Môrçôls: Comena suissa et arpetana du canton de Vôd

Môrçôls: Toponimia, Economia, Cultura locâla et patrimouèno Çlli-l-articllo ’l est ècrit en arpetan vôdouès / ORB lârge. L’armoueria du quenton de Vôd

Pâge d’éde sus l’homonimia Por los articllos homonimos, vêde Muetrôls.
Môrçôls
[mur.ˈço]

Môrçôls
Viuva de Môrçôls dês le lèc.
Blâson de Môrçôls
Blâson

Gentilyiço Môrceran, Môrcerannaen arpetan

Montreusien, Montreusienneen francês

Noms arpetans
Ôtros noms arpetans Muetrôls [mwə.ˈtry]en patouès lêsenoud
Motrôls

[mə.ˈtry]en patouès d’Oulon
[mo̞.ˈtry]en patouès ormuenenc
Môthrôls [my.ˈθry]en friborgês
En grafia vôdouèsa Mourçô, Mouetru, Metru, Motru
En grafia friborgêsa Muthru
Noms ètrangiérs
Nom latin (racena) Mŏnastērĭŏlum
Nom francês Montreux [mɔ̃.tʁø]
Administracion
Règion
culturâla
Drapél de l’Arpetania Arpetania
Payis Lo drapél de la Suisse Suisse
Quenton Vôd
District Reviéra-Payis-d’Amont
Sendeco Liviér Gfèlère (PS)
2021-2026
NPA 1815 Cllarens
1816 Charlyé
1817 Bren
1818 Môrçôls
1820 Môrçôls, Tèrretèt
1822 Charnê
1823 Gllon
1824 Côd
1832 Velâr, Chambié
1833 Avancs
N° OFS 5886
Dèmografia
Populacion 26 090 hab. (31 de dècembro 2020)
Densitât 782 hab./km2
Geografia
Coordonâs
Hôtior 390 m
Supèrficie 3 337 ha = 33,37 km2
De tota sôrta
Lengoues Francês (oficièla),
arpetan vôdouès
(les ôtros viâjos)
Localisacion
Geolocalisacion sus la mapa : quenton de Vôd
Vêde dessus la mapa administrativa du quenton de Vôd
Môrçôls: Toponimia, Economia, Cultura locâla et patrimouèno
Môrçôls
Geolocalisacion sus la mapa : Suisse
Vêde dessus la mapa administrativa de Suisse
Môrçôls: Toponimia, Economia, Cultura locâla et patrimouèno
Môrçôls
Geolocalisacion sus la mapa : Suisse
Vêde dessus la mapa topografica de Suisse
Môrçôls: Toponimia, Economia, Cultura locâla et patrimouèno
Môrçôls
Lims
Seto Vouèbe montreux.ch
Sôrses
Rèference populacion suissa
Rèference supèrficie suissa

Môrçôls, [mur.ˈço] (Montreux [mɔ̃.tʁø] en francês) ’l est na vela et pués na comena suissa et arpetanna du canton de Vôd, que sè trôve a riva du Lèman dedens le district de la Reviéra-Payis-d’Amont.

’L est la trêsiéma vela la plles popllâye du canton de Vôd aprés Losena et Invèrdon.

Les habitents de la vela sont apelâs les Môrcerans [le mur.çe.ˈrã] et les Môrcerannes [le mur.çe.ˈrã.ne],.

Toponimia

Le nom de la comena vint du latin MŎNASTĒRĬŎLUM (« petiôt monastèro ») que ’l est le diminutif de MŎNASTĒRĬUM (« èrmitâjo, covent »).

Sus un document de 1215 ’ls empllèyont « Mustrul », en 1250 « Mustruel », et pués en 1334 « Mustruz ».

Pendent le Moyen Âjo, lé at un changement per mètatèsa de la lètra « r » dens le nom en patouès de Bllonê que méne a la prononciacion d’ora. Le sufixo latin -ŏlus vint en arpetan -ôls coment dens les noms d’endrêt Palèsiôls et Posiôls.

