Esti artículu o seición necesita referencies qu'apaezan nuna publicación acreitada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables. |
La astenia (del griegu α [a] —alfa privativu—: "escarecer", y σθένος [sthénos]: "fuercia", "poder") ye un síntoma presente en dellos trestornos, carauterizáu por una sensación xeneralizada de cansanciu, fatiga, debilidá física y psíquica; con principal incidencia ente les persones de 20 a 50 años, y mayor preponderancia nes muyeres que nos homes.
Astenia (nome de síntoma) | ||
---|---|---|
Clasificación y recursos esternos | ||
CIE-10 | R53 | |
CIE-9 | 780.7 | |
CIAP-2 | A04 | |
MeSH | D001247 | |
Avisu médicu | ||
[editar datos en Wikidata] |
La «astenia enllargada» puede derivar al diagnósticu del síndrome de fatiga crónica.
Polo xeneral apaez a l'amanecida, esto ye, predomina pela mañana y resulta variable al trescurrir el tiempu. Nun ameyora o inclusive s'agrava col reposu y suel tar acomuñáu a un trestornu del suañu. Cuando ye por causes reactives ye porque apaez dempués d'un escesu d'actividá física o mental. Cuando ye por causes psiquiátriques ye por asociación al síndrome depresivu.
Carauterizar por ser máxima pela tarde, n'hores del atapecer, ye fixa y ensin variaciones o fluctuaciones. Agravar cola actividá y meyora dempués del suañu. La presunta causa ye orgánica por:
La astenia carauterizar por fatiga como sensación de falta d'enerxía y motivación, d'escosamientu o cansanciu. La astenia puede afectar les funciones intelectuales: perda de la memoria, menor atención, concentración y vixilancia. Con frecuencia se evidencian otros trestornos psicolóxicos incluyendo una perceición alteriada del mundu esternu, trestornos de la personalidá y ansiedá.
La astenia tamién afecta les funciones sexuales produciendo una amenorgamientu del deséu sexual y una disfunción eréctil. Los trestornos físicos más comunes son la perda del mambís, fatiga muscular y trestornos del suañu.
La astenia nun ye sinónimu de somnolencia. Somnolencia y apatía (entendida como indiferencia) pueden ser síntomes de la fatiga normal tres l'esfuerciu físicu o la falta de suañu. Si nun se sollivia dormiendo bien, y con poco estrés, ten de ser valorada médicamente.
Otres causes frecuentes de astenia son les causes cardiacu y oncolóxicu pola so gravedá, la ingesta de drogues y alcohol, la depresión y l'embaranzu n'adolescentes, el síndrome de apnea obstructiva del suañu y el maltratu tanto a nivel escolar como familiar.
Ye necesariu estremar la astenia de l'aballa: los síntomes nun ameyoren col descansu. Tampoco se debe confundir cola fatiga crónica. Si los síntomes presentar mientres más de 6 meses, y nun se deben a un estáu de depresión ye posible tar ante'l síndrome de fatiga crónica.
Un casu particular de astenia ye l'astenia primaveral, trestornu d'orixe inciertu que se presenta cola llegada d'esta estación.
La astenia puede apaecer en múltiples infeiciones y enfermedaes, tanto orgániques como funcionales. Por casu:
This article uses material from the Wikipedia Asturianu article Astenia, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El conteníu ta disponible baxo los términos de la CC BY-SA 4.0 si nun s'indica otra cosa. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Asturianu (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.