El Ràfol D'almúnia: Municipi del País Valencià

El Ràfol d'Almúnia és una població localitzada a la Marina Alta, al País Valencià.

Plantilla:Infotaula geografia políticaEl Ràfol d'Almúnia
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata
 38° 49′ 13″ N, 0° 03′ 11″ O / 38.820277777778°N,0.053055555555556°O / 38.820277777778; -0.053055555555556
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
Comarcala Marina Alta Modifica el valor a Wikidata
CapitalRáfol de Almunia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població721 (2023) Modifica el valor a Wikidata (147,14 hab./km²)
Gentilicirafolenca, rafolenc Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície4,9 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud88 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialDénia
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJosé Alejandro Pastor Furió Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03769 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE03110 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03110 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webelrafoldalmunia.es… Modifica el valor a Wikidata

Geografia

Està situat en la vall del riu Girona, al peu de la serra de Segària a la comarca de la Marina Alta. El seu terme municipal té una extensió de 4,9 km² a una altitud de 88 m. i a 12 km. de la platja.

El Ràfol d'Almúnia limita amb els termes municipals de Benidoleig, Benimeli, Dénia, Pego, Sagra i Tormos.

És la capital històrica de la zona de la Marina Alta coneguda com la Rectoria formada per Sanet i els Negrals, Benimeli, el Ràfol d'Almúnia, Sagra i Tormos.

Història

El Ràfol D'almúnia: Geografia, Història, Demografia 
Escut de la família Almúnia

Té origen àrab, va pertànyer al regne taifa de Dénia i va passar a la Corona d'Aragó amb la conquesta de Jaume I, quedant com a senyors de Ràfol, els Murs, després Sapena i posteriorment els Almúnia. En 1535 va ser erigida en parròquia amb els annexos de Benimeli, Sagra, Negrals i Zeneta. Va ser repoblat en 1610 després de l'expulsió dels moriscos per 123 habitants, tenia 26 cases. En 1800 tenia 80 cases i 429 habitants i l'església parroquial a Sant Francesc de Paula era servida per un capellà i un beneficiat, de la qual depenien Benimeli, Negrals, Sagra, Sanet i Tormos, sent el centre de la Rectoria i al segle xvii va ser el centre del Marquesat de Ràfol d'Almúnia.

El 1693, sota el regnat de Carles II, esclatà l'anomenada Segona Germania. Les gents del Rectorat hi van tindre una important intervenció, i del Ràfol va sorgir un dels seus líders indiscutibles, Francesc Garcia, que va ser nomenat síndic general i es va convertir en el cap polític i ideològic.

Demografia

Té una població de 692 habitants (INE 2008).

Evolució demogràfica del Ráfol d'Almúnia
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007 2008 2018
Población 538 518 537 568 584 510 491 420 416 376 402 532 635 692 700

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors de Compromís pel Ràfol d'Almúnia (Compromís) i 3 del Partit Popular (PP).

El Ràfol D'almúnia: Geografia, Història, Demografia 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - el Ràfol d'Almúnia

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Compromís pel Ràfol d'Almúnia El Ràfol D'almúnia: Geografia, Història, Demografia  Josep Vicent Rovira Ferrando 175 56,82% 4 (El Ràfol D'almúnia: Geografia, Història, Demografia )
Partit Popular El Ràfol D'almúnia: Geografia, Història, Demografia  Eduardo Pelús Senti 132 42,86% 3 (El Ràfol D'almúnia: Geografia, Història, Demografia )
Vots en blanc El Ràfol D'almúnia: Geografia, Història, Demografia  1 0,32%
Total vots vàlids i regidors 308 100 % 7
Vots nuls 2 0,65%
Participació (vots vàlids més nuls) 310 78,48%**
Abstenció 85* 21,52%**
Total cens electoral 395* 100 %**
Alcalde: Josep Vicent Rovira Ferrando (Compromís) (15/06/2019)
Fonts: JEC, JEZ Dénia, M. Interior, Periòdic Ara.
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldia

