Lavardens: Una comuna francesa

Lavardens: Geografia, Toponimia, Istòria Vilatge d'Occitània Lavardens: Geografia, Toponimia, Istòria

Lavardens,,, (Lavardens en francés) qu'ei ua comuna gascoa d'Occitània situada dens lo departament de Gers e la region d'Occitània, ancianament de Mieidia-Pirenèus.

Lavardens
Lavardens
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Lavardens: Geografia, Toponimia, Istòria
Vista deu vilatge de Lavardens.
Lavardens: Geografia, Toponimia, Istòria
Armas
Geografia fisica
Lavardens: Geografia, Toponimia, Istòria
geolocalizacion
Coordenadas 43° 45′ 42″ N, 0° 30′ 52″ E
Superfícia 30,55 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
245 m
193 m
126 m
Geografia politica
País Lavardens: Geografia, Toponimia, Istòria Gasconha
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània Lavardens: Geografia, Toponimia, Istòria
Departament
32
Gers Armas deu Departament de Gers
Arrondiment
321
Aush
Canton
3211
La Gasconha Aushesa (Jigun abans 2015)
Intercom
243200565
CA de Gran Aush Còr de Gasconha
Cònsol Claude Macary
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
377 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

388 ab.
Densitat 13,16 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 32360
Còde INSEE 32204

Geografia

Lavardens: Geografia, Toponimia, Istòria 
Comunas a l'entorn.

Toponimia

Segon Dauzat, Lavardens que vengueré deu nom gallic d'òme Lavaratus o la varianta *Lavaritus (considerat com inatestat) dambe'u sufixe visigotic -ing, o deu nom germanic d'òme Laiward o Leoward, dambe'u medish sufixe (meilèu los segonds).Segon Negre, Lavardens que vengueré deu nom germanic d'òme Lepardus, dambe'u sufixe -ingos.Tot depén de la prononciacion, en [law-] o en [lab-] : Lepardus non pòt miar a [law-].

Istòria

Partida eissida de l'article francés

Atestada dempuèi las annadas 1140, la fortalessa medievala, capitala militar dels Comtes d'Armagnac, foguèt desmantelada l'an 1496 per Charles VIII al moment del sièti de Lavardens.

Lo castèl primitiu èra proprietat del senhor de l'Isla-Arbeishan e contunhèt de despendre dels comtes d'Armagnac duscas a la siá disgràcia l'an 1473.

L'actual castèl de Lavardens a atribuit per l'essencial de la siá reconstruction a la architecte Pierre Levesville #que #realizar los trabalhs pel maréchal de Roquelaure, a partir de 1608. Antoine De Roquelaure bastit aquel castèl per protegir los sieus amors amb la siá jove esposa Suzanne de Bassabat. Totun, morís sens aver-i acabat lo sieu prètzfach. Lo castèl échoit alavetz, per via d'eiretatge, a la familha de Rohan. Crompat de contunh, en 1752, pel Marques de Mirabeau, de contunh per la familha de Pins — proprietari de 1766 a 1852, lo castèl patís pas que qualques modificacions.

Al sègle xix lo castèl a vendut en copropriété. Fauta de mantenença, la toiture se effondre en 1923.

Uèi l'associacion de salvaguarda del castèl de Lavardens, proprietari d'aquel, lo restaura dempuèi 1970 e gerís lo accueil aital coma las desparièras animacions e exposicions.

Tèxte originau de l'article francés

L'actuel château de Lavardens est attribué pour l'essentiel de sa reconstruction à l'architecte Pierre Levesville qui réalisa les travaux pour le maréchal de Roquelaure, à partir de 1608. Antoine de Roquelaure construit ce château pour abriter ses amours avec sa jeune épouse Suzanne de Bassabat. Toutefois, il meurt sans avoir terminé sa tâche. Le château échoit alors, par voie d'héritage, à la famille de Rohan. Acheté ensuite, en 1752, par le Marquis de Mirabeau, puis par la famille de Pins — propriétaire de 1766 à 1852, le château ne subit que quelques modifications.

Au sègle xix le château est vendu en copropriété. Faute d'entretien, la toiture s'effondre en 1923.

Aujourd'hui l'association de sauvegarde du château de Lavardens, propriétaire de celui-ci, le restaure depuis 1970 et gère l'accueil ainsi que les différentes animations et expositions.

Attestée dès les années 1140, la forteresse medievala, capitale militara des Comtes d'Armanhac, fut démantelée en 1496 par Charles VIII lors deu siège de Lavardens.

