Tristan Tzara: Poeta i assagista francoromanès

És conegut principalment per ser fundador del moviment dadaista i per haver-ne escrit –primer a Zúric i més tard a París– els primers manifestos del moviment.

Tristan Tzara

Biografia
Naixement	(fr) Samuel Rosenstock 16 abril 1896 Moinești (Romania)
Mort	24 desembre 1963 (67 anys) 7è districte de París (França)
Sepultura	Cementiri de Montparnasse, 8
Activitat
Camp de treball	Poesia, forma dramàtica i dadaisme
Lloc de treball	França Bucarest Ginebra
Ocupació	col·leccionista d'art, artista de performance, compositor, crític literari, dibuixant, membre de la Resistència Francesa, fotògraf, assagista, traductor, poeta, dramaturg, escriptor, director de cinema, diplomàtic, activista
Activitat	1912  –
Partit	Partit Comunista Francès
Gènere	Poesia i pamflet
Moviment	Dadaisme i surrealisme
Influències	Jules Laforgue
Participà en
	Cabaret Voltaire
Obra
Obres destacables Handkerchief of Clouds (en)
Família
Cònjuge	Greta Knutson (1925–1942), divorci
Fills	Christophe Tzara
Signatura

Tzara va viure quasi tota la seva vida a França. Fou un dels autors més importants del moviment Dadà, que fundà junt amb gent com Hans Arp o Hugo Ball, un corrent revolucionari en literatura que anticipà les actituds del surrealisme.

El moviment dadaista s'originà a Zúric, durant la I Guerra Mundial; Tzara escriví els primers textos Dadà —La Première Aventure céleste de Monsieur Antipyrine ('La primera aventura celestial del senyor Antipirina', 1916) i Vingt-cinq poèmes ('Vint-i-cinc poemes', 1918), així com els manifestos del moviment: Sept manifestes Dada ('Set manifestos Dadà', 1924). A París organitzà, amb els seus companys de moviment, espectacles al carrer plens d'absurditat per tal d'épater le bourgeois ('escandalitzar la burgesia'), donant un poderós impuls a l'escena dadaista.

Cap a finals de 1929 va embarcar-se en el tot just inaugurat moviment surrealista d'André Breton, Louis Aragon i altres autors; dedicà grans esforços a intentar conciliar les doctrines filosòfiques nihilistes i sofisticades del moviment amb la seva pròpia filiació marxista. Participà activament en el desenvolupament dels mètodes d'escriptura automàtica, entre ells el collage i el cadàver exquisit. D'aquesta època data el seu llibre L'Homme approximatif ('L'home aproximat', 1931).

Al llarg de la II Guerra Mundial s'incorporà a la resistència francesa; després d'obtenir la ciutadania el 1947, s'afilià al Partit Comunista Francés. La seva militància s'estendria fins al 1956 quan, arran de la invasió d'Hongria per les tropes soviètiques per soterrar la revolta popular, s'apartà del partit. L'obra d'aquesta època és característicament complexa, tot i la seva major convencionalitat; en destaquen Parler seul ('Parlar a soles', 1950) i La face intérieure ('El rostre interior', 1953).

Va morir el desembre de 1963 a París, i fou soterrat al cementiri de Montparnasse.

• La primera aventura celestial del senyor Antipirina, 1916
• Vint-i-cinc poemes, 1918
• Primer manifest dadà, 1918
• L'antologia dadà. Obra col·lectiva, 1919
• Set manifestos dadà, 1924
• Sobre els nostres pardals, 1929
• L'home aproximat, 1931, publicat en català com a: L'home aproximatiu, traducció de Vicent Alonso, Gregal Llibres, València, 1986
• On beuen els llops, 1933
• Migdies guanyats, 1939
• El surrealisme i la postguerra. Conferències sobre el surrealisme
• A l'ínterin, 1946
• La fugida, 1947
• El fruit permés, 1947
• La rosa i el gos, 1958