Un credit es una mesa a disposicion d'argent jos forma de prèst, consentida per un creditor (prestaire) a un debitor (manlevaire, empruntaire).
Pel creditor, l'operacion fa naícer una creança sul manlevaire, en vertut de que poirà obténir lo remborsament del fons e pagament d'una remuneracion (interès) seguent un registre previst. Pel malevaire, que siá d'una entrepresa o d'un particular, lo credit consacra l'existéncia d'un deute e dobrís la mesa a disposicion d'una font financiària de caractèr temporari.
L'etimologia del tèrme credit (participi passat del latin : « credere », creire) remembra que l'operacion se bada sus la cresença pel creditor, que lo malevaire serà capable de pagar son deute al tèrme. Lo creditor es donc « aqueste que se fisa » d’un malevaire.
Lo drech del credit es fòrça desvelopat, jos l'efièch de la diversificacion de las professions bancàrias e de mòdes de distribucion del credit (a distança, per internet, per intermediari o iobsp), e jos aqueste de la proteccion dels consomators.
Lo credit es un contracte que lo creditor (d'una obligacion de pagament d'un prètz, eissit de que que siá autre contracte) consentís al repòrt de l'execucion de sa prestadion (pagament de son deute) pel debitor. Juridicament, l’obligacion de pagament es dotada d’un tèrme.
Se, tecnicament, lo credit deu pas èsser confondut amb lp prèst, juridicament, ambedos son equivalents. Lo prèst repausa segur sul mecanisme del credit (que l’obligacion de restorn es assortida d’un tèrme), mas tot credit es pas un prèst (que lo credit al sens estricte, es a dire lo mecanisme del credit, qu’es pas assimilable a un contracte de financiament, supausa pas lo provesiment d’una soma d’argent pel creditor).
Lo credit englòba totas las fòrmas de mesa a disposicion d'argent, que siá jos la forma de contractes de prèsts bancaris o de delai de pagament d'un provesidor a un client.
Las bancas, que son los provesidors màger de credit, cap als particulars coma a la entrepresas, destrian sovent los credits de cort tèrme (mens d'un an), de tèrme mejan (de 2 a 6 ans), e de long tèrme (al delà de 6 ans). Mas aquesta determinacion es pas normalizada e varia segon banca.
E se destria mai sovent:
Los estblimements de credit, categoria que fan partidas las bancas an l'obligacion d'obténer l'agrement près de l'ACPR, lor Autoritat administrativa d'agrement e de contraròtle.
Tanben, los Intermediaris en financiament participatiu, categoria juridica novèla, dempuèi lo 1èr d’octobre de 2014, amb condicions, realizar d’operacions de credit.
L'analisi de la solvabilitat del debitor es lo còr de l'autreg e de la venda de credit. D’automats comença a far èsser utilizat, amb d’algoritmes e de logicas informaticas per l’analisi.
Dempuèi lo 1èr octobre de 2014, pòdon, amb condicions, autrjar de credits, dins l’encastre de lor activitats de financiament participatiu o crowdfunding.
This article uses material from the Wikipedia Occitan article Credit, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). Lo contengut es disponible jos licéncia CC BY-SA 4.0 levat mencion contrària. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Occitan (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.