Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada. |
El Lüganes l'è un dialet del Lumbard parlaa in de la zona de Lügan, in del bass Cantun Tisin.
L'è cumpagn assee del Cumasch e, insema al Mendrisiot, el custitüiss el ram meridiunal del Tisines.
El dialet lüganes de cità a l'è, cume em giamò dit, bel vesin al Cumasch e dunca, a la luntana, al Milanes. Insema al dialet de Belinzona l'è vün di centri de la koiné ticinesa.
Föra de la cità, inveci, a gh'è anmò di trat cunservativ che, in certi cas, poden vess pütost particular.
Gh'era un om che l'aveva düü fiö.
El minur, avend poch giüdizzi, l'ha dimandee al peder la sò part de sustanza disend: “Peder, dem la purzion che me tuca!”. El bon peder, sentend son demenda el se strengg en di spal, 'me par nu fé olter frecass, e 'l da föra el fat sò a tücc düü.
De lì a poch temp 'sto fiö de poch cervel, avend vendüü ogni cossa, cun un bon marsüpi de danee l'è andee par el mund a godèssala e menend una vita de prodigh cun di mal compagnii dend fond a tüt cul spend e spand in ogni sort de vizzi.
Prest prest el s'è truvee in grenda miseria. L'è sücedüü che in del paes che lü l'eva, essendegh uan grenda crastia, tücc murivan de fam; imaginev in che bisogn se truveve alura 'stu mezz disparee, che l'aveva già cunsümee tüt.
Ve disi che par no murì de la fam l'ha duvüü cerché un padron, che u l'ha mandee sübit föra a pass i ciun in una sò massaria, duve per la grend fam l'avrav mingiaa vuluntera i gend che mingiavan quei purscii, ma nenca de quist u 'n pudeva avè par scudàss la fam.
U gh'ha vedüü alura a müdé vita e, pentii, al diseva en del sò cör: “Quanci in cà de mè peder i mingian e bevan e ne ghe manca el pen, e chì mì crepi de fam?
Ah, ne vöi fé piü olter 'sta vita. Tornerò de mè peder e ghe dirò: Peder mì, hoo comiss un grend pechee cuntra Diu e cuntra vü;
nu sunt piü degn d'ess ciamee par voss fiö; tegnìm in cà cum vün di voster famej e mì n'ho assee”
Cusì disend, el se met in viagg de la cà, quand el peder, vedendel a vegnì, benché scolz, senza capel e strascichee cum un leder, u l'ha sübit cunussüü par el sò fiö e, sentendasa cum öv tüt el cör de la cunsulzion, el cur in pressa a basàla e brasciàl sü cui lagrim ai öcc del grend cuntent.
E fiö, enca lü piangenda a tenta buntee de sò peder: “Peder” el ghe dis “cher Peder, mì cunfessi che ho pechee e cuntra Diu e cuntra de vü e nu puteva fà de pegg; nu meriti piü d'ess ciamee cul nom de de voster fiö”.
El bon peder süi dü pee el cumenda ai sò servitur d'andé a tö el piü bel di vestii, capel, scarp e culzet, e l'ha vestii tüt de növ, dandegh persina l'anel de met al dit;
e cumendend de tö sübit el senguen e un vedel de grassa vulend che se facess un grend past in segn d'alegria, disend: “'Stu mè fiö l'era mort e l'è risüscitee; l'era perdüü e adess el s'è truvee”. E i han cumenzee a mingià, bev e suné alegrament.
In 'stu mezz de temp l'olter sò fiö, venend a cà da la campagna e sentend 'sta legria, ne savend cosa foss sücedüü,
el ved en la cuntrada vün di servitor, e 'l ghe dis: “Cusa l'è 'sta cossa?”
e lü ghe rispond: “L'è turnee a cà el voster fradel e per mostré el sò cuntent voster peder l'ha cumandee de tö el senguen a un vedel de grassa, e de fé un grend past per la legria d'ess lü turnee san e salv”.
Sentend 'sta növa, tüt cuntürbee e pien de stizza 'sto olter fradel nu vuleva piü venì in cà per el grend dispett che n'aveva; unde 'l peder l'è andee lü stess föra en cuntreda a pregàl de vegnì en cà lü e ralegràss del ritorn de sò fradel.
Me custü, scrulend el coo e mugnend el dis a sò peder: “I hin sgià tanci an che mi ve servi, e mai hoo trasgredii nenca vün di voster cumand, e vü ne m'avii nenca dee un bucin de gud insema di mè amis.
