Pierre Pincemaille: Músic francès
Pierre Pincemaille (París, 8 de desembre de 1956 - Suresnes, 12 de gener de 2018) fou un organista i professor francès.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Pierre-Marie François Pincemaille 8 desembre 1956 17è districte de París (França) |
| Mort | 12 gener 2018 (61 anys) Suresnes (França) |
| Causa de mort | Càncer de pulmó |
| Sepultura | Tréflez |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | França |
| Formació | Conservatoire de Paris |
| Activitat | |
| Camp de treball | Improvisació musical, composició musical i arts escèniques |
| Ocupació | Organista, professor |
| Activitat | 1973 – 2017 |
| Ocupador | Conservatoire de Paris Conservatori nacional superior de música i dansa de Lió basílica de Saint-Denis |
| Gènere | Música clàssica |
| Professors | Rolande Falcinelli, Henri Challan, Marcel Bitsch i Jean-Claude Raynaud |
| Alumnes | David Cassan, Thomas Ospital (en)  , Baptiste-Florian Marle-Ouvrard, Thomas Lacôte, Erwan Le Prado, Frédéric Ledroit, Samuel Liégeon (en) i Thomas Kientz (en) |
| Instrument | Orgue |
Premis | |
| Lloc web | pierrepincemaille.fr → |
            | |
Biografia
Comença els seus estudis musicals rebent classes de piano. Va entrar al Conservatori de París (1971), on rebé lliçons dels seus mestres Henri Challan i Jean-Claude Raynaud (harmonia), Jean-Claude Raynaud i Lucie Robert (contrapunt), Marcel Bitsch (fuga) i Rolande Falcinelli (orgue). Obté el primer premi d'harmonia (1977), contrapunt (1978), fuga (1978), orgue-interpretació (1979) i orgue-improvisació (1979).
Com virtuós, l'any 1987 va succeir a Henri Heurtel en el prestigiós lloc d'organista a la Basílica de Saint-Denis, a Saint-Denis, a prop de París. El 2005, va ser professor de contrapunt del Conservatori de París.
Realitza una important carrera concertística a França, Alemanya i Estats Units, especialitzant-se en el repertori francès clàssic i romàntic. Fou considerat un dels més grans improvisadors del segle xx.
Condecoracions
- Cavaller de l'Orde de les Palmes Acadèmiques (2003)
- Cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres (2006)
- Cavaller de San Gregorio Magno (2007)
Discografia seleccionada
- Obres completes per a orgue de César Franck (Motette 12541)
- Obres completes per a orgue de Maurice Duruflé (Solstice SOCD 231-232)
- Les 10 sinfoníes de Charles-Marie Widor (Solstice SOCD 181-185)
- Obra escrita de Pierre Cochereau (Solstice SOCD 163)
- Obra de joventut de Olivier Messiaen (IFO 00318/19)
- 8 CD de improvisació
Vegeu també
- Basílica de Saint-Denis
- Pierre Cochereau
- Impressionisme musical
Bibliografia
- Elke Völker, « Der Reiz perfekter Illusion. Ein Interview mit dem Pariser Organisten und Starimprovisator Pierre Pincemaille » in Organ – Journal für die Orgel 1, No. 1 (1998), p. 18–21 (alemany)
- Yvette Carbou, Pierre Pincemaille : « L'improvisateur à Notre-Dame » in Pierre Cochereau : Témoignages, Éditions Auguste Zurfluh, 1999, p. 273–339 ISBN 978-2-87750-087-6 (francès)
- Yvette Carbou, Pierre Pincemaille : « L'improvisateur à Notre-Dame » in Pierre Cochereau : Un art d'illusioniste, éditions Delatour France, 2014, p. 263–338 ISBN 978-2-7521-0124-2 (francès)
Enllaços externs
Referències
| A Wiki Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pierre Pincemaille |
This article uses material from the Wikipedia Català article Pierre Pincemaille, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.