Premis Oscar De 1956

Premis Oscar de 1956
	34° 06′ 07″ N, 118° 19′ 34″ O / 34.1019°N,118.326°O
Tipus	cerimònia dels Oscars
Data	27 març 1957
Número d'edició	29 (1956 )
	← 1955 1957 →
Localització	Pantages Theatre (Califòrnia); New Century Theatre (Nova York)
Estat	Estats Units d'Amèrica
Presentador	Jerry Lewis (Pantages Theatre); Celeste Holm (New Century Theatre)
Transmès per	NBC
Lloc web	oscars.org…

La cerimònia fou presentada per l'actor i comediant Jerry Lewis (Los Angeles) i l'actriu Celeste Holm (Nova York).

Curiositats

En aquesta edició s'introduí una nova categoria, l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, que fins al moment s'havia concedit com a Oscar Especial, i fou la primera vegada en la qual les cinc candidates a millor pel·lícula foren pel·lícules en color. També fou la primera edició en la que es concedí el Premi Humanitari Jean Hersholt en memòria del productor Jean Hersholt.

James Dean tornà a repetir nominació pòstuma com a millor actor.

La pel·lícula amb més nominacions de la nit fou Gegant de George Stevens, que tot i tenir 10 nominacions únicament aconseguí el premi a millor director. La seguiren el musical The King and I de Walter Lang amb 9 nominacions i La volta al món en vuitanta dies de Michael Anderson amb 8 nominacions; ambdues pel·lícules foren les guanyadores de la nit en rebre 5 Oscars cadascuna. La volta al món en vuitanta dies es convertí en la sisena pel·lícula en aconseguir el premi a millor pel·lícula sense rebre cap nominació per als seus actors.

Una pel·lícula tan cabdal per a la història del cinema com és Centaures del desert de John Ford no aconseguí cap nominació aquell any.

