Quark D: Quark de la 1a generació que forma part dels protons i neutrons
El quark baix o quark avall, en anglès quark down o quark d, representat internacionalment pel símbol d, és un dels sis tipus o aromes de quark existents a la natura.
És un element fonamental de la matèria (la major part de la qual està formada per quarks i leptons), que es caracteritza per tenir una càrrega elèctrica de -1/3 de la càrrega elemental, un isoespín feble (isoespín en la força nuclear feble) de -1/2 i una aroma de -1/2. La seva massa podria estar entre 4 MeV/c² i 8 MeV/c², tot i que no es coneix del cert. La seva antipartícula és l'antiquark d.
 | |
| Classificació | quark i partícula elemental  |
|---|---|
| Composició | Partícula elemental |
| Estadística | Fermiònica |
| Grup | Quark |
| Generació | Primera |
| Interaccions | Forta, feble, electromagnètica, gravitatòria |
| Símbol | d |
| Antipartícula | Antiquark avall (d) |
| Massa | 4.1-5,7 MeV/c2 |
| Desintegració en | Estable o quark amunt + electró + antineutrí electrònic |
| Càrrega elèctrica | −1⁄3 e |
| Càrrega de color | Blau, verd o vermell |
| Espín | 1⁄2 |
| Isoespín feble | LH: −1⁄2, RH: 0 |
| Hipercàrrega feble | LH: 1⁄3, RH: −2⁄3 |
| Paritat | 1 |
| Número de partícula de Monte Carlo | 1 |
El quark avall, d, i el quark amunt, u, són els dos quarks de primera generació, més estables que els altres i que es van mantenir més d'un segon després del big bang, tot i que sempre agrupats en hadrons, com per exemple protons o neutrons. Com els altres quarks, el quark d té càrrega de color: "vermella", "verda" o "blava"; i és sensible a la gravetat i a la força nuclear forta portada per gluons. En aquesta darrera, un intercanvi entre un quark u i un d no és rellevant. Per exemple, un protó està format per dos quarks u i un d, mentre que un neutró ho és per un u i dos d. Les masses del protó i del neutró són semblants, cosa que fa que es comportin de manera essencialment igual front a les forces nuclears fortes.
La seva existència va ser postulada per primera vegada, i de forma independent, per Murray Gell-Mann i George Zweig l'any 1964, en desenvolupar el model de quarks, amb aleshores només tres d'aquests. El 1967, hom els va captar per primera vegada en experiments portats a terme al Centre de l'Accelerador Linear de Stanford (en anglès, Stanford Linear Accelerator Center, SLAC), un laboratori de la Universitat de Stanford.
Referències
This article uses material from the Wikipedia Català article Quark d, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.