Islas Aleutianas

Las islas Aleutianas (un nombri dimanau del nombri propriu dela etnia que las abitaba, «aleuti») es un archipiélagu de islas volcánicas, una cincha de más de 300 pequeñas islas volcánicas que hazin un cumpriu arcu dunos 1900 km que ahorra dendi sudoesti de Alaska (Estaus Unius) ata la península de Kamchatka (Rússia).

Las islas están assitiás entri el mari de Bering, al norti, i el océanu Pacíficu septentrional, al sul.

Islas Aleutianas
Assitiamentu delas islas
Islas Aleutianas
Islas Adak con el paisaxi de tundra

El prencipal centru de puebración es Unalaska, ena isla del mesmu nombri.

Quase tó el archipiélagu hazi parti del estau d'Alaska, inque las más ocidentalis (islas del Comandanti) horman parti de Rússia. Las islas están assitiás al norti del Cintu de fuegu del Pacíficu i nellas ai 57 volcanis.

Las islas tienin alreol de 37.800 kilómetrus quadraus i unus 16.000 abitantis, siendu menos dela mitá esquimalis aborígenis (aleutas).

Geografía

Las islas Aleutianas, conocidas antis de 1867 como el archipiélagu Catherine, se componin delos siguientis cincu grupus de islas o sub-archipiélagus, administrás por EE. UU.:

  • Islas Fox, el archipiélagu más oriental i con las mayoris islas delas Aleutianas, con las islas, de oesti a este, de Umnak, Unalaska, Amaknak, Akutan, Akun, Unimak i Sanak.
  • Islas de los Quatru Volcanis, encruyi, de oeste a esti, las islas de Amukta, Chagulak, Yunaska, Herbert, Carlisle, Chuginadak, Uliaga i Isla Kagamil.
  • Islas Andreanof, con 3.924,7 km² i una puebración total nel añu 2000 de 412 personas. Está compuestu, de oesti a esti, polas islas Gareloi, Tanaga, Kanaga, Adak, Kagalaska, Great Sitkin, Atka, Amlia i Seguam.
  • Islas Rata, un conxuntu d'islas deshitáss con una superfici dunos 934,6 km². Las islas más emportantis son, de oeste a esti, Kiska, Little Kiska, Segula, Rat o Kryssei, Khvostof, Davidof, Little Sitkin, Amchitka i Semisopochnoi.
  • Islas Near, l'archipiélagu más pequeñu i ocidental, conas islas Attu i Agattu i el grupo delas islas Semichi (conas islas de Alaid, Hammerhead, Lotus, Nizki i Shemya).

Rússia, por su parte, exerci soberanía sobri la parti ocidental del archipiélagu, por mé delas islas del Comandanti.

Fisiográficamenti, son una seción dela província más grandi del Pacíficu de Fronteras, que a su vez es parti del mayol sistema montañosu del Pacíficu.

Estória

Las islas hueron administrás por Rússia dendi el su descubrimientu nel sigru XVIII ata la su venta xuntu con el restu d'Alaska a Estaus Unius en 1867.

Duranti la Segunda Guerra Mundial, Japón invadió las islas de Attu i Kiska en 1942, de onsi hue hopeau el añu seguiente.

Referencias

Tags:

AlaskaEstaus UniusMari de BeringOcéanu PacíficuRússia

🔥 Trending searches on Wiki Estremeñu:

Lisboa26 marçuBrasilExtinciónUnión SoviéticaLa ÍndiaSui generisGuerra Cevil EspañolaRepúbrica ChecaVietnamNovicionisEspaciu físicuPrassíteliLuenga árabiPyongyangLiteraturaLuenga judeoespañolaEngenieriaEsculturaPolíticaTalavera dela ReinaEstremeñuCastillu de MedellínAlaskaVienaCrus ColoráII Guerra MundialCapital (política)Alexia Putellas7 marçuPisaCarles Puigdemont13 marçuBaamasFrancia11 noviembriAntónio FeijóOrienti MeiuBrad PittEstremauraRomaMelitalGranáWolfgang Amadeus MozartPeñaparda1 abrilIraqAlfabetuMauriciuMidíaDaniel GordoDubaiContinenti4 agostuLengua castellanaLenguas romancis6 marçuCorea del SulRussell CroweClimiRoger Federer🡆 More