Premis

Millor pel·lícula	Millor director
La volta al món en vuitanta dies (Michael Todd per United Artists) La gran prova (William Wyler per Allied Artists Pictures Corporation) Gegant (George Stevens i Henry Ginsberg per Warner Bros) The King and I (Charles Brackett per 20th Century Fox) Els Deu Manaments (Cecil B. DeMille per Paramount Pictures)	George Stevens per Gegant Michael Anderson per La volta al món en vuitanta dies Walter Lang per The King and I King Vidor per Guerra i pau William Wyler per La gran prova
Millor actor	Millor actriu
*Yul Brynner per The King and I* com a Mongkut** James Dean per Gegant com a Jett Rink Kirk Douglas per Van Gogh, la passió de viure com a Vincent van Gogh Rock Hudson per Gegant com a Jordan "Bick" Benedict Jr. Laurence Olivier per Ricard III com a Ricard III d'Anglaterra	*Ingrid Bergman per Anastàsia* com a Anna Koreff** Carroll Baker per Baby Doll com a Baby Doll Meighan Katharine Hepburn per The Rainmaker com a Lizzie Curry Nancy Kelly per The Bad Seed com a Christine Penmark Deborah Kerr per The King and I com a Anna Leonowens
Millor actor secundari	Millor actriu secundària
*Anthony Quinn per Van Gogh, la passió de viure* com a Paul Gauguin** Don Murray per Bus Stop com a Beauregard Decker Anthony Perkins per La gran prova com a Josh Birdwell Mickey Rooney per The Bold and the Brave com a Dooley Robert Stack per Escrit en el vent com a Kyle Hadley	*Dorothy Malone per Escrit en el vent* com a Marylee Hadley** Mildred Dunnock per Baby Doll com a Tia Rose Comfort Eileen Heckart per The Bad Seed com a Hortense Daigle Mercedes McCambridge per Gegant com a Luz Benedict Patty McCormack per The Bad Seed com a Rhoda Penmark
Millor guió original	Millor guió adaptat
Albert Lamorisse per Le Ballon rouge Robert Lewin per The Bold and the Brave Andrew L. Stone per Julie Federico Fellini i Tullio Pinelli per La strada William Rose per El quintet de la mort	*James Poe, John Farrow i S. J. Perelman per La volta al món en vuitanta dies* (sobre hist. de Jules Verne)** Tennessee Williams per Baby Doll (sobre obra de teatre pròpia) Michael Wilson per La gran prova (sobre hist. de Jessamyn West) Ivan Moffat i Fred Guiol per Gegant (sobre hist. Edna Ferber) Norman Corwin per Van Gogh, la passió de viure (sobre hist. d'Irving Stone)
Millor història	Millor pel·líucula de parla no anglesa
Dalton Trumbo per The Brave One Leo Katcher per The Eddy Duchin Story Edward Bernds and Elwood Ullman per High Society Jean-Paul Sartre per Els orgullosos Cesare Zavattini per Umberto D.	La strada de Federico Fellini (Itàlia) Biruma no tategoto de Kon Ichikawa (Japó) Der Hauptmann von Köpenick de Helmut Käutner (Alemanya) Gervaise de René Clément (França) Qivitoq d'Erik Balling (Dinamarca)
Millor banda sonora - Dramàtica o còmica	Millor banda sonora - Musical
Victor Young per La volta al món en vuitanta dies Alfred Newman per Anastàsia Hugo Friedhofer per Between Heaven and Hell Dimitri Tiomkin per Gegant Alex North per The Rainmaker	Alfred Newman i Ken Darby per The King and I Lionel Newman per The Best Things in Life Are Free Morris Stoloff i George Duning per The Eddy Duchin Story Johnny Green i Saul Chaplin per Alta societat George Stoll i Johnny Green per Meet Me in Las Vegas
Millor cançó original	Millor so
*Jay Livingston i Ray Evans (música i lletra) per L'home que sabia massa* ("Que Sera, Sera (Whatever Will Be, Will Be")** Cole Porter (música i lletra) per Alta societat ("True Love") Dimitri Tiomkin (música); Paul Francis Webster (lletra) per La gran prova ("Friendly Persuasion (Thee I Love)") Leith Stevens (música); Tom Adair (lletra) per Julie ("Julie") Victor Young (música); Sammy Cahn (lletra) per Written on the Wind ("Written on the Wind")	Carlton W. Faulkner per The King and I Buddy Myers per The Brave One Loren L. Ryder per Els Deu Manaments John Livadary per The Eddy Duchin Story Gordon R. Glennan i Gordon Sawyer per La gran prova
Millor direcció artística - Blanc i Negre	Millor direcció artística - Color
Cedric Gibbons i Malcolm F. Brown; Edwin B. Willis i F. Keogh Gleason per Somebody Up There Likes Me Hal Pereira i A. Earl Hedrick; Samuel M. Comer i Frank R. McKelvy per The Proud and Profane Takashi Matsuyama per Shichinin no Samurai Ross Bellah; William R. Kiernan i Louis Diage per The Solid Gold Cadillac Lyle R. Wheeler i Jack Martin Smith; Walter M. Scott i Stuart A. Reiss per Teenage Rebel	Lyle R. Wheeler i John DeCuir; Walter M. Scott i Paul S. Fox per The King and I James W. Sullivan i Ken Adam; Ross J. Dowd per La volta al món en vuitanta dies Boris Leven; Ralph S. Hurst per Gegant Cedric Gibbons, Hans Peters i Preston Ames; Edwin B. Willis i F. Keogh Gleason per Van Gogh, la passió de viure Hal Pereira, Walter H. Tyler i Albert Nozaki; Sam M. Comer i Ray Moyer per Els Deu Manaments
Millor fotografia - Blanc i Negre	Millor fotografia - Color
Joseph Ruttenberg per Somebody Up There Likes Me Boris Kaufman per Baby Doll Harold Rosson per The Bad Seed Burnett Guffey per The Harder They Fall Walter Strenge per Stagecoach to Fury	Lionel Lindon per La volta al món en vuitanta dies Harry Stradling per The Eddy Duchin Story Leon Shamroy per The King and I Loyal Griggs per Els Deu Manaments Jack Cardiff per Guerra i pau
Millor vestuari - Blanc i Negre	Millor vestuari - Color
Jean Louis per The Solid Gold Cadillac Helen Rose per The Power and the Prize Edith Head per The Proud and Profane Kohei Ezaki per Shichinin no Samurai Charles LeMaire i Mary Wills per Teenage Rebel	Irene Sharaff per The King and I Miles White per La volta al món en vuitanta dies Moss Mabry i Marjorie Best per Gegant Edith Head, Ralph Jester, John Jensen, Dorothy Jeakins i Arnold Friberg per Els Deu Manaments Maria De Matteis per Guerra i pau
Millor muntatge	Millors efectes especials
Gene Ruggiero i Paul Weatherwax per La volta al món en vuitanta dies Merrill G. White per The Brave One William Hornbeck, Philip W. Anderson i Fred Bohanan per Gegantt Albert Akst per Somebody Up There Likes Me Anne Bauchens per Els Deu Manaments	John P. Fulton per Els Deu Manaments A. Arnold Gillespie, Irving Ries i Wesley C. Miller per Forbidden Planet
Millor documental	Millor curtmetratge documental
Le Monde du silence de Jacques-Yves Cousteau The Naked Eye de Louis Clyde Stoumen Hvor bjergene sejler (Govern de Dinamarca)	The True Story of the Civil War de Louis Clyde Stoumen A City Decides (Charles Guggenheim & Assocs.) The Dark Wave de John Healy The House Without a Name de Valentine Davies Man in Space de Ward Kimball
Millor curtmetratge, un carret	Millor curtmetratge, dos carrets
Crashing the Water Barrier de Konstantin Kalser I Never Forget a Face de Robert Youngson Time Stood Still de Cedric Francis	The Bespoke Overcoat de George K. Arthur Cow Dog de Larry Lansburgh The Dark Wave de John Healy Samoa de Walt Disney
Millor curtmetratge d'animació
Mister Magoo's Puddle Jumper de Stephen Bosustow Gerald McBoing-Boing on Planet Moo de Stephen Bosustow The Jay Walker de Stephen Bosustow