E quest olter vost fiö, che l'ha semper fee 'l baloss, e l'ha prudighee tüta la sustenza cun quii de sasela, l'è apena rivee a cà che per lü avii sübet mazzee el piü grass e gross di videi”.
El bon peder alura rispond a sò fiö disendegh: “O fiö, ti see pür che tì ti stee semper chì in cà mia e tüt quel che 'l gh'è l'è tò;
me per 'sto olter tò fradel l'è giüst che se faga banchet e particuler alegria, perchè mì el credeva già mort e l'è turnee a vist, l'era smarii, e adess el s'è truvee”.
Die Landessprachen der Schweiz, 1819, pag. 416-418
Donca va cüntaroo ch'al temp dal prim re da Cipri, ul prim capii, dopu che Gofree Büglion l'aveva liberaa la Tera Santa, una dona pulida da Guascona l'era andaia in pelegrinagg al Sant Sepulcar, e turnand indree l'era capitada in mezz a di baloss ch'i n'ha fai da lee ca sa pò dì da pesg. 'Sta povra dona, pudend minga dàssan pas, l'ha pensaa d'andà a cüsài al re. Ma, quaididün avendagh dii che l'avaress bütaa via ul fiaa, ca 'l re l'era un pantalon ca 'l lassava burlà in tera i ingiüri senza fin ch'i fava a lü, figüras pö quij fai ai altar, l'è restada lì un poo sura pensee; ma pö, rabiada da minga pudèss vendicà da quij baloss, e vurendas pür tö una quai sudisfazion, l'ha risolt d'andà istess dal re, se non altar par dàgh una bona tafiada sü quel sò fà da mincion. La va donca dal re e, dopu avègh cüntaa sü caragnand la sua disgrazia, la ga dis: "Ca 'l creda però minga ca mì sia vegnüda par dumandàgh giüstizia, soo ca la gh'ha seca e mì vöi minga secàl; sont vegnüda doma par dumandàgh in grazia cuma 'l fa lü a purtà in santa pas tücc i tort ca 'l ricev da tanti part, ca mì par vün nu trövi più requi, e sa pudess ga 'l regalaress da cör".
Ul re, ca l'era sempar stai indurmentaa, a 'stu poch svegliarin al vert finalment i ögg e, cumenzand da quela balussada a tirà giò sech cul stafil da la giüstizia, l'ha seguitaa inscì senza remission fin ca l'è scampaa, cul più lassàn passà nanca una mezza.
Giovanni Papanti, Parlari italiani in Certaldo, 1875, pag 629-630.
Quii ch'ha mai - vedüü Lügan
podan minga - imaginàss
tüt la gent - cul cör in man
e gh'è di curs - per andà a spass
e Lügan - l'ha fai prugress
a s'è mai vist - cumpagn d'adess
l'è una vera - citadela
dal nost cantun - la püssee bela.
Gh'em da bun - che i nost agent
cunt ul bastun - e 'l pom d'argent
beret növ - e la montura
ma quant l'è not - i fann pagüra.
Tüt ul mund - l'è tüt istess
ma da tusann - ga n'è ch'a cress
sura cent - setanta hinn bunn
e tüt i alter - gh'hann sü i calzun
a la gran moda - vann adree
e quant l'è bel - vann giò sül Che,
ma lur sann ben - che i giuvinot
o prest o tardi - ga burlan sot.
La sua bela - capigliatüra
la fann tajà - sura misüra.
Se lur gh'avessan - düü barbis
sumejan om - propi decis.
Anca i om - vann a la moda
minga tant - in di vestii
gh'è i tusann - che tant ja lodan
s'a gh'hann lungh - i sò cavii
al cuntrari - 'sti tusann
i vann adree - a per ul coo
e se gh'hann lungh - un poo i cavii
i curan sübit - a tajài giò.
Cunt i dispens - ch'a riva chì
l'è 'na pazzia - tegnìi inscì.
I dispens - quand i è finii
sa pò ligài - ma ben pulii.
Al nümer quater - in pessina
a gh'è dumà - 'na scaletina.
Al prim pian - gh'hoo l'atelier
la gent par cred - hann da vedé.
Bonn fest a tücc - i mè client
e saroo tantu - ben cuntent
se sa regordan - un zichinin
una volta a l'ann - del Garganin.
24 dicember 1925.
(ciapaa de Dizionario dei dialetti della Svizzera Italiana, vol. II - Centro di dialettologia e di etnografia, Belinzona/Lügan, 1952-...)
This article uses material from the Wikipedia Lumbaart article Dialet lüganes, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contegnud a l'è disponibil sota la licenza CC BY-SA 4.0, se l'è minga indicad diversament. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Lumbaart (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.