica.
  • Oliver Goldsmith (1730? - 1774): Escritor y médicu irlandés.
  • Pierre Choderlos de Laclos (1741 - 1803): Escritor y militar francés.
  • Pietro Metastasio (1698 - 1782): Escritor, dramaturgu y poeta italianu.
  • Robert Burns (1759 - 1796): Poeta escocés.
  • Robert Southey (1774 - 1843): Poeta británicu.
  • Samuel Johnson (1709 - 1784): Poeta, ensayista y biógrafu británicu.
  • Samuel Richardson (1689 - 1761): Escritor británicu.
  • Thomas Gray (1716 - 1771): Escritor y poeta británicu.
  • Tobias Smollett (1721 - 1771): Escritor, médicu, traductor y periodista escocés.
  • Ueda Akinari (1734 - 1809): Escritor, profesor y poeta xaponés.
  • Voltaire (1694 - 1778): Escritor, historiador y filósofu francés.
  • Walter Scott (1771 - 1832): Escritor británicu.

Medicina

  • Jean Paul Marat, médicu y políticu francés
  • John Pringle, médicu inglés
  • Louis de Jaucourt, médicu y enciclopedista francés actor
  • Herman Boerhaave, médicu holandés
  • Louis Jean Marie Daubenton, médicu francés
  • Félix Vicq d'Azyr, médicu francés
  • Percivall Pott, médicu inglés
  • John Hunter, médicu y anatomista escocés
  • Luigi Galvani, médicu y físicu italianu
  • Erasmus Darwin, médicu y naturalista inglés
  • Edward Jenner, médicu inglés, padre de la vacuna

Referencies

Enllaces esternos

Tags:

Sieglu Xviii Acontecimientos relevantesSieglu Xviii Persones relevantesSieglu Xviii ReferenciesSieglu Xviii Enllaces esternosSieglu Xviii1 de xineru1701180031 d'avientuEra comúnEra cristianaIlustración

🔥 Trending searches on Wiki Asturianu:

Nessa DevilJean-Claude Van DammeJosé Antonio PáezArquiteuturaEtniaCalzada del CotoWalmartHugo ChávezLolita TorresWikipediaRafael NadalEspañaAsturlleonésBarbanegraBDSMMatt DamonTrentoCanguruAlces alcesGlípticaCatalina II de RusiaKajal AggarwalHorecaLlinguaxe de programación CLlista de presidentes d'AndalucíaLuis FonsiNina MercedezDaniela SpallaCleopatra VIIToyota TercelNatalia JerezAlemañaDalia InésBandera de ColombiaHistoria d'El LíbanuCalendariu gregorianuXordaniaPaul WalkerISO 4217Pastor alemánXunión SoviéticaMarina GlezerSexualidá humanaMasturbaciónUcraínaMia KhalifaDaisy MariePresidente de VenezuelaChequiaEstaos Xuníos d'AméricaPaco RabanneAlbert PlaXXXTentacionMazapánWikiJoaquín CrespoMyanmarCadillacHungríaStanley TucciElton JohnNational Archives and Records AdministrationTóraxParis Saint-Germain Football ClubClítorisGloria TreviEscandinaviaContinenteMotoGPProductoriuCristóbal MendozaCórcega🡆 More