El modernism a l'è stad un moviment filosofegh e coltural de nivell internazzional di prim deseni del secol XX, che l'ha cambiad la leteradura, la poesia, la musega, l'architetura, la pitura, la scoltura, el cinema e i oltre art.
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
I modernista voleven s'cepà la continuità cont el passad, per podé lavorà in su di noeuv tema 'me l'urbanizazzion, la tecnologia, la guerra, la velocità e i comunicazzion de massa.
Questa noeuva vision coltural la gh'ha i so radis in di noeuve teorie filosofeghe e scentifeghe che eren dree a desvilupàss. Per esempi la psicoanalisi del Sigmund Freud, inscì coma anca i teorie del Williams James in sul "fluss de conscenza" de la ment de l'om e de l'Henri Bergson in su la relatività del temp, che adess el podeva vesser considerad anca 'me sogetiv e interna.
This article uses material from the Wikipedia Lumbaart article Modernism, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contegnud a l'è disponibil sota la licenza CC BY-SA 4.0, se l'è minga indicad diversament. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Lumbaart (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.