Mercury: Llenguatge de programació

Per a altres significats, vegeu «Mercury (desambiguació)».

Està desenvolupat a la Universitat de Melbourne sota la supervisió de Zoltan Somogyi. La primera versió va ser desenvolupada per Fergus Henderson, Thomas Conway i Zoltan Somogyi i va ser editada l'abril del 1995.

Mercury

Tipus	llenguatge de programació, llenguatge de programació funcional, llenguatge de programació orientat a objectes, llenguatge de programació purament funcional i llenguatge de programació multiparadigma
Data de creació	8 abril 1995
Desenvolupador	Universitat de Melbourne
Paradigma de programació	programació lògica, programació orientada a objectes, programació funcional, programació multiparadigma i purely functional programming (en)
Darrera versió estable	22.01.8 ()
Influenciat per	Prolog, Haskell i Hope
Extensió dels fitxers	m
Codi font	Codi font
Llicència	GNU General Public License
Etiqueta d'Stack Exchange	Etiqueta
Pàgina web	mercurylang.org

Mercury té diverses característiques adreçades a una millor enginyeria de software. És compilat i no interpretat. Presenta un sofisticat i estricte sistema de tipus i modes. Els seus autors proclamen que aquestes característiques, combinades amb la natura abstracta de la programació lògica i la divisió en mòduls, faciliten l'escriptura ràpida de programes fiables.

Mercury és més pur i més declaratiu que Prolog, car no té les instruccions extra-lògiques de Prolog tal com cut (que evita el backtracking) i l'entrada/sortida imperativa. Això permet una millor optimització dels programes, però fa que la codificació d'algorismes seqüencials sigui més complicada. Gràcies a les optimitzacions, els programes escrits en Mercury són significativament més ràpids que els equivalents escrits en Prolog.

Mercury està disponible per a la majoria de plataformes Unix, Mac OS X, i MS-Windows.

Programes notables escrits en Mercury inclouen el compilador Mercury, la base de dades deductiva Aditi i el programa de formatació Prince XML.

Mercury té diversos rerefons de compilació (ang:back-ends), que permeten compilar codi Mercury als següents llenguatges i màquines virtuals:

• Llenguatge C de baix nivell per a GNU Compiler Collection (GCC) (el rerefons original de Mercury).

• Llenguatge C d'alt nivell.

• Common Intermediate Language (IL) per a.NET (CLR).

• Java bytecode per a JVM.

• Assembler via el rerefons GCC.

(els tres darrers encara de qualitat incompleta)

Mercury també s'ha emprat en Aditi, una base de dades deductiva desenvolupada a la Universitat de Melbourne.

Mercury té una interfase de llenguatges forans, que permet enllaçar amb codi escrit en altres llenguatges de programació. Són els següents:

Per a altres llenguatges cal encadenar-los des dels mencionats. Tanmateix això vol dir que el codi forà pot caldre reescriure'l per als diferents rerefons, altrament la portabilitat entre rerefons es perdria.

Hola món en Mercury:

:- module hello.  :- interface. :- import_module io. :- pred main (io::di, io::uo) is det. % signatura de 'main'  :- implementation.  main(!IO):- % el prefix '!' indica variable d'estat que es desdobla en estat entrant i estat sortint  io.write_string("Hola, Món!\n", !IO). 

Adaptat de la guia (tutorial) de Ralph Becket.

La sintaxi de clàusules deriva del llenguatge Prolog

• el separador de seqüència és la coma indicant conjunció d'objectius
• el separador d'alternatives és el punt-i-coma indicant disjunció d'objectius

:- module hailstone.  :- interface.  :- import_module int, list.  :- func hailstone(int) = list(int). :- pred hailstone(int::in, list(int)::out) is det.  :- implementation.  hailstone(N) = S:- hailstone(N, S).  hailstone(N, [N|S]):-  (N = 1 -> S = [] ; N mod 2 = 0 -> hailstone(N/2, S) ; hailstone(3 * N + 1, S)).  :- end_module hailstone.