Cél articllo est ècrit en arpitan liyonês / ORB lârge. |
La gâra de Liyon Pârt-Diô, que se trove diens lo quartiér de la Pârt-Diô, est na gâra fèrroviére arpitana de la comuna de Liyon, ch·èf-luè de la règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes.
Gâra de la SNCF (Sociètât Nacionala des Chemins de Fèr francês), on y trove des trens enternacionâls, nacionâls et pués règ·ionâls, et el est lo pèrmiér nuod de correspondance d'Eropa et de France, et pués la pèrmiéra gâra d'Arpitania por lo nombro de voyagiors.
La gâra de Liyon Pârt-Diô se trove u pouent kilomètrico (PK) 5,010 de la ligne depués Liyon-Pèrrâche jusqu’a Geneva (frontiére),,, entre-mié les gâres uvèrtes de Liyon-Pèrrâche et de Crèpiôx-la-Papa, et u PK 507,505 de la ligne depués Colonges-Fontanes jusqu'a Liyon-Guilyotiére, a 177 métros de hiôtor.
Construite u luè de na gâra de marchandies de mémo nom, la gâra de la Pârt-Diô rempllace la gâra des Brotiôx (a 700 métros més a la bise sur les mémes lignes), fermâ en 1983.
Conçue por los arch·itèctes Eugène Gachon et pués Jean-Louis Girodet, el a étâ uvèrta lo avouéc na opèracion d'amènagement urben, qu'at vu la crèacion d'un noviô centro-vila de Liyon. O y at a proximitât yon des més grands centros comerciâls d'Arpitania, lo centro comerciâl de la Pârt-Diô, que se trove sur lo bolevârd Viviér-Merla, un emportant centro administratif et pués un centro d'afâres dominâs por lo "crèyon" (Tor Pârt-Diô). Los TCL en ont fêt un des pèrmiérs pouents de correspondance de Liyon : 17 lignes traversont ou ont lor terminus a la gâra Pârt-Diô Viviér-Merla ou bien a Pârt-Diô Vileta.
O y at cinq ôtres gâres a Liyon : Liyon-Pèrrâche, Liyon-Vése, Liyon-Sant-Pôl, Liyon-Jian-Macé et pués Liyon-Gôrge-de-Lop. Na sixiéma gâra, Gâra de Liyon-Crouèx-Rossa, est fermâ depués 1953 ux voyâgiors. O y at avouéc d'ôtres gares situâs ux alentorns de Liyon a Olens, Venécié et Liyon-Sant-Ègzupèri TGV.
La gâra de Liyon Part-Diô est yena des pèrmiéres gâres de correspondances de la SNCF u niviô entèrnacionâl, nacionâl et pués règ·ionâl. El est dèsservia por de nombrôx TGV, des trens Intercités et pués des TER Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. Les três relacions règ·ionâles qu'ont le més de trafic sont Liyon - Grenoblo, Liyon - Valence et pués Liyon - Sant-Etiève.
Depués la crèacion de la ligne LGV Rin-Rôno lo , des TGV reliont directament Liyon a l'Alemagne, via Estrâbôrg, por Baden-Baden, Karlsruhe, Mannheim et pués Francfôrt-sus-lo-Men. Depués lo , des AVE (TGV avouéc l'Èspagne) reliont directament Liyon a Barcelona. Et depués lo , TGV assure na ligne quotidiana entre Liyon et Milan via Turin. El est concurrenciê a partir du por na liêson Frecciarossa de Trenitalia France.
Depués lo , el est desservie por los trens Ouigo a bâs prix.
La gâra étiêt desservia por la ligne règulliére Eurostar Londro - Liyon - Avignon - Marselye depués lo , mas a aviu étiêt arrêtâ en 2020.
Avouéc TGV :
Avouéc TER :
A la stacion Gâra Pârt-Diô - Viviér Merlo des TCL, la gâra est en correspondance avouéc lo mètro B, lo tramevé T1 et les lignes de trolêbus C1 et C2.
A la stacion Gâra Pârt-Diô - Vileta des TCL, la gâra est en correspondance avouéc les tramevés T3 et T4 et lo Rônexpress.
Son trafic est bien en-delé des prèvisions iniciales, de 35 000 persones en 1983 a 80 000 persones por 500 trens en 2001, la gâra a étâ restructurâ depués 1995 jusqu'a 2001. Des quês ont étâ rapondus et sa dèssèrta rèorganisâ. Ux abôrds, lo centro d'aféres se dèvelope diens l'axo bise-mié-jorn, en partia sur los ancians dèrriérs des vies de la gâra des Brotiôx et pués de la gâra de l'Est remplacâ : céta zona est en rèamènagament permanent depués les anâs sèptantes et fêt lo lim entre Liyon et pués Vilorbana. La gâra est atant na rua piètona entre-quârtiers qu'un centro de transit.
Construite avouéc na arch·ictèctura originâla por les gâres francêses, la gâra a doux niviôx : na hala u pllan-pied por lo bâtiment voyagiors avouéc los pouents de venta, et pués los quês u niviô supèrior, accessibllos avouéc des escalators.
En 2019, la SNCF estime la frèquentacion a 32 607 220 voyagiors, por 32 555 240 en 2018 et 34 874 317 en 2017.
Més que de yon projêt ont étâ ètudiâs por gestionar la saturacion de la gâra. Los três prencipâls sont :
L'ancian prèsident de la Mètropola de Liyon, Gérard Collomb, favorâblo a la construccion d'un noviô tunél étiêt oposâ a la rèutilisacion des tèrrens prôchos du bèluârd Stalingrad. Ces projèts sont prod chiers et compliquâs a rèalisar vu lo desot-sol qu'empose de perciér un tunél et na gâra a 25 métros desot de la surface.
Finalament, lo quartiér et sa gâra seront rèamènagiês devant 2030 sens gâra sotèrrena. Lo projèt comprend principâlament la construccion de noviôx accés a la gâra depués la rua Pompidou u mié-jorn.
Lo projèt prèvêt :
O-v est a la gâra de Liyon Pârt-Diô que se trove l'accion du film Tout va bien, on s'en va de Claude Mouriéras, sorti en 2000. A la fin du film, a la 89e minuta, sur un quê de la gâra, Natacha Régnier quite Sandrine Kiberlain et pués Miou-Miou por alar a Toulousa. Lo gènèrico est pendant lo dèpârt d'un TGV Duplex.
O y at pllusiors dèpôts et ateliérs de matèrièl rolant a Liyon, principalament lo rècent Technicentro TGV de Crouéx-Barrêt que se trove diens lo quartiér de Gerland, et los dèpôts de Scarona, La Mouche, Venécié et pués Liyon-Vése
This article uses material from the Wikipedia Arpetan article Gâra de Liyon-Pârt-Diô, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). Lo contegnu est disponiblo desot licence CC BY-SA 4.0 betâ a pârt mencion contrèra. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Arpetan (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.