Cristianesim

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.

El Cristianesim a l'è una religiun munuteista basada sü la vita e i insegnament de Gesü de Nazaret.

Cristianesim
Antunel da Messina: Tel chì l'Omm - Ecce Homo, 1474, Genua, Galeria Naziunala de Palazz Spinola

I cristian creden che Gesü a l'è el fiö de Diu e'l Messia 'me prufetizaa in de l'Antigh Testament. El cristianesim a l'è munuteista ma per la püssee part di fed cristiann Diu a l'è in trì personn: Diu Pader, Diu Fiö (Gesü) e'l Diu Spirit Sant. Questa dutrina a l'è ciamada la Santissima Trinità.

El cristianesim a l'è spartii in diferent cunfessiun o ges che gh'hann una bas cumüna ma diferent aspet de la dutrina o anca de l'urganizaziun.

I simbuj del Cristianesim a hinn un bel poo, ma quel principal e püssee significativ a l'è la Crus, che la rapresenta la mort de Gesü. Per quela resun chì, la Crüs la cumpar in d'un frach de bander e stem di paes de religiun cristiana.

El Cristianesim l'ha avüü un röl impurtant per la storia e la civilizaziun del "Mund Ucidental".

Una stima di cristian incö a l'è de pressapoch 2.100 miliun de gent.

Ges Cristiann

El cristianesim a l'è spartii in d'un bel poo de ges che nassüü in diferent mument de la storia e per diferent questiun de dutrina, suciaj e de cultüraj. I ges principaj a hinn fa sü in quij grüp chì:

  • Gesa Catoliga Rumana, la püssee numerusa, che l'aceta l'uturità del Papa. La gh'ha pressapoch cincent miliun de member batezaa, cunt dent anca fedej de tradiziun latina e de alter cumünità Catoligh Urientaj, per esempi la Gesa Catoliga Marunita, la Gesa Catoliga Melkita e la Gesa Catoliga Sira.
  • Cesa catoliga apustòliga brasigliana: una cesa cristiana, fundada in Brasil il del 1945 che l'è minga in cumüniòn cul Vatican.
  • Ges Prutestant, che hinn un frach de ges indipendent, nassüü in general cun la Refurma (secul quel de XVI) o poch dopu, che aceten minga l'uturità del Papa e meten al center del cült e de la dutrina dumà i test de la Bibia.
  • Cristianesim Urtudoss, che'l gh'ha dent la Gesa Urtudossa Greca e alter ges de rit uriental;
  • I ges urientaj di trì cuncili, che hinn nassüü dopu che avevev minga acetà i cunclüsiun del Cuncili de Calcedonia del 451. Tiren dent la gesa Copta, la Gesa Nestoriana e la Gesa Apustoliga Armena, e alter.
  • Restauraziunism, grüp 'me Discepul de Crist o i Ges Indipendent, nassüü principalment in di Stat Ünii in del secul quel de XIX. De quel grüp chì fan part anca alter grüp 'me i Adventista e i testimoni de Geova.
  • Murmunism, quij che van adree ai revelaziun del Joseph Smith che se tröen dent in del Liber de Mormon.
  • Antitrinitarism, o ges che refüden el dogma de la Santissima Trinità e la divinità de Gesü.

Dutrina

Anca se gh'hinn di diferenz intra i ges cristiann, la gh'è una dutrina de bas cumüna a tüt. Questa dutrina chì la stabiliss che'l Cristianesim a l'è el cumpiment del Giudaism, e che Gesü a l'è el Messia prufetizaa in di scritür de l'Antigh Testament.

La credenza centrala del Cristianesim a l'è che per mez de la fed in de la mort e resüreziun de Gesü, i omen poden vess salvaa de la mort, fisiga e spiritüala, per la redenziun di sò pecaa, che hinn la disubidienza e rebeliun cuntra de Diu. Per la grazia de Diu, per la fed e'l pentiment, i omen poden recunciliass cun Diu per mez del perdun e la santificaziun.