Oscar Honorífic

Eddie Cantor - pels serveis distingits a la indústria del cinema. [estatueta]

Premi Irving G. Thalberg

Buddy Adler

Premi Humanitari Jean Hersholt

Y. Frank Freeman

Presentadors

Carroll Baker: millor cançó
Ingrid Bergman: millor director
Ernest Borgnine: millor actriu
Gower Champion i Marge Champion: millor direcció artística
Dorothy Dandridge: millors efectes especials
Kirk Douglas: millor muntatge
Janet Gaynor: millor pel·lícula
Rock Hudson i Eva Marie Saint: millors músiques
Nancy Kelly: millor actor secundari
Deborah Kerr: millors guions i història
Jack Lemmon: millor actriu secundària
Anna Magnani: millor actor
Dorothy Malone: millor so
Mercedes McCambridge i Robert Stack: millors documentals
Patty McCormack i Mickey Rooney: millors curtmetratges
George Seaton: Premi Honorífic, Premi Irving G. Thalberg, Premi Humanitari Jean Hersholt i millor pel·lícula de parla no anglesa
Elizabeth Taylor: millor vestuari
Claire Trevor: millor fotografia

Actuacions

Bing Crosby interpreta "True Love" d'Alta societat
Dorothy Dandridge iterpreta "Julie" de Julia
The Four Aces interpreten "Written on the Wind" (Escrit en el vent)
Gogi Grant interpreta "Que Sera, Sera (Whatever Will Be, Will Be)" de L'home que sabia massa
Tommy Sands interpreta "Friendly Persuasion" de La gran prova

Múltiples nominacions i premis

Les següents pel·lícules van rebre diverses nominacions:

10 nominacions: Gegant
9 nominacions: The King and I
8 nominacions: La volta al món en 80 dies
7 nominacions: Els Deu Manaments
6 nominacions: La gran prova
4 nominacions: Baby Doll, The Bad Seed, The Eddy Duchin Story i Van Gogh, la passió de viure
3 nominacions: Alta societat, The Brave One, Guerra i pau, Somebody Up There Likes Me i Written on the Wind
2 nominacions:' Anastàsia, The Bold and the Brave, The Dark Wave, Julia, La strada, The Proud and Profane, The Rainmaker, Shichinin no Samurai, The Solid Gold Cadillac i Teenage Rebel

Les següents pel·lícules van rebre més d'un premi:

5 premis: The King and I i La volta al món en 80 dies
2 premis: Somebody Up There Likes Me

Notes

Enllaços externs

(anglès) Academy Awards Database
(anglès) IMDB

This article uses material from the Wikipedia Català article Premis Oscar de 1956, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.