Tractat De Svalbard

El Tractat respecte Spitsbergen, sovint citat com el Tractat de Svalbard, de 9 de febrer de 1920, reconeix la completa i absoluta sobirania de Noruega sobre l'arxipèlag àrtic de Spitsbergen (actualment anomenat Svalbard).

L'exercici de la sobirania, tanmateix, queda subjecta a certes estipulacions, i a la no aplicació de totes les lleis noruegues. El tractat només parcialment desmilitaritza Svalbard. Tots els signataris tenen els mateixos drets de participar en activitats comercials (principalment la mineria del carbó) a les illes, però fins ara només Noruega i Rússia han fet servir aquest dret.

Plantilla:Infotaula esdevenimentTractat de Svalbard
Imatge
 48° 51′ 24″ N, 2° 21′ 08″ E / 48.8567°N,2.3522°E / 48.8567; 2.3522
Tipustractat multilateral
tractat internacional Modifica el valor a Wikidata
Data9 febrer 1920 Modifica el valor a Wikidata
TemaSvalbard Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióParís Modifica el valor a Wikidata
EstatNoruega Modifica el valor a Wikidata
DipositariGovern de França Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
14 agost 1925-Entrada en vigor Modifica el valor a Wikidata

Originalment hi havia nou altes parts contractants, incloent-hi els Estats Units, Dinamarca, França, Itàlia, Japó, els Països Baixos, Noruega, Suècia, i el Regne Unit (incloent-hi els dominis britànics d'Irlanda, Canadà, Austràlia, Índia, Àfrica del Sud i Nova Zelanda). Alguns estats també el signaren dins dels cinc anys abans que el tractat entrés en vigor, incloent-hi la Unió Soviètica el 1924 i Alemanya i la Xina el 1925. Ara hi ha 40 signataris (entre ells Espanya). El tractat va ser enviat a registrar a la Lliga de les Nacions el 21 d'octubre de 1920.

El 14 d'agost de 1925 el tractat entrà en vigor. Noruega va assumir la sobirania de l'arxipèlag i immediatament va prendre mesures protectores del medi ambient.

Disputes

Hi havia una llarga disputa primer entre Noruega i la Unió Soviètica (i actualment Rússia) sobre els drets de pesca a la regió. El 1977, Noruega va establir una zona de pesca regulada de 200 milles al voltant de Svalbard (però sense tancar-hi l'accés), amb la qual Rússia no està d'acord. Finlàndia i el Canadà, en canvi, donen suport a la posició noruega, mentre altres signataris del tractat no han expressat una posició oficial. Les parts rellevants de l'acord són les següents:

Els vaixells i els nacionals de les altes parts contractants tenen els mateixos drets de pesca i caça en els territoris especificats en l'article 1 i en les seves aigües territorials. (de l'Article 2)

Hauran de ser admesos en les mateixes condicions d'igualtat en la mineria i activitats comercials i industrials i no s'hi pot establir un monopoli. (de l'article 3)

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Vegeu texts en català sobre Tractat de Svalbard a Viquitexts, la biblioteca lliure.

Tags:

Tractat De Svalbard DisputesTractat De Svalbard ReferènciesTractat De Svalbard BibliografiaTractat De Svalbard Enllaços externsTractat De SvalbardMineria del carbóNoruegaRússiaSpitsbergenSvalbardZona desmilitaritzada (frontera)Àrtic

🔥 Trending searches on Wiki Català:

Arc de Sant MartíViggo MortensenLa societat de la neuJesucristCalafellEufòria 3Mot creuatFestival de RaviniaSílvia Bel i BusquetIlla de JavaTransbordador espacial DiscoveryMataróTailàndiaJosep Pla i CasadevallJ. R. R. TolkienOvellaFernando Alonso DíazDaniel Olmo CarvajalDiana Morant RipollRevolució FrancesaRiu MarneInstagramLlista de personatges del Club Super3Vall-de-rouresTortosaCorylusGemma Ubasart i GonzálezPantà de Darnius-BoadellaToledoTexasEder SarabiaJoe BidenPresident de la Generalitat de CatalunyaGessamí Caramés i NúñezKaliningradTransistorToni AcostaEstocolmNRZMar CatalanaEmpúriesÒscar Andreu i FernándezSant JordiAntoni Comín i OliveresBrunyols de l'EmpordàPasqua de ResurreccióEstat CatalàValtònycPalíndromDiada de Sant JordiDolors Montserrat i MontserratPrehistòria de MesopotàmiaCalella de PalafrugellMaternitat d'ElnaRobert OppenheimerVocal tancada central arrodonidaGemma Brió i ZamoraMare de Déu del MontDavid Broncano AguileraAlbert Batalla i SiscartCarlos Fabra CarrerasPatrícia Plaja PérezUzbekistanJesús de NatzaretElxokasJair Domínguez i TorregrosaEnric VIII d'AnglaterraJoaquim Sorolla i BastidaConques Internes de CatalunyaVegueriaFerrocarrils de la Generalitat de CatalunyaTimothée ChalametÁlvaro de Luna (cantant)Persecució dels cristiansLaura Borràs i CastanyerBaixa MesopotàmiaColosseuRichard SerraEnric H. March🡆 More