Economia

A Môrçôls, lé at prod hôtèls famox.

A riva du Lèman sè trôve na stacion de la Compagnie gènèrâla de navegacion sus lo lèc Lèman.

Cultura locâla et patrimouèno

Endrêts et monuments

Hèraldica

Môrçôls: Toponimia, Economia, Cultura locâla et patrimouèno 
Le blâson de Môrçôls.

Vêre asse-ben

  • Môrçôls Djaz Fèstivâl
  • Transpôrts Môrçôls-Vevê-Reviéra
  • Chemin de fèr Môrçôls-Oberland bèrnês

Notes et rèferences

Notes

Noms d’endrêt

Vocabulèro

Rèferences

— Principâles

  1. Prononciacion en arpetan vôdouès de Bllonê retranscrita d’aprés la nôrma AFE.
  2. (fr) Louise Odin, Glossaire du patois de Blonay, Losena, G. Bridel, 1910, p. 664 [→ murḥó et murḥérã-ãna]. Liére en legne.
  3. (fr) Gllossèro des patouès de la Suisse romanda, Nôchâtél, 1924-2018, vol. IV, p. 505 [→ Mourḥó]. Liére en legne : CRAMPON, kranpon.
  4. (fr) Gllossèro des patouès de la Suisse romanda, Nôchâtél, 1924-2018, vol. VII, p. 253 [→ Mourḥó]. Liére en legne : FEMME, fèna.
  5. (fr) Gllossèro des patouès de la Suisse romanda, Nôchâtél, 1924-2018, vol. VIII, p. 938 [→ Mou̯ətrerin et Mou̯ətru]. Liére en legne : Grunyèrin.
  6. (fr) Gllossèro des patouès de la Suisse romanda », Nôchâtél, 1924-2018, vol. VI, p. 56 [→ ​Motru]. Liére en legne : ÉCHARPE, ètsarpa.
  7. (fr) Dictionnaire français-patois. Dikchenéro patê-franché, Fribôrg, Société cantonale des patoisans fribourgeois, 2013, pp. 250 et 783 [→ Muthru].
  8. (fr) Domenico Stich, Francoprovençal. Proposition d’une orthographe supra-dialectale standardisée [PDF], Tèsa de doctorat, Univèrsitât Paris-Sorbona, 2001, p. 489.
  9. (fr) Domenico Stich, Dictionnaire francoprovençal-français et français-francoprovençal, Tonon, Le Carré, 2003, pp. 170 pués 402.

— Toponimiques

  1. (de)(fr)(it) Andres Kristol, Lexikon der schweizerischen Gemeindenamen (LSG). Dictionnaire toponymique des communes suisses (DTS). Dizionario toponomastico dei comuni svizzeri (DTS), Frauenfeld, Huber, Losena, Payot, 2005, p. 613.

— Suplèmentères

Tags:

Môrçôls ToponimiaMôrçôls EconomiaMôrçôls Cultura locâla et patrimouènoMôrçôls Vêre asse-benMôrçôls Notes et rèferencesMôrçôls

🔥 Trending searches on Wiki Arpetan:

Havayen2022Italie1971Sent-PorSlovaco1981Ans 1810James CookEropa (satèlite)1905Star WarsArabia saouditaOrganisacion du trètâ de l’Atlantico de bise1998Jean Racine1866Montreyâl1810Canton de Geneva9 de novembroAmèrica latina1974NicaragoaMacèdouèna de BiseLvivÈspagneLengoues galo-romanesPentecoutismoDoubayiVènus (planèta)Vouiquipèdia19491908RigaGuinê èquatoriâlaLondroDevendroJohann Wolfgang von Goethe19521965GanaAustralopithecus bahrelghazali194519611983QuirguizistanPopulacion1924Aliér (dèpartament)BrasiliaTèrraAdrèce IP17 d’octobroHubeiSibèriaAns 19901923Ambutrix1878PolinèsiaMacèdonien22 de janviérÂrp192929 novembro18 septembroDhakaMontsarrat4 de septembroSeptembro🡆 More