Surinamesos: Persones que s'identifiquen amb el país de Surinam

Aquesta connexió pot ser residencial, legal, històrica o cultural. Per la majoria de surinamesos, existeixen diverses (o totes) d'aquestes connexions i són, col·lectivament, la font de ser "surinamès".

Surinamesos

Tipus	població humana
Llengua	neerlandès, anglès, sranan tongo, hindustànic caribeny i javanès
Epònim	Surinam
Geografia
Originari de	Surinam
Estat	Surinam
Regions amb poblacions significatives
Surinam	575.990
Països Baixos	349.978
Guaiana Francesa	32,412
Bèlgica	20,000
Estats Units	14,555
Guyana	4,662
Aruba	3,000
Canadà	1,005

Surinam és una societat multiètnica i multilingüe, on viuen persones de diversos orígens ètnics, racials, religiosos i nacionals, amb la majoria de la població formada per immigrants del Vell Món i els seus descendents. Com a resultat, els surinamesos no equiparen la seva nacionalitat amb ètnia, sinó amb ciutadania i fidelitat a Surinam. A part de la població indígena, gairebé tots els surinamesos o els seus avantpassats van arribar des de l'era del descobriment i l'establiment de la colònia de Surinam, principalment d'Àfrica, Europa i Àsia.

La població de Surinam està formada per diversos grups ètnics:

• Afrosurinamesos formen aproximadament el 37% de la població i se solen dividir en dos grups:
  • Els criolls (15,7%). Es tracta de descendents d'esclaus africans que també tenen alguna barreja dels colons europeus (majoritàriament holandesos) i jueus.
  • El marrons (21,7%). Es tracta de descendents d'esclaus africans que van aconseguir escapar i establir-se la vida a la jungla amazònica. Les dues tribus marrons principals són ndjukes i saramaka. Altres tribus menors són els aluku, paramacans, kwinti i matawai.
• Indosurinamesos formen el 27% de la població. Són descendents de treballadors contractats del segle xix provinents de l'Índia britànica, que van venir a treballar a les finques de sucre de Surinam. Provenen majoritàriament dels actuals estats indis de Bihar, Jharkhand i Uttar Pradesh, al nord de l'Índia.
• Javanesos surinamesos, descendents de treballadors contractats de les Índies Orientals Holandeses (actual Indonèsia) a l'illa de Java, formen el 14% de la població.
• Amerindis, els habitants originals de Surinam, formen el 3,7% de la població. Els grups principals són els akuriyós, Arawaks, kali'na (Caribs), tiriyós i wayanes.
• Xinesos del Surinam, principalment descendents dels primers treballadors contractats del segle xix. La dècada de 1990 i principis del segle XXI van renovar la immigració a gran escala. L'any 2011 hi havia més de 40.000 xinesos a Surinam.
• Eurosurinamesos formen l'1% of de la població surinamesa:
  • Els Boeroes (derivat de boer, paraula del neerlandes que vol dir "granger") constitueix el grup més gran de surinamesos europeus. Són descendents de pagesos immigrants neerlandesos del segle xix.
  • Els portuguesos surinamesos de Madeira són descendents de treballadors contractats de Madeira el 1853.
• Libanesos de Surinam, principalment maronites del Líban.
• Jueus surinamesos d’origen sefardites i asquenazites. En la seva història, Jodensavanne té un paper important. Molts jueus es barregen amb altres ètnies.
• Surinamesos multiracials formen el 13.4% de la població surinamesa.

La majoria dels habitants viuen al nord del país, a Paramaribo, al districte de Wanica i al districte de Nickerie. El comtat amb menys població és Sipaliwini, que cobreix la major part de l'interior de la nació i està poc habitat. Més de la meitat de la població viu a la capital i als voltants.

La migració als Països Baixos va començar durant l’època colonial. Inicialment, aquesta era principalment l'elit colonial, però es va expandir durant els anys vint i trenta per incloure als que buscaven una millor educació, ocupació o altres oportunitats.

Aproximadament 350.000 individus d’ascendència surinamesa viuen ara als Països Baixos, la migració massiva s’inicia en els anys previs a la independència de Surinam el 1975 i continua durant el govern militar als anys vuitanta i per motius econòmics en gran part estesa durant els anys noranta. Altres destinacions d’emigració són la Guaiana Francesa i els Estats Units.

A Surinam es parlen no menys de vint idiomes. La majoria de surinaesos són multilingües. Pel que fa al nombre de parlants, són les principals llengües a Surinam, successivament el neerlandès, Sranan tongo (crioll surinamès), anglès, Sarnami, javanès, i diferents llengües marrons (especialment saramacca i ndyuka). Atès que la majoria de surinamesos són multilingües (per exemple, en neerlandès i sranan tongo), la societat funciona com una diglòssia, on l'holandès és el registre estandarditzat de prestigi i el sranan tongo el vernacle informat del carrer. El neerlandès serveix com a llengua de dret, govern, empresa, mitjans de comunicació i educació.

Segons els resultats del setè cens general de població i habitatge, que es va celebrar el 2004, el neerlandès és la llengua domèstica més parlada del país, al voltant del 60% de la població que el parla a casa. Un 24% més de la població parla neerladès com a segona llengua. El Sranan Tongo, es parla principalment com a segona llengua al 46% de les llars, juntament amb el 22% de Sarnami i l'11% de javanès.

El 2012 s'ha informat de les següents estadístiques religioses:

• 48,4% cristianisme (26,8% protestants i 21,6% catòlics)
• 22,3% Hinduisme (Sanatani i Arya Samaj)
• 13,9% Islam (sunnisme, sufisme i Ahmadiyya)
• 4,7% Altres
• 10,7% Cap