Pedreguer és una població de la comarca de la Marina Alta al País Valencià.
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
Província | província d'Alacant | ||||
Comarca | la Marina Alta | ||||
Capital | Pedreguer (en) | ||||
Població humana | |||||
Població | 8.558 (2023) (289,41 hab./km²) | ||||
Gentilici | Pedreguer, pedreguera | ||||
Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 29,57 km² | ||||
Altitud | 83 m | ||||
Limita amb | |||||
Partit judicial | Dénia | ||||
Dades històriques | |||||
Festa patronal | Sant Bonaventura Dates variables al voltant del 15 de juliol. | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Sergi Ferrús Peris | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 03750 | ||||
Codi INE | 03101 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 03101 | ||||
Lloc web | pedreguer.es |
Pedreguer es troba a la comarca de la Marina Alta, en la vora del sistema prebètic extern valencià. El terme municipal s'obri a la vall del riu Girona i apareix accidentat en la seua meitat meridional per promontoris retallats com la lloma de les Foies, la Muntanya Gran, la Penya del Gos Flac, el Castell de la Solana o Castell d'Aixa. Els barrancs de l'Alberca i els seus afluents, el de Marx i Les Fonts, drenen les seues terres.
Pedreguer limita al nord amb Dénia, la Xara i Ondara, al sud amb Llíber, Xaló, Alcalalí i la Llosa de Camatxo, a l'est amb Gata de Gorgos, i a l'oest amb Beniarbeig. El terme municipal de Pedreguer està creuat pel Meridià de Greenwich, a la carretera de Benidoleig a l'altura del camí del Clot de l'Alberca.
Pedreguer és una població d'origen musulmà, que en aquella època consistia en diferents nuclis de població situats en les actuals partides de Matoses, Albardanera, Benimarmut, "Perer" (l'actual Pedreguer), i d'altres; totes elles depenien del castell de l'Ocaive. Després de la seua conquesta per part de Jaume I el 1244 va entrar a formar part del Regne de València i va passar a ser propietat de Ximén Carroç qui, l'any 1249, va donar-la a Albert Flix. Després passà als Roiç de Corella, als comtes d'Anna i, finalment, als de Cervelló. Tanmateix, la zona va ser predominantment poblada per moriscos fins a la seua expulsió en 1609. La seua església fou ajuda de la parròquia de Dénia fins a l'any 1544 en què es va independitzar.
El 1609 romangué quasi sense habitants degut a l'expulsió dels moriscos, i fou repoblada amb catalans i mallorquins. Les pretensions desfeulitzadores dels síndics de Pedreguer i altres pobles de La Marina, constituïren un dels detonants que obriren pas a la Segona Germania de València, l'any 1693; moviment dirigit pel procurador d'El Ràfol d'Almúnia, Francesc Garcia. Sota el regnat de Felip V (1700-1724) va atorgar-se-li el títol de vila.
Tant a Pedreguer com en altres poblacions pròximes, com ara Gata de Gorgos i Ondara, la tradicional utilització de la llata de palma (derivada modernament en altres materials) ha donat lloc a la indústria de la marroquineria, amb producció de barreteria, bosses de mà i accessoris. No obstant això, indústria ha decaigut molt per la competència amb les importacions xineses, amb una mà d'obra molt més barata. Altres indústries que incidixen en l'economia de Pedreguer són les fàbriques de mobles, embalatges i materials de construcció. La població, que als inicis del segle tenia 5.287 habitants (pedreguerins), ha evolucionat de manera regressiva fins a la dècada dels seixanta, creixent després lentament fins als 6.489 de 2004. El desenvolupament industrial dels últims temps i la influència secundària del turisme, ha potenciat la recuperació demogràfica. Recentment el poble ha començat a expandir-se per la construcció de nombrosos edificis en les proximitats del poble. Té una superfície de 30,3 km².
Pedreguer té 8.558 habitants (INE 2023). Un 20,96% de la seua població l'any 2005 era de nacionalitat estrangera, principalment procedent d'altres països europeus.
Evolució demogràfica de Pedreguer | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2001 | 2011 | 2012 | 2013 | 2023 | |||
Població | 4.175 | 5.039 | 5.287 | 4.991 | 4.638 | 4.710 | 4.658 | 4.549 | 4.607 | 5.101 | 5.643 | 5.572 | 6.085 | 7.659 | 7.751 | 7.757 | 8.558 |
El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors de Compromís per Pedreguer (Compromís), 2 del Partit Popular (PP), 2 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 2 de la Candidatura d'Unitat Popular-Alternativa Municipalista (CUP-Amunt).
| ||||||
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
Compromís per Pedreguer | Sergi Ferrús Peris | 1.679 | 49,40% | 7 ( +1) | ||
Partit Popular | Andrés José Ferrer Ribes | 615 | 18,09% | 2 ( -1) | ||
Partit Socialista del País Valencià-PSOE | Guillermo Salvador Ballester | 595 | 17,51% | 2 ( ) | ||
Candidatura d'Unitat Popular - Alternativa Municipalista | David Prats Fornés | 489 | 14,39% | 2 ( ) | ||
Vots en blanc | 21 | 0,62% | ||||
Total vots vàlids i regidors | 3.399 | 100 % | 13 | |||
Vots nuls | 42 | 1,24% | ||||
Participació (vots vàlids més nuls) | 3.441 | 65,82%** | ||||
Abstenció | 1.787* | 34,18%** | ||||
Total cens electoral | 5.228* | 100 %** | ||||
Alcalde: Sergi Ferrús Peris (Compromís) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots de Compromís) | ||||||
Fonts: JEC, JEZ Dénia, M. Interior, Periòdic Ara. (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) |
Des de 2015 l'alcalde de Pedreguer és Sergi Ferrús Peris de Compromís, qui ja va ser alcalde entre 2011 i 2013.
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | Vicente Pérez Pérez | UCD | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | Josep Castelló i Vives | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
1987–1991 | Josep Castelló i Vives | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | Juliana González Maillo | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | Juliana González Maillo | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
1999–2003 | Teresa Ballester Artigues | BLOC-EV | 03/07/1999 | -- |
2003–2007 | Vicent Costa Cabrera | PSPV-PSOE | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | Andrés Ferrer Ribes | PP | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | Sergi Ferrús Peris Dora Martí Morell | Compromís PSPV-PSOE | 11/06/2011 08/06/2013 | Pacte de govern -- |
2015–2019 | Sergi Ferrús Peris | Compromís | 13/06/2015 | -- |
2019-2023 | Sergi Ferrús Peris | Compromís | 15/06/2019 | -- |
Des de 2023 | Sergi Ferrús Peris | Compromís | 17/06/2023 | -- |
Fonts: Generalitat Valenciana |
Alguns dels pilotaris més destacats de Pedreguer són Jaume Buigues Fornés, «el Xato de Pedreguer», que dona nom al trinquet de Pedreguer; José Carrió Pizarro, raspaller; Alberto Fornés Pérez, germà de Lluís Fornés; Ramon Ginestar Morell, Ramonet; Pere Ribes García, escalater; i Jeffry Cervera Morell, raspaller.
El municipi de Pedreguer manté relacions d'agermanament amb la Daira d'Amgala (Sàhara Occidental) des del 1998 i amb Petra (Mallorca) des del 2013.
This article uses material from the Wikipedia Català article Pedreguer, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.