Titanosaure

Per a altres significats, vegeu «Titanosaures».

Podien arribar a mesurar entre 9 i 12 m de longitud i a pesar 13 tones.

Titanosaure

Titanosaurus
Període
Cretaci superior
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Reptilia
Ordre	Saurischia
Gènere	Titanosaurus
Espècies
T. Indicus ?T. blanfordi

Quadrúpede de coll llarg i dents en forma de llapis, com el saltasaure tenia plaques òssies a la pell les quals van provocar una condició en la classificació en ser trobat a l'Índia al segle xix. Primer se'l va col·locar conjuntament amb els nodosaures per aquest sistema de defensa, llavors amb l'aparició d'altres sauròpodes a Sud-amèrica es va aconseguir la seva classificació correcta. Amb descobriments més recents d'altres gèneres relacionats, va ser quan els científics es varen adonar que les restes d'una armadura òssia trobada en les proximitats pertanyia també a aquest dinosaure. Aquest descobriment significa que, de la mateixa manera que el saltasaure, probablement tenia plaques distribuïdes per tot el seu dorsal. Utilitzava les urpes de les seves potes davanteres i la seva llarga cua per a defensar-se dels predadors.

S'han trobat ous fòssils d'aquests animals, de forma quasi esfèrica i alguns amb embrions al seu interior, el que ha permès un estudi detallat de les parts embrionàries. Això demostra que eren ovípars i no vivípars com s'havia especulat.

El 1985 es va trobar, als Jaciments de Fumanya, icnites de titanosaure. El 2007 es van trobar una posta d'ous de titanosaure, a Coll de Nargó. Actualment es poden observar al museu de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.