Gâra De Liyon-Pârt-Diô

Gâra De Liyon-Pârt-Diô Cél articllo est ècrit en arpitan liyonês / ORB lârge. Lo blâson du Liyonês

La gâra de Liyon Pârt-Diô, que se trove diens lo quartiér de la Pârt-Diô, est na gâra fèrroviére arpitana de la comuna de Liyon, ch·èf-luè de la règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes.

Gâra De Liyon-Pârt-Diô
Entrâ de la gâra de Liyon-Pârt-Diô, depués lo quartiér Vileta

Gâra de la SNCF (Sociètât Nacionala des Chemins de Fèr francês), on y trove des trens enternacionâls, nacionâls et pués règ·ionâls, et el est lo pèrmiér nuod de correspondance d'Eropa et de France, et pués la pèrmiéra gâra d'Arpitania por lo nombro de voyagiors.

Situacion fèrroviére

La gâra de Liyon Pârt-Diô se trove u pouent kilomètrico (PK) 5,010 de la ligne depués Liyon-Pèrrâche jusqu’a Geneva (frontiére),,, entre-mié les gâres uvèrtes de Liyon-Pèrrâche et de Crèpiôx-la-Papa, et u PK 507,505 de la ligne depués Colonges-Fontanes jusqu'a Liyon-Guilyotiére, a 177 métros de hiôtor.

Prèsentacion

Construite u luè de na gâra de marchandies de mémo nom, la gâra de la Pârt-Diô rempllace la gâra des Brotiôx (a 700 métros més a la bise sur les mémes lignes), fermâ en 1983.

Conçue por los arch·itèctes Eugène Gachon et pués Jean-Louis Girodet, el a étâ uvèrta lo avouéc na opèracion d'amènagement urben, qu'at vu la crèacion d'un noviô centro-vila de Liyon. O y at a proximitât yon des més grands centros comerciâls d'Arpitania, lo centro comerciâl de la Pârt-Diô, que se trove sur lo bolevârd Viviér-Merla, un emportant centro administratif et pués un centro d'afâres dominâs por lo "crèyon" (Tor Pârt-Diô). Los TCL en ont fêt un des pèrmiérs pouents de correspondance de Liyon : 17 lignes traversont ou ont lor terminus a la gâra Pârt-Diô Viviér-Merla ou bien a Pârt-Diô Vileta.

O y at cinq ôtres gâres a Liyon : Liyon-Pèrrâche, Liyon-Vése, Liyon-Sant-Pôl, Liyon-Jian-Macé et pués Liyon-Gôrge-de-Lop. Na sixiéma gâra, Gâra de Liyon-Crouèx-Rossa, est fermâ depués 1953 ux voyâgiors. O y at avouéc d'ôtres gares situâs ux alentorns de Liyon a Olens, Venécié et Liyon-Sant-Ègzupèri TGV.

