Pia Tassinari: Soprano italiana, després mezzosoprano

Nascuda com a Domenica Tassinari, va estudiar a Bolonya amb Cesare Vezzani i a Milà amb Marcantoni.

El seu debut als escenaris va ser al 1927 en el paper de Mimi, de La Bohème, a Casale Monferrato. Després va cantar àmpliament en molts teatres d'Itàlia abans de debutar a La Scala de Milà el 1932 amb l'estrena de Il favorito del re, de Veretti. També va cantar a Rússia i Amèrica del Sud, i va debutar al Metropolitan Opera de Nova York el 1947, com a Tosca. Va actuar a Nàpols, en un notable revival d'Il giuramento, de Saverio Mercadante, el 1955.

Va interpretar un ampli ventall de papers operístics, entre els quals el de Marguerite, de Mefistofele; Manon, de Manon Lescaut; Elisabeth, deTannhäuser; Elsa, a Lohengrin; Fedora; Suzel, de L'amico Fritz, etc. També va ser molt admirada en obres contemporànies de Zandonai, Wolf-Ferrari i Respighi, un tipus de repertori per al qual era constantment sol·licitada.

A la dècada de 1950, a mesura que la seva veu s'enfosquia, va abordar amb èxit papers de mezzosoprano, en particular Carmen, Charlotte, Amneris i Ulrica.

Estava casada amb el tenor Ferruccio Tagliavini amb qui apareixia sovint a l'escenari i també en enregistraments discogràfics: Un ballo in maschera, Martha, Werther, L'arlesiana, i sobretot L'amico Fritz, dirigida pel mateix Pietro Mascagni. Però també és possible escoltar Tassinari en enregistraments en solitari de les seves òperes habituals, i en cançons populars.

Pia Tassinari tenia una bella veu de gran abast, i aportava una calidesa, sensibilitat i refinament considerables a tot el que cantava.