Des de 2015 l'alcalde del Ràfol d'Almúnia és Josep Vicent Rovira Ferrando de Compromís pel Ràfol d'Almúnia (Compromís).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Blas Puchol Mulet UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Eduardo Sese Furió AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 Eduardo Sese Furió AP 30/06/1987 --
1991–1995 Eduardo Sese Furió PP 15/06/1991 --
1995–1999 Eduardo Sese Furió PP 17/06/1995 --
1999–2003 Eduardo Sese Furió PP 03/07/1999 --
2003–2007 Alejandro Pastor Furió PP 14/06/2003 --
2007–2011 Alejandro Pastor Furió PP 16/06/2007 --
2011–2015 Alejandro Pastor Furió PP 11/06/2011 --
2015–2019 Josep Vicent Rovira Ferrando Compromís 13/06/2015 --
2019-2023 Josep Vicent Rovira Ferrando Compromís 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana

Economia

Predomina el sector agrícola (cítrics) i la construcció.

Monuments i llocs d'interès

El Ràfol D'almúnia: Geografia, Història, Demografia 
Fornícula de l'església de Sant Francesc de Paula
  • Església Parroquial de Sant Francesc de Paula. D'estil barroc.

Festes

Les festes patronals se celebren durant la setmana del 15 d'agost en honor de la Immaculada Concepció i Sant Francesc de Paula, amb actes religiosos, misses, processons, i lúdics: revetlles, jocs, focs artificials, actuacions culturals i sopars populars.

Referències

Enllaços externs

A Wiki Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Ràfol d'Almúnia

Tags:

El Ràfol D'almúnia GeografiaEl Ràfol D'almúnia HistòriaEl Ràfol D'almúnia DemografiaEl Ràfol D'almúnia Política i governEl Ràfol D'almúnia EconomiaEl Ràfol D'almúnia Monuments i llocs dinterèsEl Ràfol D'almúnia FestesEl Ràfol D'almúnia ReferènciesEl Ràfol D'almúnia Enllaços externsEl Ràfol D'almúniaMarina AltaPaís ValenciàPoblació

🔥 Trending searches on Wiki Català:

CarboniPrehistòriaMargalida Grimalt ReynésRoger Coma i EstruchSalvador Espriu i CastellóInquisicióTimbaler del BrucJosep Pla i CasadevallOsonaComarques de CatalunyaCristòfor ColomAliança CatalanaGuerra de Successió EspanyolaCivilització maiaFetgeImpressió, sol naixentHans ZimmerPortadaIntel·ligència artificialJohann Sebastian BachHelena Garcia MeleroJaume el ConqueridorJocs FloralsRamon Gener SalaPeixosZeusCristianismeRomaSant Climent de TaüllAntoni Gaudí i CornetL'acadèmiaLlista de comunitats autònomes espanyoles per poblacióMarrocCamp NouComtats catalansModernismePiràmides d'EgipteAustràliaTemple Expiatori de la Sagrada FamíliaOvellaFaigBadalonaJordi Basté i DuranParlament de CatalunyaGabriel Rufián RomeroRaffaella CarràAlbert EinsteinAlexandre el GranRonyóGatConquesta del País ValenciàParc GüellFrancisco Seirul·loIsabel Díaz AyusoJordi Aragonès i MartínezVassili KandinskiAseGastronomia dels Països CatalansFernando José Salgueiro MaiaEl paradís de les senyoresEstàtua de la LlibertatGarsaTractat dels PirineusJoan Herrera i TorresLlegenda de les quatre barres de sangEl poema de la rosa als llavisDeu manamentsCom si fos ahirDiada de Sant JordiAjuntament de BarcelonaTauronsLlobregatPere el CerimoniósSardanaVia Verda d'Ojos NegrosGironaColònia Palà de TorroellaLlevat de cervesa🡆 More