I aspet che hann furmaa i fundament dutrinaj del Cristianesim (anca se di grüp ja aceten minga tücc) a hinn:

  • Diu a l'è una Trinità, un vess etern che l'esist in trì personn: Pader, Fiö (el Verb incarnaa, Gesü Crist) e Spirit Sant.
  • Gesü a l'è a l'istess temp, cumpletament Diu e cumpletament üman.
  • Maria Vergin, la mader de Gesü, l'ha avüü Gesü per mez del Spirit Sant, e l'era vergin.
  • Gesü a l'è el Messia che speraven i Giüdej, l'ered al trono del Re David.
  • Gesü a l'è inucent de tücc i pecaa. Per mez de la mort e resüreziun de Gesü, i credent a hinn perdunaa di sò pecaa e vegnen recunciliaa cun Diu. Per mez de la fed, i credent riceven el Spirit Sant
  • Gesü al returnarà cunt el sò corp in sü la Tera per el giüdizi de l'Ümanità, e per purtà i fedej a la presenza de Diu.
  • La Bibia a l'è la Parola che l'ha ispirada Diu, ma che l'hann scrivüda i omen.

Vita cristiana e rit

El cristian al gh'ha de viv la sò vita de tücc dì in acordi a la mural cristiana e'l gh'ha de relaziunass cun Diu cun l'uraziun, che la pö vess un dialogh persunal o basaa sü furmul pre-stabilii e tradiziunaj 'me el Pader Noster. Fundamentaj a hinn i sacrament, che ja ufizia un sacerdot 'me intermediari cun Diu. I nom di sacrament cambien a segunda de la Gesa Cristiana; quij püssee acetaa a hinn el batesim e la cumüniun, ma per el Catolicesim a hinn püssee, a hinn set.

La furma de preghiera cumünitaria a l'è la messa. La messa la vegn ufiziada tücc i dì ma quela de precet a l'è quela de la dumeniga e di dì de festa per el tacuin litürgich, cuma la Pasqua e'l Nadal. La messa la cambia a segunda de la cunfessiun cristiana e, dent a una cunfessiun, la pö anca cambià fina a un cert punt (el tema di letür e'l schema general a l'è quel del messal litürgich).

Presenza

Cristianesim 
I religiun de stat in del mund

El cristianesim a l'è la religiun cun püssee fedej, pressapoch un 33% de la pupulaziun mundiala. El 17,5% se disen catoligh, un 5,6% urtudoss e un 3,6% anglican. In del temp i credent a hinn vegnüü giò de nümer in Europa e cressüü in America..

Quij stat chì hann deciaraa el Cristianesim religiun ufiziala: Argentina, Bulivia, Costa Rica, Danimarca, El Salvador, Finlandia, Grecia, Inghiltera, Islanda, Liechtenstein, Malta, Monach, Nurvegia e Cità del Vatican. El paes cun püssee cristian a hinn i Stat Ünii, e dopu al gh'è el Brasil.

Referenz

Vus curelaa

Tags:

Cristianesim Ges CristiannCristianesim DutrinaCristianesim Vita cristiana e ritCristianesim PresenzaCristianesim ReferenzCristianesim Vus curelaaCristianesimLombard Occidental

🔥 Trending searches on Wiki Lumbaart:

Frida KahloAzerbaigianSimbol nicenee-costantinopolitanHimno Nacional MexicanoSpoletoAlp (mont)Pandemia de COVID-19Cross-site scriptingCanadaLega NordHome computerRegn UnidOm selvadeghTemporal a cèllula unegaEtanolJava1182KirghizistanSumaliaFrancesca PresentiniBancaLengua slovenaGesa de la Madona de la Sanità (Milan)Napoleon BonapartAnton Pavlovič ČechovDetroit technoMarieme veuj mariemeIsraellÙPagina principala/SLE05 10ArgentinaNeutrofilBlues (treno)Amittit merito proprium qui alienum appetitOpen Source Intelligence26 10ThailandiaCamorra11 05Conflit Gazza-Israell del 2023Carlo Codega27 10Biscott (Scenza di urdinaduur)Putsch de AgostDonna lombardaLengua todescaScigheraLamùCendejas de la Torre09 12Lèngua albanézaLengua Lumbarda21 12MinerajBatàia de StalingradoNorman GobbiUnion di Republegh Socialista SovieteghAutostrada A1 (Italia)199924 03Brittney SkyeCarles Puigdemont i Casamajó2023AberturaStefano Lepri (youtuber)31 03FrànciaIndependent (politega)🡆 More