Constel·lació De L'ossa Major: Constel·lació de l'hemisferi nord

L'asterisme més destacat de l'Ossa Major és l'aplec de set estels anomenat popularment com el Carro Gran o els Sets Frares, amb forma de carro o de cullerot, quatre estels en formen la caixa i tres, la cua. La cua del carro fa una corba que assenyala Artur (α Bootis) que és l'estel més lluent de la constel·lació del Bover. Si allarguem cinc vegades la distància entre els dos darrers estels de la caixa del carro cap al nord, trobarem la Polar.

Ossa Major
Nom en llatí	Ursa Major
Abreviatura	UMa
Genitiu	Ursae Majoris
Simbologia	xxxx
Ascensió recta	10,67
Declinació	55,38
Àrea	1280 graus quadrats Posició 3a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed	6
Estel més brillant	Dubhe (α UMa) (1,8m)
Meteors	Alpha Ursa Majorids Leonids-Ursids
Limita amb	Draco Camelopardalis Lynx Lleó Menor Lleó Coma Berenices Canes Venatici Bover
Visible a latituds entre +90° i −30°. Durant el mes d'abril a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

De les latituds dels Països Catalans, l'Ossa Major és molt a prop de l'estel Polar, raó per la qual és una constel·lació circumpolar, una de les constel·lacions que es veu durant tot l'any. Pel fet que la Polar és el punt central del tomb de l'esfera celeste, l'Ossa Major no podria ser mai tan baixa que no es pugui veure.

Els seus estels principals són:

• Mizar, de magnitud 2,23
• Alioth, de magnitud 1,76
• Alkaid, de magnitud 1,85
• Megrez, de magnitud 3,32
• Phecda, de magnitud 2,41
• Dubhe, de magnitud 1,81
• Merak, de magnitud 2,34

Aquestes són les que popularment es coneixen com el Carro Gran, el qual més aviat sembla una paella. Els dos darrers estels serveixen per a trobar l'estel polar.

Entre altres, a la constel·lació de l'Ossa Major s'hi pot observar un sistema doble format per Mizar i Alcor, aquesta darrera de magnitud 3,99, però fàcil de veure si trobem la seva companya brillant. Aquest estel doble ha rebut molts noms en els diferents pobles; per exemple, els pobles de les grans planures americanes, just després de l'arribada dels europeus, van passar a anomenar-lo el Genet i el Cavall, per exemple.

Segons la mitologia grega, la història de les osses està associada al mite de Cal·listo. Va ser la deessa Hera qui va col·locar les osses al cel; gelosa d'elles, les va situar al nord, lluny de l'horitzó del mar, on es banyaven acompanyant Zeus. En altres versions està relacionada al mite de Cinosura.

El seu nom en àrab الدب الاكبر, que significa l'«ós gros», va ser adaptat a l'àrab per Abd-ar-Rahman as-Sufí (903-986) basant-se en el llibre Almagest de Ptolemeu.