Histouère

  • Lo , uvèrtura de la gâra de marchandises por la Compagnie des chemins de fêr depués Paris jusqu'a Liyon et a la Mèditerranêe
  • Lo , uvèrtura d'un raccordament dês la baragne du Chemin de fêr du Levant de Liyon
  • Lo , dèrriér jorn de fonccionament de l'anciéna gâra de Liyon-Brotiôx
  • Lo , uvèrtura de la novéla gâra de Liyon-Pârt-Diô
  • Lo , inôguracion oficièla de la gâra de Liyon-Pârt-Diô por lo prèsident de la SNCF André Chadeau
  • Lo , inôguracion de l'èlèctrificacion en 25 kV 50 Hz de la ligne Liyon - Grenoblo
  • En 1983, des turbotrens RTG vegnont renforciér los turbotrens ETG sur la ligne de Grenoblo
  • En 1993, dèrriére circulacion des turbotrens ETG et pués RTG entre-mié Liyon et pués Grenoblo
  • Lo , uvèrtura de la seccion de Sent-Quentin-Falaviér a Sant-Marcêl-lès-Valence de la LGV Sud-Rôno-Ârpes, que relie Liyon jusqu'a Valence
  • Lo , dèrriére circulacion d'un turbotren RTG dês Liyon Pèrrâche a Estrâsbôrg via Pârt-Diô, Bôrg et Besençon
  • En 2001, uvèrtura d'un noviô quê que balye 2 novéles vies en gâra
  • Lo , la locomotiva diesel CC 72059 tracte lo tren 4490/1 "Le Ventadour" (Lo Ventadôr) Bordôx - Grenoblo via Cllârmont-Fèrrand
  • Lo , enstôracion de l'horéro cadenciê sur tote l'ètêla de Liyon por la règ·ion Rôno-Ârpes. Crèacion de trens directs Dijon - Liyon - Grenoblo et Ambèriô - Liyon - Sant-Etiève - Fromegniô por diamètralisacion de trens, por rèduire l'ocupacion des quês en gâra de la Pârt-Diô. Mise en serviço d'ôtorâlys X-TER de la sèria X 72500 sur Liyon - Bordôx via Montluçon, Guèrêt et Limojo
  • Lo , renforcement des dessertes vers Avignon et Bôrg
  • Lo , inôguracion de la gâra Jian-Macé, en correspondance avouéc lo mètrô B et pués lo tramevê T2, por reportar du trafic depués les gâres de Pârt-Diô et Pèrrâche
  • Lo , fermetura du posto d'agouelyâjo mècanico de la Pârt-Diô a 19 hores
  • Lo a 15 hores, lo trafic pôt reprendre dèrriére de na entèrupcion de 20 hores consècutives por lo noviô sistémo de comanda des aparêlys de vie, comandâ depués la Comanda Centrâlisâ de la Baragne (CCB) situâ diens lo 7e arrondissament de Liyon
  • Fin 2011, crèacion de la vie K, que pèrmet la travèrsâ de la gâra por des trens vers Sant-Etiève, que povont étre prolongiês jusqu'u Pué

Dèssèrta

Gâra De Liyon-Pârt-Diô 
Ancian tabllô des dèpârts des trens

La gâra de Liyon Part-Diô est yena des pèrmiéres gâres de correspondances de la SNCF u niviô entèrnacionâl, nacionâl et pués règ·ionâl. El est dèsservia por de nombrôx TGV, des trens Intercités et pués des TER Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. Les três relacions règ·ionâles qu'ont le més de trafic sont Liyon - Grenoblo, Liyon - Valence et pués Liyon - Sant-Etiève.

Depués la crèacion de la ligne LGV Rin-Rôno lo , des TGV reliont directament Liyon a l'Alemagne, via Estrâbôrg, por Baden-Baden, Karlsruhe, Mannheim et pués Francfôrt-sus-lo-Men. Depués lo , des AVE (TGV avouéc l'Èspagne) reliont directament Liyon a Barcelona. Et depués lo , TGV assure na ligne quotidiana entre Liyon et Milan via Turin. El est concurrenciê a partir du por na liêson Frecciarossa de Trenitalia France.

Depués lo , el est desservie por los trens Ouigo a bâs prix.

La gâra étiêt desservia por la ligne règulliére Eurostar Londro - Liyon - Avignon - Marselye depués lo , mas a aviu étiêt arrêtâ en 2020.

Dèssèrtes entèrnacionâles

Gâra De Liyon-Pârt-Diô 
Schèmâ de la baragne des trens en coopèracion entre Renfe et SNCF, en jouin 2014.

Dèssèrtes nacionâles

Avouéc TGV :

  • Mâcon-Loché TGV, Lo Crosot TGV, Paris Gâra de Liyon
  • Marna-la-Valâ - Chessi, Aèrogâra Charlo de Gâlya 2 TGV, TGV Hiôta-Picardia, Arras, Douê, Lila-Eropa, Lila-Flandres
  • Valence TGV, Avignon TGV, Èx-en-Provence TGV, Marselye Sant-Charlo, Tolon, Los Arcs-Draguignan, Sant-Rafaèl-Valescura, Canes, Antibes, Nice-Vela
  • Valence TGV, Nimes, Montpelyér-Sant-Roch, Besièrs, Narbona, Perpignan
  • Valence TGV, Nimes, Montpelyér-Sant-Roch, Séta, Besièrs, Narbona, Carcassona,Tolosa-Matabiô
  • Mâcon-Vela, Châlon-sur-Sona, Dijon-Vela, Besençon Franche-Comtât TGV, Bélfôrt-Montbèliârd TGV, Mulosa, Colmar, Èstrasbôrg, Nancéi-Vela, Mess
  • Lo Mans, Laval, Rènes
  • Massi TGV, Angers Sant-Lôd, Nantes
  • Massi-Palêsiô, Versalyes-Chantiérs, Mantes-la-Jôlia, Rouan Riva Drêta, Lo Havro

