Peixos Serra: Família de peixos

No s'ha de confondre amb Pristiophoriformes.

El tret més característic és la presència d'un morro llarg i serrat.

Peixos serra

Pristidae
peix serra comú
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Chondrichthyes
Ordre	Rhinopristiformes
Família	Pristidae Bonaparte, 1838

Totes les espècies de peix serra són en perill, o en perill greu i el comerç internacional d'aquestes n'és prohibit. Capturar-los és il·legal als Estats Units i a Austràlia.

La primera característica que s'aprecia del peix serra és el seu morro en forma de serra, anomenat rostrum. El rostrum està cobert per porus electrosensitius que el permeten detectar moviment i fins i tot els batecs cardíacs d'una possible presa amagada sota la sorra del fons marí. El rostrum serveix també com a eina per a excavar a la recerca de crustacis enterrats. Quan un peix serra detecta una presa adient s'hi abraona i l'ataca furiosament amb la seva serra. Generalment això fereix suficientment la presa perquè el peix serra la pugui devorar sense massa resistència. Els peixos serra també utilitzen el rostrum per a defensar-se dels depredadors (com els taurons) i intrusos diversos. Les "dents" que sobresurten del rostrum no són dents de debò sinó escates modificades.

Tant el cos com el cap dels peixos serra són plans, adaptats per a passar la major part del temps reposant sobre el fons marí. Com les rajades, la boca i les narius dels peixos serra se situen a la part inferior del cos. La boca està aprovisionada de petites dents en forma de cúpula per a menjar petits peixos i crustacis, tot i que a vegades se'ls poden empassin sencers. Els peixos serra respiren per dos espiracles que se situen just entre els ulls, a través dels quals inspiren aigua cap a les brànquies. La pell és coberta per diminuts denticles dèrmics que els atorga una textura rugosa. Els peixos serra generalment són d'un color gris o marró, mentre que el Pristis pectinata presenta un color verd oliva.

Els peixos serra es troben en àrees tropicals i subtropicals al voltant d'Àfrica i Austràlia i al Carib, no és rar que remuntin els rius terra endins.

Viuen en aigües fangoses i poc fondes i es poden trobar tant en aigua dolça com salada. La majoria prefereixen viure a les boques dels rius i els sistemes d'aigua dolça. Tots els peixos serra posseeixen l'habilitat de travessar el pas d'aigua dolça a salada, i sovint ho fan.

Els peixos serra són nocturns, dormint usualment durant el dia, caçant de nit. Tot i l'aparença monstruosa d'aquests peixos, són tranquils i no ataquen als humans si no són provocats o sorpresos.

Reproducció

Se sap poca cosa sobre els hàbits reproductius dels peixos serra. Cada individu viu entre 25 i 30 anys, i madura als 10 anys.

S'ha estimat que s'aparellen cada dos anys. Maduren lentament - no es reprodueixen fins que no assumeixen entre 3,5 i 4 metres de longitud i 10 o 12 anys - i tenen unes tasses de reproducció molt més petites que la majoria dels peixos. Aquest fet els dificulta la recuperació de la sobreexplotació pesquera.

• Gènere Anoxypristis
  • Anoxypristis cuspidata (Latham, 1794).
• Gènere Pristis
  • Pristis clavata Garman, 1906.
    Relativament petit comparat amb altres espècies, només en torn dels 1.4 m.
  • Pristis microdon Latham, 1794.
    Habita en aigües dolces i es troba terra endins. És el peix d'aigua dolça més gran d'Austràlia.
  • Pristis pectinata Latham, 1794.
  • Pristis perotteti Müller i Henle, 1841.
    Viu al voltant de la línia de costa del Carib i d'Amèrica Central. Es troba en un seriós perill a Amèrica Central i del Sud.
  • Pristis pristis (Linnaeus, 1758).
    Foren àmpliament distribuïts per l'est de l'Atlàntic i del Mediterrani, aquesta espècie ha esdevingut en ambdós llocs en perill crític o es pensa que n'és extinta.
  • Pristis zijsron Bleeker, 1851.
    El peix serra més comú