Simbol Nicenee-Costantinopolitan

El Simbol nicenee-costantinopolitan a l'è una formula de fed scompartida de la pupart di cristian che la revarda l'unicità de Dia, la natura del Gesù e, anca se no in manera esplicità, la costituzzion de la Trinità.

Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

La version originala l'è stada tirada foeura al concili de Nicea del 325, el prim de la cristianità, ma l'è stada slargada a quell de Costantinopel, con tema relativ soratut a la natura del Spirit Sant. Doperad anca in la liturgia, a l'è stad tirad foeura 'me reazzion ai sfide dotrinai de la Gesa in su la natura del Gesù e de la Trinità de l'arianesim.

Simbol Nicenee-Costantinopolitan
Icona orientala cont i pader del Concili de Nicea che però, in manera anacronistega, porten el cred de Costantinopel

Anca se in teoria cred de unità, l'è ciamad simbol per via de 'n antiga tradizzion de s'cepà in do una tessera e de doperà poeu el fat che andaven insema 'me proeuva de identità, l'è anca reson de partizzion in tra i cristian: el Filioque, sgiontad de la gesa ocidentala, l'ha menad al Gran Scisma che l'ha partid la Gesa ortodossa de quella catolega.

Per parlà de la cristianità che ghe sta adree ai principi de quell simbol chi, se dopera la forma "cristianità nicena", che ghe cred a la natura divina del Gesù, che l'è stada minga cread del Dia Pader e 'l fa part de una trinità, e a bon cunt l'è la stragrand magioranza de la cristianità: i ecezzion pussee importante vegnen soratut de grup restaverazzionista tant 'me i mormon (foeura che per la Comunità de Crist, che 'l respeta), i Testimoni de Geova, la Gesa Unitariana de Transilvania e i Pentecostai Unitarian.

Di alter cred cristian inn el Simbol di Apostoi e 'l cred atanasian.

El Cred

La version chinscì a l'è voltada del missal roman in lengua italiana, in negret inn marcade i sgionte de Costantinopel, in corsiv quelle ocidentai. Gh'è anca de tegnì a ment che el Cred originari l'era al plural, menter incoeu se dis al singolar. Se dopera el passad lontan coerentement con la version originaria.

    Credi in domà un Dia, pader onipotent, creador del cel e de la Terra, de tute i robe che se veden e se veden minga.
    Credi in domà un Signor, Gesù Crist, fioeul unigenit de Dia, nassud del Pader prima de tucc i secoi:
    Dia de Dia
    Lus de lus, Dia vera de Dia vera, generad, minga cread, de la midema sostanza del Pader, per mez de lu tusscoss a l'è stad cread
    Per num omen e per la nosta salvezza el vegnè sgiò del cel e per oeuvera del Spiritusant el s'è incarnad in del venter de la Vergina Maria e 'l s'è fad om
    El fè mitud in cros per num sota el Ponzi Pilat, el morè e 'l fè soterrad
    El terz dì l'è resuscitad, segond i Scriture
    l'è andad su in cel e 'l seta a la drita del Pader
    E ancamò el vegnarà, in la gloria, per giudegà i viv e i mort, e 'l so regn el finirà pu
    Credi in del Spiritusant, che l'è Signor e 'l dà la vita, e che 'l proced del Pader e del Fioeul, cont el Pader e 'l Fioeul l'è adorad e glorifegad e l'ha parlad per mez di profeta
    Credi la Gesa vuna, santa, catolega e apostolega
    Professi domà un batesim che 'l rimet i pecad
    Speti la resurrezzion di mort
    E la vita in del mond che 'l vegnarà. Amen

Bibliografia

  • Enzo Lodi, Il credo niceno-costantinopolitano, Genova, Marietti, 1995, ISBN 88-211-6951-0.

Alter proget

Tags:

ArianesimCristianesimGesùMonoteismSpirit SantTrinità (cristianesim)

🔥 Trending searches on Wiki Lumbaart:

Melania De Nichilo RizzoliMatrisWiki Commons701LetoniaNumer primmPontòiMercurio (pianeta)Carona (Svizzera)1991Stat Unid d'AmericaOrtograféa orientàl ünificàdaVescovPeer-to-peerForma de governLengua slovaccaAlgoritmMasturbazionVava77ToyotaÉla d'AlméRomaCuba06 04Elettrotreno FFS RABe 524KeyloggerLengua arabaAutostrada A50 (Italia)CristianesimZagabriaRed privada virtual2020DatabaseLinia S8 (S-Bahn de Monegh)LamùElena GrimaldiChamoisLeucocittLengua lombardaOmarellWikipediaDì del programatorMetromareLisbunaCiulandariL'AbbayeTemperaduraMonetarismAres GalaxyMonarchia costituzionalaFrancesch SoreeDidalStazion ferroviariaFeiezGinevraLengua piemuntesaStandard dorAlberto ZangrilloStòriaQuinto di TrevisoBelau rekid2006Circuit bistabilGesa de Gesù Cristo di Sant di Darer DìLiber scambiBangladeshItalia Sovrana e PopolarSaccolongo20031910Salvatore CinquegranaU🡆 More