Avouéc TER :

  • Velafranche, Mâcon-Vela, Châlon-sur-Sona, Belna, Dijon-Vela, Les Lômes - Alèsia, Tonêrro, Laroche-Migenes, Sens, Paris-Bercy
  • Vièna, Sant-Cllâr - Les Roches, Lo Pèâjo-de-Rosselyon, Sant-Rambèrt-d'Albon, Sant-Valyiér, Tin-l'Hermitâjo - Tornon, Valence-Vela, Montèlimar, Piérralata, Boléna-La Crouésiéra, Ôrange, Avignon-Centro, Ârlo, Miramas, Vitroles-Aèrogâra-Marselye-Provence, Marselye Sant-Charlo
  • Rouana, Sant-Germen-des-Fôsses, Vichiér, Riom - Châtélguion, Cllârmont-Ferrand

Dèssèrtes règ·ionâles

  • Givôrs-Vela, Vèrs-de-Giér, Sant-Chamond, Sant-Etiève Châtélcrox, Fromegniô
  • La Verpelyère, Brégon, La Tor-du-Pin, Vouèron, Grenoblo
  • Bôrg, Brion - Montrèal-la-Clusa, Oyenâs
  • Bôrg, Lons, Besençon-Viota, Montbèliârd, Bélfôrt
  • Ambèriô, Culo, Bèlagouârda, Geneva-Cornavin
  • Ambèriô, Culo, Èx-Le-Revârd, Chambèri, Sant-Piérro-d'Arbigni, Arbèrtvela, Môtiérs-Salin-Brides-los-Bens, Lo Bôrg
  • Ambèriô, Culo, Bèlagouârda, Anemâsse, La Roche, Bonavela, Clluses, Salanches - Comblox - Megéva, Sant-Gèrvês-le-Fayèt
  • Ambèriô, Culo, Èx-Le-Revârd, Chambèri, Sant-Jian-de-Môrièna, Modâna
  • Lozana, Tarare, Rouana
  • Sant-German-u-Mont-d'Or, Velafranche, Mâcon, Tornus, Châlon-sur-Sona, Chagni, Belna, Dijon-Vela
  • La Mura, Chôfalyes, La Clayeta - Beldemont, Parê-lo-Monial, Molins, Nevers, Bôrges, Tours

Dèssèrtes urbènes

A la stacion Gâra Pârt-Diô - Viviér Merlo des TCL, la gâra est en correspondance avouéc lo mètro B, lo tramevé T1 et les lignes de trolêbus C1 et C2.

A la stacion Gâra Pârt-Diô - Vileta des TCL, la gâra est en correspondance avouéc les tramevés T3 et T4 et lo Rônexpress.

Trafic

Gâra De Liyon-Pârt-Diô 
Los quês de la gara.
Gâra De Liyon-Pârt-Diô 
Lo hall de la gâra, u pllan-pied, desot des quês.

Son trafic est bien en-delé des prèvisions iniciales, de 35 000 persones en 1983 a 80 000 persones por 500 trens en 2001, la gâra a étâ restructurâ depués 1995 jusqu'a 2001. Des quês ont étâ rapondus et sa dèssèrta rèorganisâ. Ux abôrds, lo centro d'aféres se dèvelope diens l'axo bise-mié-jorn, en partia sur los ancians dèrriérs des vies de la gâra des Brotiôx et pués de la gâra de l'Est remplacâ : céta zona est en rèamènagament permanent depués les anâs sèptantes et fêt lo lim entre Liyon et pués Vilorbana. La gâra est atant na rua piètona entre-quârtiers qu'un centro de transit.

Construite avouéc na arch·ictèctura originâla por les gâres francêses, la gâra a doux niviôx : na hala u pllan-pied por lo bâtiment voyagiors avouéc los pouents de venta, et pués los quês u niviô supèrior, accessibllos avouéc des escalators.

