Bihar: Estat a la part oriental de l'Índia

Per a altres significats, vegeu «Bihar (desambiguació)».

És el dotzè estat en superfície amb 99.200 km², i el tercer en població amb 82.998.509 habitants (2001).

Bihar

बिहार (hi) Bihar (en)
Epònim	vihāra
Localització
25° N, 85° E / 25°N,85°E / 25; 85
País	Índia
Capital	Patna
Conté la subdivisió	Tirhut divisió de Bhagalpur divisió de Darbhanga divisió de Kosi divisió de Magadh divisió de Munger divisió de Patna divisió de Purnea divisió de Saran
Població humana
Població	103.804.637 (2011) (1.102,39 hab./km²)
Llengua utilitzada	Nagpuri (en) Rabha (en) Surjapuri (en) Rangpuri (en) Korwa (en) Kurmukar (en) Kanjari (en) Koch (en) Mal Paharia (en) hindi Braj Bhasha maithili garo bangla Sora (en) Angika (oc) bhojpuri Avadhi oraon newar de Katmandú Sauria Paharia (en) magahi sindhi santali Munda (en)
Geografia
Superfície	94.163 km²
Limita amb	Jharkhand Regió de Desenvolupament Est Uttar Pradesh Bengala Occidental Regió Central
Dades històriques
Anterior	Tapasa vai Ganga (en)
Creació	22 març 1912
Organització política
• Cap d'estat	Ram Nath Kovind
Òrgan executiu	Bihar Legislative Assembly (en) (Escó: 243)
• Chief Minister of Bihar (en)	Nitish Kumar (2015–)
Òrgan legislatiu	Bihar Legislature (en) ,
Identificador descriptiu
Codi postal	800XXX - 855XXX
Fus horari	UTC+05:30
ISO 3166-2	IN-BR
Lloc web	bihar.gov.in

El territori de Bihar és generalment pla, excepte a Monghyr amb les serres de Rajmahal i Santal. L'altura màxima és el Moher de 520 metres al districte de Gaya. El riu principal és el Ganges, que parteix l'estat en dos parts, i els seus afluents: Gogra, Gandak, Kusi, Mahananda (al nord) i el riu Son (Soane) al sud. Un altre riu més modest és el Dhanauti, de 182 km, un afluent del Gran Gandak que neix al Nepal i corre cap a l'estat de Bihar a l'Índia, fins al Ganges. El Canal de Bihar per reg i navegació inclou els canals principals dels rius Son, Arrah, i Baxar, amb diverses branques menors.

Altres rius menys importants són: Rohini, que neix a les serralades de Laxmipur i Nichlaul. El riu Mechi, afluent del Mahananda. El Gobra i el Dahuk, connectats per canals artificials. El Bakra i el Parmaan, que circulen propers.

Al segle vi aC fou un gran centre budista que va expandir aquesta religió cap a Ceilan, la Xina i Tibet. Fou part del regne de Magadha, que va florir al segle iv aC i fins al segle V dC. En aquest regne a la cort a Pataliputra (segurament al lloc de la moderna Patna), va estar Megàstenes com a representant del rei selèucida Seleuc I Nicàtor.

Al segle viii va passar a la dinastia Pala fins al segle xii, quan es va descompondre pels atacs de la dinastia Sena. Els Pala van tenir capital a Pataliputra (suposada Patna). Els Sena van ser eliminats pels musulmans al segle següent.

Va caure en mans dels musulmans al segle xiii i va quedar integrat dins del sultanat de Delhi. Sota Sher Shah Suri, que va enderrocar Humayun, el sobirà de la dinastia mogol instal·lada feia poc pel seu pare Baber, es va establir altre cop la capital a Patna, i va dominar l'Índia, però la seva dinastia no va durar i els mogols van ser restaurats. El 1557 va passar junt amb Bengala a Akbar el Gran, i en els següents anys va ser una de les tres suba o províncies del virregnat de Bengala. En l'arranjament de 1582, Tobar Mai la va dividir en 8 sarkars.

Amb la decadència mogol, els nawabs de Bengala dominaven la regió. El príncep mogol Azim-us-Shan, net d'Aurangzeb, fou nomenat governador de Patan el 1703 i la va rebatejar com Azimabad (1704). Després de la batalla de Buxar, el 1764 la regió va passar amb Bengala a la Companyia Britànica de les Índies Orientals el 1765 quan l'emperador va cedir els drets i administració de les rendes de la província de Bengala i part d'Oduh.

Va romandre en poder britànic des de llavors. El 1857 es va revoltar a la zona Babu Kunwar Singh de Jagdishpur.

Sota domini britànic fou part de la presidència de Bengala, on va constituir en una de les quatre províncies de la presidència (junt amb Bengala, Orissa i Chota Nagpur). La subdivisió de Bihar tenia el 1881 uns 2.054 km² i una població de 628.767 habitants en 793 pobles. El 1901 la superfície era la mateixa i la població havia baixat a 602.907 habitants. La capital de la subdivisió era Bihar (ciutat).

El 1912 les províncies de Bihar i Orissa foren unides en una sola entitat totalment separada de Bengala. El 1935 Bihar i Orissa es van separar i van formar dues províncies i van restar així fins al 1947.

En l'Índia independent Bihar va seguir com una de les províncies, les quals van esdevenir estats federals (1950). El 2000 se'n va separar una part per formar l'estat de Jharkhand.

La política de l'estat fou dominada fins a la mort de Srikrishna Sinha pel Partit del Congrés (INC) que encara va romandre al poder fins al 1967, quan va formar coalició amb el partit d'esquerra Soshit Dal i van seguir coalicions fins al 1977 quan va pujar al poder el partit Janata; entremig alguns períodes de govern presidencial fins al 1980 quan el Congrés (Indira) va retornar al poder i hi va seguir, ja reunificat, el 1985. El 1990 va vèncer el Janata Dal; el 1997 va triomfar un partit regionalista encapçalat per una dona que amb coalició va romandre al poder fins al 2005 quan el ministre principal va sortir del socialdemòcrata Partit Popular-Unitat (Janata Dal-United) sorgit el 2003 de la fusió del Janata Dal i el Partit Socialista (SP).

• Article "Bihar" a Encyclopaedia Iranica