L'actuel castèth de Lavardens est attribué pour l'essentiel à la reconstruction à l'architecte Levesvila pour le maréchal de Ròcalaura, à partir de 1608. Antoine de Roquelaure construit ce castèth pour abriter ses amours avec sa jeune épouse Suzanne de Bassabat. Il meurt sens avoir terminé sa tâche. Il échoit, par voie d'héritage, aux Rohan. Acheté en 1752 par le Marquis de Mirabeau, puis par la famille de Pins en 1766, le castèth ne subit que quelques modifications.

Au XIXe siècle le castèth est vendu en copropriété, la toiture s'effondre.

Aujourd'hui l'association de sauvegarde deu castèth de Lavardens restaure l'édifice, gère l'accueil ainsi que les différentes animations et expositions.

Administracion

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 2026 Claude Macary    
2014 2020 Nicole Pascolini PS Foncionària
març de 2001 2014 Jean-Pierre Mothe    
març de 1977 2001 Robert Fourcade    
  1977      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia

Lavardens: Geografia, Toponimia, Istòria 
Entrada deu castèth de Lavardens
Lavardens: Geografia, Toponimia, Istòria 
Pavage mozarabe dens lo castèth
Lavardens: Geografia, Toponimia, Istòria

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 402, totala:
Lavardens: Geografia, Toponimia, Istòria 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 136 1 245 1 073 1 296 1 408 1 117 1 201 1 120

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 074 1 075 1 060 978 1 020 1 030 988 912 864

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
824 783 758 709 720 685 635 614 577

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
517 504 422 373 377 378 372 384 397
407
2009 2010
410
419
407
416
Lavardens: Geografia, Toponimia, Istòria
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Lavardens: Geografia, Toponimia, Istòria 
Evolucion de la populacion 1962-2008

  • En 2018 la populacion qu'èra de 377 abitants e la densitat qu'èra de 12,34 ab/km².

Lòcs e monuments

Castèth de Lavardens

Le village de Lavardens est dominé par l'imposante masse deu castèth. Percé de fenêtres à double croisée de pierre, il fut hardiment lancé vers l'ouest, où la façade est cantonnée de tourelles carrées établies sur des trompes d'angle, en surplomb au-dessus deu sentier. Un escalier taillé dens lo roc mène aux grandes salles voûtées, dont quelques-unes possèdent un pavement mozarabe de briques roses et de pierres aux motifs géométriques variés.

Personalitats ligadas dambe la comuna

  • Antoine de Roquelaure (1544-1622), maréchal de França.
  • Dominique Dugay. Médecin de profession, il fut un poète primé aux Jeux floraux de 1690 pour ses vers en gascon inspirés par les poètes anciens et notamment par Horace.

Véser tanben

Ligams extèrnes

Nòtas e referéncias

Tags:

Lavardens GeografiaLavardens ToponimiaLavardens IstòriaLavardens AdministracionLavardens DemografiaLavardens Lòcs e monumentsLavardens Personalitats ligadas dambe la comunaLavardens Véser tanbenLavardens Ligams extèrnesLavardens Nòtas e referénciasLavardens

🔥 Trending searches on Wiki Occitan:

Google ChromeOccitània (region administrativa)Bandièra rojaBancaNigèr (país)Adreça IPMarselhaAcariSavy (Aisne)Primièr cònsolRepublica dels CòmisCivilizacion cartaginesa5 de setembreLa MetamorfòsiCorsegaGuèrra de BiafraEnciclopèdia.googleSant PetersborgTibaud de BlaisonBoson de ProvençaValencian2012PontaisCarnTèrratremGatièrasWikipèdiaTaurino Araújo.bbcOccitansDòna CarcàsCatalanJohnny DeppTressangeDominique NicolasMoscòuTamborEtnocentrismeLo BastitPorprePuèg Sant BaudèliLengadocianPairac (lo Chasteu)Guèrra de CrimèaChrząszczyżewoszyceFriedrich EngelsOccitanGlèisa de Jesucrist des Sants des Darrèri DiesCellulòsaIowaNepalÒrdre (biologia)LisbonaArc (arquitectura)SaskatchewanEnergiaViena (Àustria)TelecomunicacionsBlògSafoMalàisiaLe CorbusierFisicaMaltaParaguaiAjudaPneumoniaCostalats de Montastruc (VDP)Bhagavad GitaHoratio NelsonPolitica🡆 More