En 2019, la SNCF estime la frèquentacion a 32 607 220 voyagiors, por 32 555 240 en 2018 et 34 874 317 en 2017.

Projèts

Més que de yon projêt ont étâ ètudiâs por gestionar la saturacion de la gâra. Los três prencipâls sont :

L'ancian prèsident de la Mètropola de Liyon, Gérard Collomb, favorâblo a la construccion d'un noviô tunél étiêt oposâ a la rèutilisacion des tèrrens prôchos du bèluârd Stalingrad. Ces projèts sont prod chiers et compliquâs a rèalisar vu lo desot-sol qu'empose de perciér un tunél et na gâra a 25 métros desot de la surface.

Rèamènagement du quartiér de la Pârt-Diô

Finalament, lo quartiér et sa gâra seront rèamènagiês devant 2030 sens gâra sotèrrena. Lo projèt comprend principâlament la construccion de noviôx accés a la gâra depués la rua Pompidou u mié-jorn.

Rèamènagement des vies

Lo projèt prèvêt :

  • raponse de doux novéles vies entre-mié Sant-Cllâr et Guilyotiére sur environ 10 kilométros
  • extension de la gâra Pârt-Diô
  • mise a 4 vies de la ligne de Grenoblo depués Sant-Fons jusqu'a la LGV Rôno-Ârpes a Grenê

Diens la cultura

O-v est a la gâra de Liyon Pârt-Diô que se trove l'accion du film Tout va bien, on s'en va de Claude Mouriéras, sorti en 2000. A la fin du film, a la 89e minuta, sur un quê de la gâra, Natacha Régnier quite Sandrine Kiberlain et pués Miou-Miou por alar a Toulousa. Lo gènèrico est pendant lo dèpârt d'un TGV Duplex.

Dèpôts liyonês

O y at pllusiors dèpôts et ateliérs de matèrièl rolant a Liyon, principalament lo rècent Technicentro TGV de Crouéx-Barrêt que se trove diens lo quartiér de Gerland, et los dèpôts de Scarona, La Mouche, Venécié et pués Liyon-Vése

Notes et rèferences

Rèferences

Vocabulèro

Vêre étot

Articllos liyês

Gâra De Liyon-Pârt-Diô 

Wiki Commons propôse de documents multimèdiâ libros sus la gâra de Liyon-Pârt-Diô.

Tags:

Gâra De Liyon-Pârt-Diô Situacion fèrroviéreGâra De Liyon-Pârt-Diô PrèsentacionGâra De Liyon-Pârt-Diô HistouèreGâra De Liyon-Pârt-Diô DèssèrtaGâra De Liyon-Pârt-Diô TraficGâra De Liyon-Pârt-Diô ProjètsGâra De Liyon-Pârt-Diô Diens la culturaGâra De Liyon-Pârt-Diô Dèpôts liyonêsGâra De Liyon-Pârt-Diô Notes et rèferencesGâra De Liyon-Pârt-Diô Vêre étotGâra De Liyon-Pârt-Diô

🔥 Trending searches on Wiki Arpetan:

JuèsOcèanieJ·aponSciences de l’homo et sociâlesVouiquiSciences de la TèrraMonopolyArpetansVeles du KazacstanTayilandaFrancêsArabo1941Al PacinoVela mondiâlaChârlomagnoNorvègeIraqLondroVladimir Lenine200424 d’avrilLèc de TsuriqueArpetanPluton (planèta nambot)Albert EinsteinÈconomiaAnatoliaSeto VouèbeJ·ordanieChillaHolanda-MiéjornâlaBârca du LèmanSâlvengGeografiaFevriérXIXiémo sièclloMèrcuro (planèta)Le BôrgSlovaquiaOmanArpetaniaOklahomaTècnologiaSent-UsonAstronomiaÈgipta25 de mêLila Tretikov2022Adrèce IP3 de jouinCordèla-le-Buerg10 de fevriérXVIIIémo sièclloEndeFacebook6 de fevriér2020CroatoIslandaTwitterPolinèsiaKim Il-sungMarroco30 de septembro21854Antiles nêrlandêsesCalendriér grègorienOcèan🡆 More